A mitjan setembre de 2002 entrava a la imponent seu dels arxius nacionals britànics, situada en un edifici modern al districte de Kew, al sud-oest de Londres, a quaranta minuts en metro de la 'City'. El trajecte a peu entre l’estació de Kew Gardens –nom del jardí botànic més gran del món– i els arxius és molt agradable, una zona residencial de carrers estrets i tranquils amb cases de planta baixa amb jardinet. En el meu cas foren 15 minuts sota una fina pluja de final d’estiu londinenc i el record d’una intensa emoció intercalada amb el neguit de si trobaria el que anava a cercar. 

El dossier Garbo: tres carretons amb unes 60 caixes plenes de documents
Després dels pertinents processos de control de seguretat i acreditació, m’endinsava en una immensa sala de consulta, un espai ben il·luminat, escrupolosament silenciós tot i el vaivé de personal i investigadors, i on es pot respirar el pas dels anys dels documents amb aquella olor tan característica, agradable, de paper tancat durant dècades o segles. Vaig omplir els formularis de petició i al cap d’uns minuts un treballador em duia l’arxiu Garbo a la taula que m’havien assignat. Jo esperava, sincerament, un extens dossier ple de papers quan vaig veure aparèixer tres carretons amb unes seixanta caixes curulles de carpetes que contenien centenars de cartes, memoràndums, telegrames, informes, missatges xifrats, plànols i fotografies sobre les activitats de l’espia català entre el 1941 i el 1945.

Vaig esbufegar, per la feina que m’esperava i també per l’alegria de tenir davant meu l’operació d’espionatge més sensacional de la Segona Guerra Mundial. Aquell magma de documents detallaven a la perfecció la història d’un agent doble que havia treballat com a espia pels alemanys, que el van batejar com a Arabal, i pels anglesos, que el van convertir en Garbo. Tenia davant els meus ulls la història d’un català que havia teixit una impressionant xarxa formada per 27 agents ficticis que només van existir a la seva imaginació amb la finalitat d’enganyar els nazis en diversos episodis de la guerra. Sobretot un, la magna Operació Overlord, nom clau que els aliats van batejar la fascinant història d’intoxicació informativa amb relació al desembarcament de Normandia, el juny de 1944. 

Dues jornades remenenat milers i milers de papers amb els segells 'CONFIDENTIAL' o 'TOP SECRET'
Després de dues jornades remenant milers de papers perfectament ordenats cronològicament de tots els colors, formes i estat de conservació –generalment molt bona– amb els conseqüents segells de 'CONFIDENTIAL' o 'TOP SECRET', després de dos dies sent el primer en entrar al centre –obren a les 9 h– i el darrer en marxar-ne –tanquen a les19 h, excepte dimecres i divendres, que ho fan a les 17 h– i gairebé seixanta anys després del desembarcament de Normandia, el tercer dia d’investigació gaudia de l’honor de tenir a les meves mans l’original del comunicat decisiu que Pujol va enviar als nazis passats set minuts de la matinada del 9 de juny, on afirmava que l’arribada de tropes aliades a les platges de Normandia era només una operació “amb el propòsit de distreure el màxim les nostres reserves”, ja que “els constants bombardeigs que pateix l’àrea del Pas de Calais i la situació estratègica d’aquestes forces fan que sospiti d’un atac en aquesta regió francesa”. Els nazis van caure en el parany. Aquest missatge va salvar milers de vides humanes i qui sap si el destí de la humanitat. Teníem tota la història de Garbo, l’espia català que va enganyar Hiter. Fou el titular de la nostra primera portada, que va donar la volta al món. 

La investigació, 16 anys després
Ara, com fa 16 anys, m’he retrobat Garbo perquè hem estat al cas de la nova desclassificació documental i altra vegada hem estat els primers en ser-hi tot i que aquesta vegada no ha calgut anar a Kew físicament per examinar els papers que tanquen el cercle de la fabulosa història de l’espia català. Les noves tecnologies i la incessant tasca de digitalització empresa pels arxius britànics n’han facilitat la feina. Uns enllaços adreçats per correu electrònic que permeten la descàrrega dels documents sol·licitats després d’un registre telemàtic evidencien que som al segle XXI i que vivim en un món global. Però l’emoció davant la descoberta de nous capítols de la història del meu vell conegut ha estat tan intensa com la del dia que vaig sortir dels arxius anglesos amb la satisfacció que, de la mà de SÀPIENS, el món sabria que Catalunya té un heroi universal.

Un tast dels documents