Antoni Gaudí sempre va dir que la seva principal font d'inspiració era la natura. Fins l'any 2016, hi havia hagut diverses teories sobre els possibles indrets que haurien pogut inspirar l'arquitecte: Sant Miquel del Fai, la cimentera Asland del Garraf, Montserrat, la Mola de Gallifa o fins i tot les muntanyes de Capadòcia, a Turquia. La incògnita es va mantenir fins que en el número de juliol de 2016, SÀPIENS va revelar la descoberta de l'indret que hauria inspirat el geni del Modernisme. Es tracta del coll de la Desenrocada, situat entre els municipis de l'Argentera i Vilanova d'Escornalbou.

Allí, des d'un mateix punt, és possible contemplar multitud de roques que tenen una gran similitud amb els elements més emblemàtics de l'obra gaudiniana, com ara la façana, les portes i les xemeneies de la Pedrera; el drac i els pilars del Park Güell, o els balcons i la gran balconada de la Casa Batlló.

La descoberta la van fer una arqueòloga i un professor d'enginyeria de la UPC, Paula Santamaria i Josep Pedret, després d'un any i mig d'indagacions, i el va avalar l'historiador i assessor del Centre Gaudí de Reus Jaume Massó. L'expert gaudinià assegura que aquesta tesi "és molt versemblant perquè es tracta d'un lloc familiar per a Gaudí". En efecte, el coll de la Desenroscada es troba molt a prop dels paratges on Gaudí va néixer i va passar la seva infància i joventut. També hi ha documents que demostren que quan l'arquitecte ja vivia a Barcelona hauria visitat sovint aquesta zona, a l'inici del segle XX. De fet, el coll de la Desenrocada es troba a la cruïlla dels antics camins que anaven a Riudecanyes, l'Argentera, Vilanova i Colldejou, i era un lloc de pas en temps de Gaudí.

EL LLOC EXACTE ON GAUDÍ HAURIA PRES NOTES



Des d'aquesta gran pedra plana on són asseguts la Paula Santamaria i el Josep Pedret, es poden veure gairebé tots els elements gaudinians a simple cop d'ull: el casc, els forats de la façana i els badalots de la Pedrera, i els pilars i el drac del Park Güell. És per això que es tracta del lloc on els dos investigadors creuen que Gaudí s'hauria pogut asseure i posar-se a dibuixar.

A l'esquerra, fora de la fotografia, hi ha les coves que haurien inspirat la porta de la Pedrera, el sostre de la Pedrera i el Park Güell i la tribuna de la Casa Batlló. A la imatge, alguns d'aquests elements queden mig amagats per l'espessa vegetació que els recobreix (com el badalot o el pilar), però se sap que en temps de Gaudí el paratge no era tan frondós, ja que els cultius arribaven més amunt i l'explotació forestal i les cabres mantenien net el sotabosc.

A 10 minuts d'aquest indret hi ha, a peu de camí, la cova que recorda els balcons de la Casa Batlló.


UN CASC PETRI



En aquesta pedra secundària que sobresurt al marge inferior de la roca principal de la Desenrocada es veuen bé els dos 'ulls' (un ull el tapen ara les bardisses) rematats per una forma punxeguda i plana, molt similar al cas de les cèlebres xemeneies de la Pedrera.


UNA PORTA INCONFUSIBLE


Exemple de les formes capricioses que conforma l'erosió del conegut com a 'gres vermell de Buntsandstein', una pedra arenosa tova i modelable molt habitual en aquesta zona de la comarca del Baix Camp. En aquest cas la seva erosió recorda a les portes principals fetes amb ferro forjat de la Pedrera.


LA SILUETA DEL DRAC


En la silueta de la roca principal de la Desenrocada s'hi veu la forma del drac del Park Güell. A la dreta hi ha el cap, amb l'ull i la boca entreoberta col·locats en la mateixa posició que la figura de Gaudí. A baix s'intueix la forma de la pota i el contorn ondulat de l'esquena. La figura es veu millor o pitjor en funció de la posició del sol i de les ombres que creen les coves. Aquesta imatge va ser presa a les 14 h.


BALCONADA SINGULAR


Forma geològica d'una de les coves de la Desenrocada, molt similar a la tribuna de la planta principal de la Casa Batlló.


FORMES ANTROPOMÒRFIQUES




La roca dels dos ulls de la Desenrocada és el primer lloc que va fer pensar en l'obra de Gaudí a Paula Santamaria i Josep Pedret. A partir d'aquell moment, l'arqueòloga i l'enginyer es van posar a retratar l'indret i a comparar-lo amb l'obra de Gaudí. La seva investigació ha durat un any i mig.