La publicació el 14 de novembre del 1963 d'una entrevista en primera pàgina a l'abat Aureli Maria Escarré al diari francès' Le Monde', el més influent del món aleshores, va significar un abans i un després per a la societat catòlica catalana i un veritable daltabaix per a Manuel Fraga Iribarne, l'aleshores ministre d'Informació franquista.

Les declaracions de l'abat van donar ales a un corrent d'opinió cada vegada més estès que no solament volia un futur democràtic per al país, sinó també que l'Església hi tingués un paper diferent. Tot i que el diari francès va ser immediatament requisat als quioscos espanyols, les còpies clandestines van circular durant mesos en tot tipus d'àmbits de la societat. Les seves declaracions van fer que les autoritats franquistes l'expulsessin de l'Estat espanyol el 12 de març de 1965. Us oferim uns extractes del que va dir l'abat:
 

• "Espanya, i aquest és el gran problema, encara es troba dividida en dos bàndols. No tenim darrere nostre 25 anys de pau, sinó 25 anys de victòria. Els vencedors, comptant-hi l'Església, que es trobà obligada a lluitar al costat d'aquests últims, no han fet res per tal de posar fi a aquesta divisió de vencedors i vençuts: això representa un dels fracassos més lamentables d'un règim que es diu cristià, però que no obeeix els principis bàsics del cristianisme.'
• "El poble ha d'escollir el seu govern i ha de poder canviar-lo si ho desitja: això és la llibertat. Necessita una llibertat de premsa, de sinceritat, d'informació."
• "Catalunya és un dels casos típics als quals es pot aplicar l'encíclica, per la referència a les minories ètniques. L'Estat ha d'afavorir aquestes minories i la seva vida cultural: el règim dificulta l'expressió de la cultura catalana."
• "L'esdevenidor depèn de la manera com es resolgui el problema actual, que és un problema social, un problema de democràcia i llibertat, i, consegüentment, de justícia. En el fons és un problema de cristians: ésser cristians autèntics o no, tant en el sentit individual com en el sentit col·lectiu, és a dir, polític. Col·lectivament, els nostres polítics no són cristians!"

Mireu aquí la pàgina sencera de ‘Le Monde'.