Personatges

Els viatges d'Ibn Battuta

L'explorador musulmà va viatjar durant tres dècades per Àfrica i Àsia, tot deixant unes cròniques que es van convertir en el relat més complet del funcionament sociopolític i cultural dels dos continents en temps medievals

Gemma Aguilera (text) i José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)
12 de juny de 2018
1 Un primer viatge de Tànger a la Meca
Il·lustració de Léon Benett en què mostra Ibn Battuta (a la dreta) a Egipte
Il·lustració de Léon Benett en què mostra Ibn Battuta (a la dreta) a Egipte Wikimedia Commons

"Vaig sortir de Tànger, la ciutat d’on sóc fill, el dijous 2 del mes de Rajab de l’any 725 (14 de juny del 1325), amb l'objectiu d'acomplir el pelegrinatge a la Meca, la Casa de Déu, i de visitar la tomba del Profeta. Me'n vaig anar tot sol, sense company en l'amistat del qual trobar esbarjo ni caravana a la qual afegir-me, però mogut per una ferma decisió de l'esperit i per l'ànsia que niava en el meu pit d'encaminar-me cap a aquells nobles santuaris. [...] Els meus pares encara vivien i em va costar tant com a ells haver de suportar la separació, gairebé vam emmalaltir de dolor. Jo, llavors, tenia 22 anys". Amb aquestes paraules, el gran rodamón àrab, Ibn Battuta, començava la seva aventura.

Amb la seva situació estratègica a l'estret de Gibraltar, Tànger, la ciutat natal de Battuta, era un bulliciós nucli comercial. Amb tot, les seves escoles alcoràniques no tenien gaire prestigi i el jove no va dubtar a emprendre el seu primer viatge vers la Meca per formar-se millor.

2 L'Alhambra
El palau de l'Alhambra, a Granada
El palau de l'Alhambra, a Granada Wikimedia Commons

Quan Ibn Battuta va arribar a Granada, el regne nassarita maldava per mantenir la seva esplendor política i cultural davant la creixent pressió militar del regne de Castella. En aquells temps, el soldà Yusuf I havia ordenat la construcció d'alguns dels portals i patis més elegants de l'Alhambra. Ibn Battuta no s'hi va poder reunir perquè el monarca estava malalt, "però la seva noble mare, piadosa i excel·lent, em va enviar algunes monedes d'or, a les quals vaig donar bon ús", segons explica en la seva crònica.

3 De Damasc a la Meca
El pati de la mesquita dels Omeies, a Damasc
El pati de la mesquita dels Omeies, a Damasc Wikimedia Commons

Es trigava uns 50 dies per fer el viatge de 1.300 quilòmetres des de Damasc fins a les ciutats santes de Medina i la Meca. No sabem amb quants pelegrins va viatjar Ibn Battuta, però la seva narració esmenta que la caravana era "immensa". Es tractava d’una petita ciutat en moviment, amb la seva pròpia economia, autoritats per resoldre les disputes i imams per conduir les pregàries. Un grup tribal sirià s’encarregava de protegir la caravana dels violents atacs dels bandits.

4 Delhi, on Battuta va ser empresonat
El Qutb Minar, el monument més antic de Delhi
El Qutb Minar, el monument més antic de Delhi Wikimedia Commons

Quan Ibn Battuta estava al servei del soldà de Delhi va cometre l’error de visitar un mestre religiós acusat de traïció pel soldà, un personatge “tan aficionat a fer regals com al vessament de sang”, i va ser temporalment empresonat.

5 Egipte, enmig d'una gran epidèmia de pesta negra
Un carrer de la part antiga de la ciutat del Caire
Un carrer de la part antiga de la ciutat del Caire Wikimedia Commons

De tornada cap al Marroc l’any 1348, Ibn Battuta es va trobar amb l’epidèmia de pesta negra que va afectar tant el Pròxim Orient com Europa. Quan va passar pel Caire, la xifra de morts era de 21.000 diaris. Tots els mestres que havia conegut allà en ocasions anteriors eren morts.

6 L'Índia: abandonat per la tripulació a les costes índies
Male, la capital de les Maldives
Male, la capital de les Maldives Wikimedia Commons

Ibn Battuta viatjava en un vaixell de lloguer per les costes índies quan el va sorprendre una gran tempesta. Va decidir desembarcar, i va ser abandonat a la platja per la tripulació. Allò va posar fi a la seva carrera com a ambaixador del soldà de Delhi. Poc després es va embarcar amb rumb a les illes Maldives, i d’allà va navegar cap a Sri Lanka, Bengala i Sumatra, fins arribar a la Xina.

7 Mogadiscio després de creuar la mar Roja
Vista general de Mogadiscio, la capital de Somàlia
Vista general de Mogadiscio, la capital de Somàlia Wikimedia Commons

Ibn Battuta va creuar la mar Roja des del sud d’Aràbia fins a les costes de Somàlia. El viatger descriu Mogadiscio com “una població de mida enorme”. Explica que el desembarcament es feia amb petites barques que arribaven fins als vaixells ancorats, “i en cada barca hi va un grup de joves del poble amb una plata de menjar, i regals que presenten als mercaders, tot dient: ‘Aquest és el meu convidat’. Un cop a terra, el mercader s’allotja a casa seva, i l’amfitrió s’encarrega de comprar i vendre els seus béns”.

8 La costa de Tanzània
La gran mesquita de Kilwa, a Tanzània
La gran mesquita de Kilwa, a Tanzània Wikimedia Commons

Els vents monzònics facilitaven els viatges dels comerciants musulmans ben avall de la costa est d’Àfrica. Ibn Battuta va arribar fins a Kilwa, a l’actual Tanzània, que llavors era una pròspera ciutat pel seu monopoli sobre el comerç local d’or. Els seus clans de mercaders vivien en grans cases, vestien robes de seda i menjaven en atuells de porcellana xinesa. Ibn Battuta va lloar la generositat del seu soldà.

9 Tombouctou
Vista de la ciutat de Tombouctou, a Mali
Vista de la ciutat de Tombouctou, a Mali Wikimedia Commons

En el darrer viatge, Battuta va arribar al sultanat de Mali. “La ciutat de Tombouctou es troba a 6 quilòmetres del Nil”, va escriure. En realitat es tractava del riu Níger. L’anècdota demostra el desconeixement geogràfic que es tenia en l’època de l’Àfrica subsahariana.

Subscriu-t'hi

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 199 del SÀPIENS (octubre 2018)

Pompeu Fabra, l'home del tramvia

La vida del pare del català modern té diverses facetes desconegudes. L'homenatgem quan es compleixen 150 anys del seu naixement

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto