Adolf Hitler (Braunau am Inn, 1889 - Berlín, 1945) i Ernst Röhm (Munic, 1887-1934) van passar d’amics íntims en els anys de creació i auge del Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP), a enemics acèrrims després de l’arribada de Hitler al poder.

Després de combatre en la Primera Guerra Mundial, Röhm va involucrar-se en la lluita contra la República de Weimar, i l’any 1920 va afiliar-se a l’NSDAP. En el seu si va organitzar les milícies Sturmabteilung (SA) per protegir els líders del Partit i atacar els adversaris. Tres anys després va prendre part en el Putsch de Munic, el cop d’estat fallit de Hitler i altres dirigents nazis. Arran d’això, en els mesos que van estar a la presó es van fer amics.

Camins divergents

Després de ser alliberats, Röhm va marxar a Bolívia a fer d’assessor militar mentre Hitler reconstruïa l’NSDAP. Vers el 1931, aquest va demanar a Röhm que tornés per dirigir les renovades SA. Quan Hitler va arribar a canceller el 1933 van començar, però, les divergències. Röhm era partidari del socialisme i de la nacionalització d’empreses. Hitler, en canvi, volia pactar amb els empresaris i rebre el suport de l’exèrcit per esdevenir president d’Alemanya.

La nit del 30 de juny del 1934, per eliminar l’oposició interna de les SA, Hitler va fer detenir centenars de persones. Arran de la coneguda “Nit dels ganivets llargs”, Röhm fou executat amb l’excusa que planejava un cop d’estat contra Hitler.