El velacordi era un tipus de clavicèmbal però en forma de vela llatina. Tenia un teclat de quatre octaves, amb una caixa vertical i les cordes horitzontals. Segons Maur Ametller, generava sons més aguts que els clavicordis i els 'pianofort'e, dos instruments que no faltaven en cap sala de música de la cort.

A diferència de la resta d’instruments de la mateixa família, l'invent musical d'Ametller tenia tres cordes de llautó per nota, pinçades amb una pua d'acer, que produïen un so metàl·lic molt fort. El monjo havia substituït les plomes d'ànec o corb que fins aleshores s'empraven en els clavicordis per un tros de cartílag de la dent d'una balena. Finalment, com que el velacordi tenia la caixa a la vista, a diferència dels pianos, donava una sonoritat oberta que generava un “un so suavíssim” i “una harmonia encantadora”, segons es descriu a les cròniques de l’època.

L'octubre del 1811, les tropes de Napoleó van assaltar Montserrat per segona vegada. Maur va poder fugir i va traslladar-se al monestir de Sant Benet de Bages, el lloc on els monjos de Montserrat anaven a retirar-se quan es feien grans. El canvi de paisatge, de les muntanyes de Montserrat a les vastes extensions agrícoles de Sant Benet, va despertar-li de nou la capacitat d’inventiva, aquest cop relacionada amb la maquinària hidràulica. A Sant Benet sovint hi havia problemes d’abastament d’aigua i, per solucionar-ho, Maur va inventar una sínia. 

Per millorar la feina dels pagesos, Maur va dissenyar una sembradora i una màquina per netejar les séquies, i encara va tenir temps d’idear una grua per drenar amb més eficàcia la sorra. El capità general de Catalunya de seguida va mostrar gran interès en la grua que va ser ser utilitzada al port de Barcelona per drenar la sorra de la platja. 

De monjo a científic
El 1816, Maur va poder presentar el seu velacordi a la Cambra de Comerç de Barcelona, i durant anys l’instrument va estar exposat a la Llotja de la ciutat, igual que la sínia i la resta d’invents que van començar a ser exhibits en diverses institucions científiques. Això va fer que Maur comencés a ser tractat com un científic, fins al punt de permetre el seu ingrés a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.