Subscriu-t'hi
Personatges

"El poble ha d'escollir el seu govern i ha de poder canviar-lo: això és la llibertat"

Recordem les declaracions de l'abat Escarré al diari 'Le Monde' el novembre de 1963

Els abats Escarré i Brasó, el 1964
Els abats Escarré i Brasó, el 1964 Arxiu de Montserrat

La publicació el 14 de novembre del 1963 d'una entrevista en primera pàgina a l'abat Aureli Maria Escarré al diari francès' Le Monde', el més influent del món aleshores, va significar un abans i un després per a la societat catòlica catalana i un veritable daltabaix per a Manuel Fraga Iribarne, l'aleshores ministre d'Informació franquista.

Les declaracions de l'abat van donar ales a un corrent d'opinió cada vegada més estès que no solament volia un futur democràtic per al país, sinó també que l'Església hi tingués un paper diferent. Tot i que el diari francès va ser immediatament requisat als quioscos espanyols, les còpies clandestines van circular durant mesos en tot tipus d'àmbits de la societat. Les seves declaracions van fer que les autoritats franquistes l'expulsessin de l'Estat espanyol el 12 de març de 1965. Us oferim uns extractes del que va dir l'abat:
 

  • "Espanya, i aquest és el gran problema, encara es troba dividida en dos bàndols. No tenim darrere nostre 25 anys de pau, sinó 25 anys de victòria. Els vencedors, comptant-hi l'Església, que es trobà obligada a lluitar al costat d'aquests últims, no han fet res per tal de posar fi a aquesta divisió de vencedors i vençuts: això representa un dels fracassos més lamentables d'un règim que es diu cristià, però que no obeeix els principis bàsics del cristianisme.'
  • "El poble ha d'escollir el seu govern i ha de poder canviar-lo si ho desitja: això és la llibertat. Necessita una llibertat de premsa, de sinceritat, d'informació."
  • "Catalunya és un dels casos típics als quals es pot aplicar l'encíclica, per la referència a les minories ètniques. L'Estat ha d'afavorir aquestes minories i la seva vida cultural: el règim dificulta l'expressió de la cultura catalana."
  • "L'esdevenidor depèn de la manera com es resolgui el problema actual, que és un problema social, un problema de democràcia i llibertat, i, consegüentment, de justícia. En el fons és un problema de cristians: ésser cristians autèntics o no, tant en el sentit individual com en el sentit col·lectiu, és a dir, polític. Col·lectivament, els nostres polítics no són cristians!"


Mireu aquí la pàgina sencera de ‘Le Monde'.

 

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del SÀPIENS 220 (juliol 2020)

A la recerca dels galions perduts

Resseguim la investigació subaquàtica que busca els vaixells enfonsats en la batalla naval més important de la guerra dels Segadors

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto