El juliol del 1830, el poble de París es va aixecar contra la tirania de Carles X. Delacroix va il·lustrar la insòlita fraternitat de classes que unia els rebels, que es distingeixen sobretot pel barret: el burgès, amb el barret de copa; l’obrer, amb la gorra; el barret corporatiu dels estudiants; l’artesà, cobert amb un mocador…

No hi havia un únic líder. En el seu lloc, el pintor hi representa la Llibertat, una figura al·legòrica sensual i poderosa. Els francesos l’anomenaran Marianne, la noia del poble que representa els valors de la República i que vesteix roba lleugera, defugint l’opressió de les cotilles. Enarbora la bandera tricolor creada durant la Revolució Francesa, l’emblema de la sobirania popular, que s’havia deixat d’utilitzar i es va reprendre a partir d’aquesta nova revolució.

Delacroix va defugir participar en la Revolució
Queda clar que Delacroix sentia els valors republicans, però les seves relacions amb la cort —la reialesa era el seu principal client— el posaven en un compromís. Per això aquells dies no va sortir al carrer. “He iniciat un tema modern, una barricada; així, si no he lluitat per la Pàtria, almenys pintaré per a ella”, va justificar-se en una carta. No és l’únic artista romàntic que es feia un tip de representar actes heroics, però trobava mil excuses per no participar-hi. Quan Carles X va abdicar, el nou rei es va afanyar a fer-se seus els rebels amb condecoracions: Delacroix va rebre la prestigiosa Legió d’Honor.