Personatges

Els 9 homes del compromís de Casp

Posem nom i cognoms als compromissaris catalans, aragonesos i valencians que es van reunir a Casp per escollir el successor de Martí l'Humà

27 de març de 2018

La mort sense descendència de Martí l’Humà el 1410 va escapçar el llinatge reial català. Tampoc no hi havia un successor clar i cada nucli de poder va encetar les maniobres pertinents perquè l’elegit fos algú afí als seus interessos. Dels fins a set noms que van sorgir, el guanyador contra pronòstic va ser Ferran d’Antequera, una decisió que va sorgir de les reunions que feren nou compromissaris, tres de cada regne (Catalunya, València i Aragó), a Casp, entre el 29 de març i el juny de 1412. Si en voleu saber més, llegiu aquests altres temes: un reportatge en què us donem totes les claus per entendre la tria de Ferran i una altra peça amb les dones de Casp, tres dones que van tenir un paper cabdal malgrat haver estat ignorades per la historiografia oficial.

1 Els compromissaris valencians
Sant Vicent Ferrer, un dels nou compromissaris de Casp
Sant Vicent Ferrer, un dels nou compromissaris de Casp

1. Vicent Ferrer  (València, 1350 – Bretanya, 1419)
Frare dominic, confessor personal i conseller de Benet XIII. Va recórrer Europa predicant la seva moral: se’n conserven dos-cents vuitanta sermons, tots en català. Canonitzat el 1455, és el patró del País Valencià. Va votar per Ferran d’Antequera.

2. Bonifaci Ferrer (València, 1350 – cartoixa de Valldecrist, 1417)
Germà de Vicent, va fer vida civil i va ser ambaixador del Regne de València, fins que morí la seva esposa i les seves cinc filles en una epidèmia de pesta. Llavors es feu cartoixà, fou prior a Valldecrist i traduí la Bíblia al català. Va votar per Ferran d’Antequera.

3. Pere Bertran (? – ?)
Jurista. Se sap que cap al 1397 havia estat al servei de Benet XIII. Era el substitut de Gener Rabassa, el compromissari escollit inicialment, que era un conegut home de lleis i havia estat conseller reial, probablement urgellista. Aquest, però, fou declarat insà pel seu gendre i Bertran acudí a Casp, on es declarà incapacitat per votar per manca de temps de raciocini.

2 Els compromissaris catalans
Detall de la làpida sepulcral de Pere de Sagarriga
Detall de la làpida sepulcral de Pere de Sagarriga

1. Pere de Sagarriga (Viladamat, ? – Barcelona, 1418)
Bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona, fou l’autoritat eclesiàstica més important durant l’interregne. Va moderar comissions al Principat i a València. Considerà que tant Jaume d’Urgell com Alfons de Gandia tenien els mateixos drets, i donà el seu suport a qui tingués més vots.

2. Guillem de Vallseca (Barcelona, ? – ?)
Doctor en lleis de gran fama, va ser advocat fiscal de la ciutat de Barcelona, vicecanceller, ambaixador a Roma i a Avinyó amb Pere III i amb Joan I. Va ser conseller en cap de Barcelona en quatre ocasions i assessor del Parlament català durant l’interregne, a més d’ambaixador d’aquest a Alcanyís. Va votar per Jaume d’Urgell.

3. Bernat de Gualbes (Barcelona, ? – 1422)
Doctor en dret civil i canònic. Va ser advocat fiscal en els processos contra cortesans corruptes de Joan I, assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya i del batlle general de Catalunya, a més de conseller en cap de Barcelona. Va ser la cara pública de l’antiurgellisme al Parlament català durant l’interregne.

3 Els compromissaris aragonesos
Monument a Francesc d'Aranda a Terol
Monument a Francesc d'Aranda a Terol

1. Domènec Ram (Alcanyís, ? – Roma, 1445)
Fou bisbe d’Osca, de Lleida, arquebisbe de Tarragona i cardenal, a més del divuitè president de la Generalitat de Catalunya (1428-1431). Amic personal de Benet XIII, al qual defensà al concili de Pisa. Votà a favor de Ferran d’Antequera, i aquest el feu ambaixador a Nàpols i virrei de Sicília.

2. Francesc d'Aranda (Terol, 1346 – Portaceli, 1438)
Cavaller i cartoixà. Conseller de Joan I i de Martí I, i procurador de béns de Violant de Bar i Maria de Luna. Sempre es mostrà partidari de legitimar l’infant Frederic de Luna, però va decantar-se pels interessos de Benet XIII, que el convertí en el seu procurador. Votà per Ferran d’Antequera, que el nomenà conseller seu. També ho fou de la reina Maria, esposa d’Alfons IV.

3. Berenguer de Bardaixí (Benasc, 1365 – Barcelona, 1432)
Cavaller i jurista, cunyat de Domènec Ram. Fou camarlenc de la reina vídua Violant i treballà per Martí I, i més endavant fou justícia d’Aragó i conseller d’Alfons IV. Agent actiu de Ferran I, de qui cobrava cinc-cents florins al mes durant l’interregne, participà activament en totes les comissions que es crearen a Aragó. Òbviament votà per Ferran, que el posà al capdavant de les forces que van derrotar la revolta de Jaume el 1413. Fou recompensat amb terres confiscades al comte d’Urgell.

Subscriu-t'hi

Portada Sàpiens 196

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada Sàpiens 196

Mandela guerriller

Els primers anys del jove que va canviar Sud-àfrica

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto