Personatges

On i quan va morir Carrasclet?

SÀPIENS va descobrir el gran enigma de Pere Joan Barceló, el guerriller català conegut per ser un dels principals malsons de Felip V i dels Borbons

Agustí Alcoberro
4 de setembre de 2018

Nascut a Capçanes (Priorat) l’any 1682, Pere Joan Barceló, conegut com a ‘Carrasclet’, va ser fuseller de muntanya durant la Guerra de Successió i assolí el grau de capità. Amnistiat després de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre del 1714, va ser detingut novament un mes més tard. Després de fugir de la presó, va organitzar la guerrilla resistent al sud de Catalunya.

El 1719, en el context de la guerra de la Quàdruple Aliança, va liderar l’alçament de les comarques meridionals del Principat. Exiliat a França, el 1720 va fugir a Viena, on se li concedí el grau de coronel i terres a Hongria. Mobilitzat de nou per l’emperador Carles VI el 1734, va defensar Nàpols i va ser detingut pels borbònics i empresonat a Cadis. Alliberat el 1740, va dirigir una companyia d’exiliats. La seva mort el 1743 havia estat sempre un enigma, però SÀPIENS va descobrir on, quan i com va morir.

1 El punt de partida
Reproducció manuscrita per l’historiador Salvador Sanpere i Miquel
Reproducció manuscrita per l’historiador Salvador Sanpere i Miquel

Les biografies publicades fins ara sobre Pere Joan Barceló, ‘Carrasclet’, o bé no donen cap notícia o bé suposen que el mític guerriller havia mort a Hongria vers l’any 1741. SÀPIENS va descobrir que tant la data com el lloc no són certs. L’origen de la confusió cal buscar-lo en el fet que tots els historiadors que han parlat sobre aquest personatge han partit de la còpia manuscrita que l’historiador Salvador Sanpere i Miquel va fer, a principis del segle XX, de l’obra de referència ‘Narraciones Históricas’, escrita per Francesc de Castellví, coetani de Carrasclet, durant la primera meitat del segle XVIII. Aquesta còpia manuscrita, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, va donar lloc al gran error.

2 La troballa de l'error
Fragment de les ‘Narraciones Históricas’ en què Francesc de Castellví, en una nota al marge, explica la mort de Carrasclet
Fragment de les ‘Narraciones Históricas’ en què Francesc de Castellví, en una nota al marge, explica la mort de Carrasclet

SÀPIENS va consultar l’obra ‘Narraciones Históricas’ de Francesc de Castellví, que es troba al Haus-, Hof- und Staatsarchiv, l'arxiu imperial de Viena, i va poder comprovar que Castellví, que havia fet l’última revisió de la seva obra, a la segona meitat de la dècada del 1740, havia anotat, en una nota al marge que havia de ser afegida a l’edició definitiva, els darrers episodis de la vida de Carrasclet i les circumstàncies de la seva mort, la nit del 3 al 4 de setembre de 1743, i l’enterrament a la catedral de Sant Esteve de Breisach el Vell, el dia 5 de setembre. Per tant, la confusió venia del fet que Sanpere i Miquel no havia incorporat aquesta nota de Castellví sobre la mort del guerriller, probablement per les dificultats de transcripció (el text és de difícil lectura).

3 La prova definitiva
El llibre d’òbits de la catedral de Breisach el Vell informa de la mort i l’enterrament de Carrasclet
El llibre d’òbits de la catedral de Breisach el Vell informa de la mort i l’enterrament de Carrasclet

Tot i les importants informacions recopilades, faltava confirmar la veracitat de les manifestacions que Francesc de Castellví va escriure en aquesta nota de les seves ‘Narraciones Históricas’. Una gestió realitzada per la historiadora de l’art Conxita Mollfulleda va permetre corroborar-les. Amb l’ajut d’especialistes alemanys, com el director de l’arxiu de l’arquebisbat de Friburg, el Dr. Cristoph Schmider, i de l’arxiver de Breisach el Vell, Uwe Fahrer, es va poder localitzar la referència definitiva de la mort en combat i de l’enterrament de Pere Joan Barceló al llibre d’òbits de la catedral de Sant Esteve d’aquesta localitat alemanya.

La prova documental confirmà plenament la validesa de les informacions contingudes a les ‘Narraciones Históricas’ de Francesc de Castellví. Malauradament, avui ja no queda cap vestigi ni cap làpida del cementiri, que era situat a la banda sud de la catedral.

Subscriu-t'hi

Portada del número 204 del SÀPIENS (març 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto