Personatges

El capità Haddock, Tintín i la guerra de Successió

Les similituds entre dos mariners de carn i ossos de la família anglesa dels Haddock i alguns episodis que apareixen a algunes obres de Tintín són sorprenents. Us les expliquem

"A la vida real han existit alguns mariners anomenats Haddock”, deia Georges Rémi, Hergé, en una entrevista l’any 1979. El pare de Tintín es referia a una llarga nissaga de capitans i almiralls Haddock que havien servit a la Royal Navy i que estaven enterrats en un mausoleu al cementiri del poble de Leigh-on-Sea, a l’est de Londres. Hergé va descobrir l’existència d’aquesta nissaga poc després de crear el personatge del cavaller François de Hadoque, l’avantpassat del capità Haddock d’'El secret de l’unicorn', escrita el 1942. El dibuixant belga es quedà perplex en comprovar les coincidències que hi havia entre el seu personatge i dos homes de carn i ossos d’aquesta família: Richard Haddock i el seu fill petit, Nicholas.

1 Els dos Haddocks van viure al segle XVII i van comandar una nau anomenada 'Unicorn'

El capità anglès Nicholas Haddock Royal Maritime Museum

Tal com explica el capità Haddock a Tintín, el cavaller François de Hadoque era un corsari al servei del rei de França, Lluís XIV, al segle XVII. El 1698 capitanejava un galió, 'l’Unicorn', quan va ser assaltat per un estol de pirates comandats per Rackham el Roig. Igual que ell, l’almirall Richard Haddock va viure durant el segle XVII i també va comandar una nau anomenada 'Unicorn'. Amb tot, el seu moment més èpic va ser a la batalla de Solebay, el 7 de juny del 1672, quan va dirigir el navili almirall del comte de Sandwich, el 'Royal James', en el marc de les guerres angloholandeses.

portadaSecretUnicorn ok

Nicholas Haddock, el fill de Richard, segueix els passos del pare
Quan l’almirall Haddock es trobava en aquesta contesa naval, encara faltava més d’una dècada perquè naixés el seu fill, Nicholas, el 1686. El petit dels Haddock aviat va decidir que seguiria els passos del pare i, amb 16 anys, es va distingir com a guàrdia marina a la batalla naval de Vigo del 23 d’octubre del 1702, durant els primers dies de la guerra de Successió. Aquest conflicte va ser per a Haddock el terreny perfecte on forjar-se com a mariner.

2 L'eclipsi solar de Barcelona del 1706 i l'eclipsi d''El temple del Sol'

Casualitats del destí, Nicholas Haddock va acabar lluitant al costat de les tropes austracistes durant la guerra de Successió. El mes de desembre del 1705 Haddock formava part de la tripulació del 'Saint George'. Aquell any Catalunya s’havia adherit al bàndol austriacista. A la primavera del 1706 les tropes de Felip V tenien completament assetjada Barcelona, fins al punt que el 25 d’abril del 1706 els filipistes van prendre el castell de Montjuïc i tothom ja donava per feta la caiguda de la Ciutat Comtal a mans borbòniques.

Però dues setmanes després, l’arribada per terra dels miquelets i el desembarcament per mar de deu mil soldats aliats van capgirar la situació, obligant els francesos a fugir. Entre els aliats hi havia el tinent Haddock, que va arribar a Barcelona el 8 de maig del 1706.

L'eclipsi solar total de Barcelona
És probable que, en retornar a Anglaterra, Haddock també expliqués al seu pare l’eclipsi solar total que va tenir lloc a Barcelona en el moment en què les tropes de Felip V van abandonar el setge el 12 de maig del 1706. Igual que l’eclipsi que va salvar Tintín i els seus amics a 'El temple del Sol', potser l’eclipsi de Barcelona va tenir alguna cosa a veure en la caòtica fugida de les tropes borbòniques cap al Rosselló.

3 La diferència: el personatge real era anglès i lluitava contra els francesos. El fictici lluitava a favor de Lluís XIV

Retrat de Lluís XIV de França Wikimedia Commons

Amb tot, mentre el personatge real era anglès i lluitava contra el rei Sol, el fictici era francès i lluitava a favor de Lluís XIV. Per quina raó Hergé va afrancesar el personatge? Els tintinòlegs ho atribueixen al fet que quan Hergé va escriure aquest còmic, Bèlgica es trobava ocupada per l’Alemanya nazi i qualsevol referència anglosaxona era motiu de sospita. És fàcil imaginar, doncs, que Hergé va trobar poc prudent apel·lar a un personatge gloriós de la Marina britànica. Sigui com vulgui, de ben segur que el capità Haddock hauria estat igual d’orgullós del seu avantpassat si en lloc d’haver lluitat a favor de Lluís XIV ho hagués fet, com va fer el veritable Haddock, contra aquest monarca i el seu nét Felip V.