OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Personatges

Les victòries (i les poques derrotes) de Roger de Llúria

Repassem els triomfs de l'almirall, que sempre va lluitar fidel a la causa de la corona catalanoaragonesa i que va convertir la seva flota en la més poderosa de la Mediterrània

Arnau Cònsul (text), Ramon Sarobe (assessorament)

Roger de Llúria va néixer i créixer a Lauria (o Lòria o Llúria), una baronia del Regne de Sicília, situada a la vora de la mar Tirrena, a la confluència de les regions de Campània, Calàbria i Basilicata. El seu destí va lligar-se al de Pere II el Gran quan tenia 12 anys: la seva mare era la dama de companyia de la princesa Constança, la futura esposa de Pere II el Gran, i el casament va dur mare i fill a la cort catalana.

Segons les cròniques de Desclot i Muntaner, Roger es va convertir en almirall de l'Armada Reial Catalana el 20 d’abril del 1283, quan Pere II, que encara no era rei, va destituir el seu fill bastard, Jaume Pere, com a comandant de la flota i va nomenar-lo en lloc seu. Era l'inici de la llegenda, que es va forjar lluitant al servei de cinc reis diferents: Jaume I, Pere II i els tres fills d'aquest, Alfons II, Jaume II i el rei sicilià Frederic II.

1 Malta: la primera victòria (1283)
Quadre que representa les Vespres Sicilianes, l'inici de la guerra de Sicília
Quadre que representa les Vespres Sicilianes, l'inici de la guerra de Sicília

La primera de les grans victòries de Roger de Llúria va ser la de Malta, on Carles I d'Anjou havia enviat una flota marsellesa per recuperar l’illa que s’havia declarat obedient a Pere II. Amb aquesta esquadra, les tropes catalanosicilianes van dur a terme un seguit d’incursions pel litoral peninsular guanyant places i illetes com Ischia o Capri, fins que l’objectiu principal va quedar a l’abast: Nàpols, el cor del poder angeví i el seu segon gran triomf.

2 Batalla del golf de Nàpols: el feu de Carles d’Anjou (1284)
Batalla del golf de Nàpols
Batalla del golf de Nàpols

Roger de Llúria va trigar tan sols un any a protagonitzar un dels seus triomfs més sonats i celebrats pels cronistes de l’època, la batalla del golf de Nàpols. Bernat Desclot reprodueix l’arenga que l’almirall va dirigir als soldats i elogia la tàctica decidida pels capitans catalans: passar amb l’estol per davant del port napolità fent maniobres per provocar l’hereu de Carles d’Anjou, governador de la plaça. Aquest va picar l’ham i les naus de Roger van fingir que fugien, tot i que en realitat esperaren les dels angevins, aparellades amb pressa, mar endins. El resultat va ser la captura d’unes quantes galeres i del mateix príncep Carles el Coix.

A canvi de respectar-li la vida, Roger de Llúria va aconseguir l’alliberament de la infanta Beatriu, germana de la reina Constança (l’esposa de Pere II el Gran), presonera dels francesos des de feia 20 anys. Tots els esforços de Carles per recuperar territori van resultar debades.

3 Batalla de les illes Formigues: la seva victòria més recordada (1285)
Les illes Formigues, situades entre Palamós i Palafrugell
Les illes Formigues, situades entre Palamós i Palafrugell

La conquesta de Sicília havia tingut conseqüències negatives per a Pere II. Arran de la presa del territori, el papa Martí II havia excomunicat el rei i havia decretat que els estats del monarca passessin a mans d’un fill del rei de França, de manera que Felip III havia ocupat el Rosselló i l’Empordà, i ja assetjava Girona. Quan el rei va veure-la magra de resultes de la croada que el pontífex havia patrocinat contra la corona catalana, va apressar-se a sol·licitar a l’almirall que tornés de Sicília per ajudar-lo.

L'arribada de l'almirall va capgirar els esdeveniments: al davant de 40 galeres, va destruir l’armada francesa davant les illes Formigues. Era la nit del 27 al 28 d’agost del 1285, i a més dels milers de víctimes que causaren a l’enemic, el triomf significava deixar-lo sense comunicació naval i sense possibilitat que els assetjadors de Girona rebessin reforços. La manca d’avituallament i una epidèmia va provocar la retirada dels francesos fins al Rosselló. Roger no tingué cap mena de mirament amb els enemics que havia capturat a les Formigues. 

Com era habitual a l’època, no es van fer presoners: als ferits se’ls va lligar a un vaixell... que es va fer al mar. Aquest cop, però, es va deixar amb vida 260 soldats a qui els vencedors van treure els ulls i, després, se’ls va ordenar que tornessin a França. Per tal de guiar-los, a un dels presoners només el van deixar borni. Es tractava d’aconseguir que expliquessin l’horror que havien viscut i dissuadir altres mariners francesos d’acudir a la croada.

4 Batalla de Nàpols: una victòria ultratjant i en clara inferioritat (1287)
Pere el Gran al coll de Panissars
Pere el Gran al coll de Panissars Wikimedia Commons

La il·limitada confiança que la corona va dipositar sempre en Roger de Llúria es fa encara més patent després de la mort del rei Pere II. El seu successor, Alfons II el Liberal, el ratificà en el càrrec i li encarregà la missió diplomàtica més delicada: traslladar-se de nou a Sicília i restar al servei de Jaume, fill segon de Pere i nou rei de l’illa, al qual calia fer saber que la corona catalana prestaria tot el seu ajut davant les renovades reclamacions papals. Efectivament, Jaume també fou excomunicat i les hostilitats angevines tornaren a començar, sembla que aprofitant un viatge de Roger al Principat.

Una nova victòria ultratjant
El cas és que, pel juny del 1287, el gran almirall encara reservava als seus enemics una nova victòria ultratjant: davant de Nàpols i en clara inferioritat (unes 40 naus catalanosicilianes per 80 d’angevines), va guanyar una batalla naval que li donà un botí de cinc mil presoners, amb personatges il·lustres inclosos.

5 La derrota a Sicília després d'un setge fallit a Siracusa (1298)
Jaume II el Just en un retrat de Manuel Aguirre y Monsalve
Jaume II el Just en un retrat de Manuel Aguirre y Monsalve Wikimedia Commons

En principi, la pau d’Anagni (1295) havia de posar punt final a la guerra de Sicília, però com que no es va tenir en compte la voluntat dels sicilians, en realitat només va significar un punt i a part. La recrudescència del conflicte: el rei catalanoaragonès Jaume II contra el seu germà i rei sicilià Frederic. I Roger de Llúria enmig dels dos. A qui havia d’obeir? D’entrada va ser fidel a la causa que sempre havia defensat: una Sicília lliure de l’opressió francesa i en mans de la corona d'Aragó. És clar que això era just el contrari del que havia acordat el rei, que fins havia anul·lat el seu prometatge amb una infanta castellana per poder maridar-se amb la filla de Carles II el Coix, Blanca, com a clàusula del tractat.

La resposta siciliana no es va fer esperar: van coronar Frederic com a rei i Roger li va guanyar, amb la seva destresa habitual, unes quantes places: Reggio, Otranto, Brindisi... Tant el Papa com el rei català van adonar-se aviat que l’almirall era massa important per tenir-lo a la contra i l’un i l’altre li van trametre cartes amb promeses i amenaces perquè es decantés pel seu bàndol.

Un setge fallit a Siracusa
Roger de Llúria només es va deixar convèncer després que apareguessin algunes discrepàncies amb Frederic III, que l’arribà a empresonar, i quan va adonar-se que, al capdavall, la intenció de Jaume II era aconseguir la pau. De manera que tornà al bàndol del rei d’Aragó i es va veure obligat a atacar Sicília. El primer intent de prendre l’illa mitjançant un setge a Siracusa va ser fallit i els catalans van perdre-hi molts homes, inclòs un nebot de Roger que fou decapitat.

6 La victòria del cap d’Orlando (1299)
Retrat de Roger de Llúria fet per Leo Flores, basat en l'escultura de l'almirall del passeig Lluís Companys de Barcelona
Retrat de Roger de Llúria fet per Leo Flores, basat en l'escultura de l'almirall del passeig Lluís Companys de Barcelona Leo Flores

Els capitans sicilianocatalans, fidels a Frederic, disposaven del suport de tropes almogàvers i van resistir l’atac d’estols angevins, provinents de Nàpols, en dues batalles terrestres. Aquests triomfs els envalentiren fins a cometre la imprudència d’atacar la capital peninsular, que és on Roger de Llúria s’havia retirat després de la darrera gesta.

El cas és que a Nàpols, Roger disposava de la flota angevina quan Conrad Dòria el va reptar a combatre al capdavant de l’exèrcit de Frederic III de Sicília. La falta de confiança i de coneixement de les tripulacions, més la igualtat en el nombre de vaixells en tots dos costats, va activar la prudència de l’expert almirall, que va esperar l’arribada de reforços, des d’Apúlia i Gènova.

7 Batalla de Ponça: l'última gran gesta (1301)

A la batalla de Ponça Roger de Llúria va defensar els acords d’Anagni i els del seu rei, Jaume II, però paradoxalment sota patró angeví i contra naus amb l’estendard quadribarrat de Sicília. Fou la seva última batalla, ja que després es retirà, igual que el rei, que es desentengué del conflicte.

La solució al tema sicilià i l'arribada de Roger de Flor
Sicília resistí gràcies a la fermesa dels almogàvers i va poder forçar, dos anys després, la pau de Caltabellotta (1302), la darrera i quasi definitiva solució al tema sicilià: Frederic seria respectat com a rei fins que morís, però no el succeiria un fill, sinó un Anjou de Nàpols. La fi de la guerra deixà sense feina aquest exèrcit mercenari, que es buscà la vida en una altra banda. Començava l’aventura de la Companyia Catalana a Grècia, sota el comandament d’un altre Roger: Roger de Flor.

Subscriu-t'hi

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto