Carlemany és lloat com el predecessor de la construcció d’Europa. Potser sí, però, en el seu regnat, Europa no va ser un paratge idíl·lic. Els afanys de Carlemany no eren desconeguts i, per això, quan el nou papa Lleó III va ser escollit per sorpresa, el primer que va fer el pontífex va ser enviar un missatge a l’emperador dient-li que era allà per servir-lo. La raó de fons era que Lleó III havia arribat a papa envoltat d’enemics poderosos, les principals famílies romanes, i necessitava un gran aliat.

Però l’emperador i les seves tropes estaven lluny i, al cap d’un temps, els seus enemics van començar a acusar el papa –sembla que falsament– de ser culpable de tota mena d’atrocitats. Com que Lleó no va abdicar, el van segrestar, després de causar-li ferides greus als ulls i a la llengua. Tancat en un castell, va aconseguir fugir saltant per una finestra, i, amb la seva cort, va refugiar-se a Alemanya, on Carlemany el va emparar.

Mentrestant, els enemics del papa havien anat a visitar l’emperador i havien dit el nom del porc del pontífex. Potser desconcertat, Carlemany no sabia a qui creure. Va fer tornar el papa a Roma i ell mateix va anar a la ciutat a esbrinar què havia passat. Encara que el papa no volia acarar-se als seus enemics, finalment va cedir i Carlemany, després del judici, celebrat el 23 de desembre del 800, va desterrar els adversaris de Lleó III i, a ell, li va prohibir que prengués represàlies. Dos dies després, el 25 de desembre, el cap de l’Església coronava Carlemany com a emperador a la basílica de Sant Pere.

Un pontífex amb retentiva
Des d’aleshores, la col·laboració entre Carlemany i el papa, amb algun estira-i-arronsa, va ser prou satisfactòria. Però, el 814, l’emperador va morir i Lleó III, que va demostrar que no havia perdut la memòria, va denunciar, poc després, un parell de conspiracions contra ell dels enemics de sempre. Aquell cop, però, els va detenir, jutjar i executar de manera del tot infal·lible, com és de menester en termes pontificis.