Les biografies publicades sobre Pere Joan Barceló, ‘Carrasclet’, l'any de la troballa (2004) o bé no donaven cap notícia o bé suposaven que el mític guerriller havia mort a Hongria vers l’any 1741. SÀPIENS va descobrir que tant la data com el lloc no són certs. L’origen de la confusió cal buscar-lo en el fet que tots els historiadors que havien parlat sobre aquest personatge havien partit de la còpia manuscrita que l’historiador Salvador Sanpere i Miquel va fer, a principis del segle XX, de l’obra de referència ‘Narraciones Históricas’, escrita per Francesc de Castellví, coetani de Carrasclet, durant la primera meitat del segle XVIII. Aquesta còpia manuscrita, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, va donar lloc al gran error.

A sota, podeu consultar la reproducció manuscrita a pantalla completa.

SÀPIENS va consultar l’obra ‘Narraciones Históricas’ de Francesc de Castellví, que es troba al Haus-, Hof- und Staatsarchiv, l'arxiu imperial de Viena, i va poder comprovar que Castellví, que havia fet l’última revisió de la seva obra, a la segona meitat de la dècada del 1740, havia anotat, en una nota al marge que havia de ser afegida a l’edició definitiva, els darrers episodis de la vida de Carrasclet i les circumstàncies de la seva mort, la nit del 3 al 4 de setembre de 1743, i l’enterrament a la catedral de Sant Esteve de Breisach el Vell, el dia 5 de setembre. Per tant, la confusió venia del fet que Sanpere i Miquel no havia incorporat aquesta nota de Castellví sobre la mort del guerriller, probablement per les dificultats de transcripció (el text és de difícil lectura).

A sota, podeu consultar un fragment de las 'Narracions Históricas' a pantalla completa.
 

Tot i les importants informacions recopilades, faltava confirmar la veracitat de les manifestacions que Francesc de Castellví va escriure en aquesta nota de les seves ‘Narraciones Históricas’. Una gestió realitzada per la historiadora de l’art Conxita Mollfulleda va permetre corroborar-les. Amb l’ajut d’especialistes alemanys, com el director de l’arxiu de l’arquebisbat de Friburg, el Dr. Cristoph Schmider, i de l’arxiver de Breisach el Vell, Uwe Fahrer, es va poder localitzar la referència definitiva de la mort en combat i de l’enterrament de Pere Joan Barceló al llibre d’òbits de la catedral de Sant Esteve d’aquesta localitat alemanya.

La prova documental confirmà plenament la validesa de les informacions contingudes a les ‘Narraciones Históricas’ de Francesc de Castellví. Malauradament, avui ja no queda cap vestigi ni cap làpida del cementiri, que era situat a la banda sud de la catedral.

A sota, podeu consultar a pantalla completa una pàgina del llibre d'òbits de la catedral de Breisach.