Conversem amb l'emperador Lucius Domitius Ahenobarbus, anomenat Neró, en els seus jardins, el 25 de juliol del 64, quan sembla que s'ha extingit del tot el devastador incendi que ha cremat Roma durant una setmana. El lloc és ple de refugiats que conformen una dolorosa imatge. Entre soldats que mantenen l'ordre i escorten l'amo, i civils que vagaregen o que s'acomoden com poden en barraques construïdes a correcuita, ens envolta una multitud a estones silenciosa, a estones gemegaire.

Cèsar, se sap la magnitud dels danys causats pel foc?
M'han informat que dels catorze barris de Roma, tres han quedat destruïts, set estan molt malmesos i només quatre han escapat de la catàstrofe. El circ, la casa d'August, el santuari de Vesta, el temple dedicat a la Lluna, el meu propi palau i, el pitjor de tot, tresors artístics i literaris provinents de Grècia i d'altres bandes de l'Imperi, han desaparegut per a sempre. Prego a Júpiter que el càstig no sigui més insofrible.

Què l'ha provocada, aquesta catàstrofe?
És aviat per dir-ho. És segur que l'incendi va començar el dia 19 a les botigues annexes al circ, les que regenten majoritàriament comerciants sirians i que estan plenes de productes inflamables. Una espurna, l'efecte de les solellades, qualsevol circumstància accidental ha pogut desencadenar la tragèdia amb l'ajut del cent. Però no descarto que una mà criminal n'hagi estat en part la responsable. Hi ha testimonis que afirmen haver vist pels carrers homes amb torxes que alimentaven el foc quan ja gairebé s'apagava, possiblement saquejadors que aprofitaven l'avinentesa per fer el seu vil negoci.

Si això és cert, es repararà el vostre honor.
A què treu cap, ara, el meu honor?

Bé, si es confirma la culpabilitat dels saquejadors, el poble deixarà de murmurar que heu instigat aquest horror, que teníeu tantes ganes d'alçar una ciutat moderna que heu ordenat cremar l'antiga.
Ah, maleïts rumors i maleïts qui els escampen! Sí, també me l'han explicada, aquesta brama! Doncs que sapigueu que, com a cèsar, no em calen procediments tan brutals per engegar tasques d'urbanisme, i en el cas que en un inversemblant accés de follia hagués manat cometre un acte d'aquesta mena, els barris més nets i amb més categoria que s'han arruïnat haurien canviat la seva sort amb aquells on es concentra la xusma, que han quedat intactes. A més, tothom oblida que Roma és propensa als incendis; va haver-n'hi en temps de Claudi i de Tiberi, i ningú no va acusar-los de res, a ells! El que jo he fet aquests dies és prendre mesures prou adients perquè qui m'assenyali com a piròman sigui considerat traïdor!

I en què han consistit aquestes mesures?
A disposar que es redueixi el preu del blat, es treguin les cendres, es dugui menjar dels municipis de la rodalia i s'allotgi aquí i al Camp de Mart la gent que ha perdut casa seva. Era a la meva vil·la d'Antium, prop de la mar i lluny de la canícula, quan vaig assabentar-me del que passava, i no vaig dubtar ni un moment a tornar a l'urbs per organitzar el socors. És aquest el comportament d'un incendiari? I encara alguns gosen insinuar que jo...

El poble està tan trasbalsat, jutja tan increïble el desastre, que busca un culpable.
Doncs que a mi no em miri! Em consta que hi ha altres rumors, uns que apunten com a autors d'això els membres d'una secta jueva que odien els romans perquè vam crucificar el seu fundador a Jerusalem fa uns anys. Cremar la ciutat hauria estat la seva revenja. Que es fixin en ells, i no en mi, a l'hora de trobar algú amb motius per fer calar foc als nostres edificis.

La justícia romana té previstes penes per a delictes de tal enormitat?
Ara mateix no puc respondre aquesta pregunta, però us juro que si no en té no trigarà a tenir-ne.