Alfons XIII va ser el productor capitalista d'almenys tres pel·lícules pornogràfiques, la producció de les quals va anar a càrrec del comte de Romanones. La direcció i realització és atribuïda a dos germans de Barcelona, Ricard i Ramon Baños, personatges fonamentals en els orígens del cinema català. S'especula que el cost de les pel·lícules rondava les 6.000 pessetes, una petita fortuna a l'època. 
 

Com totes les obres del cinema primerenc, les tres pel·lícules eren mudes, però tenien més metratge que la majoria. La més llarga, 'Consultorio de señoras', superava els 40 minuts. Els arguments dels films eren secundaris, però seguien l'estructura clàssica de plantejament, nus i desenllaç, i feien sàtira de poders conservadors com l'Església, la burgesia o l'oligarquia política, les classes amb qui el monarca havia estat educat, obligat a conviure i de les quals depenia per mantenir-se al capdavant de l'Estat. No és un secret que Alfons XIII mai no va combregar amb el catolicisme recalcitrant en què havia estat format.

'El confesor': un clergue que sedueix joves catòliques al confessionari
'El confesor' narra les aventures d'un important clergue molt sensible a les temptacions de la carn. Gràcies a la seva insistència, aconsegueix seduir joves catòliques en el mateix confessionari.

'El ministro': les activitats d'un polític en un bordell
'El ministro' versa sobre les activitats d'un polític bastant ridícul en un bordell.

'Consultorio de señoras': 'ménage à trois', relacions lèsbiques i infidelitats interclassistes
A 'Consultorio de señoras' la llar d'un metge adinerat es converteix -amb l'ajuda de la seva senyora, una parella de criats i dues pacients- en un espai procliu la promiscuïtat, on no falten els 'ménage à trois', les relacions lèsbiques, escenes de 'voyeurisme' i les infidelitats interclassistes. El metge burgès anava descobrint com la seva dona li fa el salt amb la crida i el criat. Tota una burla social i un atemptat a la moral catòlica de l'època.

A diferència de la resta de produccions de l'època (documentals i ficció), aquestes pel·lícules no anaven destinades a l'explotació comercial, sinó que es rodaven clandestinament i es gaudien en privat. Es diu que Alfons XIII aprofitava les llargues jornades de caça per organitzar sessions sense entrada amb els seus amics. Es diu també que les actrius eren reclutades pel comte de Romanones en prostíbuls barcelonins.

Durant el seu regnat (del 1886 al 1931), Alfons XIII va guanyar-se la fama de frívol a causa de la coneguda afició a la caça, a la vida alegre i als cotxes. També solia fer comentaris sarcàstics sobre la cultura elitista. En el camp polític, va ser un ferm partidari del sistema parlamentari tot i acceptar, el 1923, el cop d'estat de Primo de Rivera, a qui després va retirar el suport.

Les seves conquestes més sonades van ser amb actrius. Una d'elles va comentar, després d'haver estat amb el Borbó: "Ha estat una experiència inoblidable, però no ho tornaria a repetir", en referència a l'halitosi (alè fètid) que patia el monarca. La seva relació més llarga fora del matrimoni la va tenir amb la respectada actriu Carmen Ruiz Moragas, amb qui va tenir dos fills mentre estava casat amb Victòria Eugènia de Battenberg, la néta més jove de la reina Victòria i la responsable d'introduir l'hemofília a la família.

Per cert, sobre la relació entre Alfons XIII i Primo de Rivera, cal dir que el més probable és que el monarca conegués els germans Baños, els directors de les seves pel·lícules, a través del dictador i del marquès de Sotelo, ja que sembla que van veure junts 'La vida amorosa de don Juan Tenorio' a Casa Rosita, un prostíbul de València. La pel·lícula està datada el 1910, més d'una dècada abans que les altres tres, i es dóna la circumstància que Ricard Baños va exhibir la versió casta de les aventures del famós amant en el seu debut a la gran pantalla el 1908.