La troballa de la tomba quasi intacta del faraó Tutankamon va representar una de les descobertes més importants de l'arqueologia. Mai, abans, ningú no havia estat testimoni d'una meravella semblant: traspassar la porta de la història per a accedir a un passat magníficament representat per uns vestigis materials que, talment, semblaven haver estat esperant durant 34 centúries que algú els interrogués.

Un impacte incommensurable
Quan el novembre de 1922 Howard Carter va tenir el privilegi de contemplar, per primera vegada, el que la glòria de l'antic Egipte guardava zelosament, va sentir un impacte incommensurable. Feia més de vint anys que aquest arqueòleg anglès cercava la fortuna per les arenes del desert. I en ésser conscient d'haver localitzat la tomba intacta, o quasi, d'un antic faraó, va escriure, rememorant la jornada del 26 de novembre: "El dia dels dies. El més meravellós que he viscut i que segurament viuré mai". N'hi havia per a això i per a molt més. Vint-i-dos dies abans, el 4 de novembre, Carter va localitzar unes escales, sota l'entrada de la tomba de Ramsès IV. Ningú no sabia on conduïen i cap estructura exterior permetia preveure la riquesa de la troballa.

Els primers indicis que excitaren l'olfacte de l'arqueòleg foren els segells intactes que demostraven que ningú, abans, havia entrat a la tomba. Sense pensar-s'ho, Carter envià un telegrama entusiasta al seu mecenes, lord Carnavon: "Meravellós descobriment a la Vall; magnífica tomba amb els segells intactes; espero la seva arribada; enhorabona". Per al filantrop anglès no hi podia haver una notícia millor, la seva inversió es podia veure recompensada amb la glòria d'un descobriment únic, com així va ser.

Dubtes
Després van aparèixer els dubtes. A mesura que anaven avançant pel passadís de la tomba, es va fer evident que algú hi havia entrat abans. La tomba de Tutankamon, com la de tants altres faraons, havia estat objecte de la cobdícia de l'antigor. En aquest cas, però, els lladres no se n'havien sortit. Ningú no sabrà mai què els va passar, però deurien tenir mala fi, perquè el botí que volien prendre va quedar en un farcell, dins de la tomba. Segurament els deurien enxampar i executar. Per això no accediren a la cambra funerària principal, que Carter va trobar segellada.

Quan, a la llum d'una espelma, la guaità per primer cop, a través d'un forat, va distingir la riquesa més gran del món faraònic: màscares, taüts, insígnies reials, joies, cofres, armes, jocs, instruments musicals… Mai no s'havia trobat res de semblant. La descoberta va marcar el punt culminant de l'egiptologia, un punt encara no superat avui i que va portar el Govern egipci a mostrar els seus drets damunt dels vestigis del passat del país del Nil. Les disputes per la propietat de les troballes i la reclamació governamental del propi patrimoni van allunyar els arqueòlegs occidentals de la Vall dels Reis durant més d'una dècada.