El 8 de juliol de 1497, el navegant portuguès Vasco de Gama va salpar de Lisboa en direcció a Cap Verd. Aquell mateix any, el rei Manuel I de Portugal li havia encomanat la missió d'obrir una ruta marítima que arribés fins a les illes productores d'espècies de l'Orient. Però el seu viatge va ser un autèntic infern. Vasco da Gama era bon coneixedor dels vents que bufen a l’oceà Atlàntic, i, per això, després de fer escala a les illes de Cap Verd, va agafar una ruta cap al sud-est, abans de fer un amplíssim gir cap a l’oest per trobar els vents i els corrents que havien de permetre a la flota navegar cap a l’oceà Índic. Van tocar terra prop del cap de Bona Esperança, després de 96 dies en alta mar navegant més de 6.000 quilòmetres. Després, l’ascens per la costa oriental d’Àfrica es va fer feixuc i lent fins que, amb el pilotatge expert d’Ibn Majid, els vaixells portuguesos van arribar amb rapidesa a la costa índia. A Lisboa havien embarcat prop de 170 homes. Dos anys després, menys d’un terç de la tripulació va aconseguir tornar a casa.

A sota, hem marcat la ruta de Vasco da Gama sobre el mapa ’Orbis terrae compendiosa descriptio' (1587), del cèlebre cartògraf flamenc Gerardus Mercator. Aquesta acurada representació de la geografia terrestre es va convertir en la referència per als viatges nàutics dels exploradors de l’època.

Per navegar per l'interactiu, posicioneu-vos amb el ratolí de l'ordinador sobre cadascun dels punts que hi ha a la imatge. En fer-ho s'obrirà una finestra amb un breu text explicatiu.