Poiret havia nascut l’abril del 1879 en una casa de comerciants de robes del barri parisenc de les Halles, un indret històricament molt important dins del món de la indústria tèxtil gal·la.

L'oposició radical del pare envers la seva vocació
El nen Paul, grassonet i extravertit, de seguida es va sentir interessat per tot allò que feia referència a la moda. Malgrat comptar amb el suport de la seva mare i les tres germanes, l’oposició radical del pare envers la seva vocació el va marcar profundament. Primer, el progenitor el va obligar a acabar els estudis secundaris i, després, el va humiliar fent-lo treballar de noi dels encàrrecs en un taller de fabricació de paraigües. Poiret ho va recordar amb amargura i frustració la resta de la seva vida.

Després d’acabar el servei militar, Poiret va aconseguir entrar a treballar en el taller Wort, un dels més importants en el París de començament del segle XX. Però els seus conceptes de la moda de seguida van xocar amb els dels caps de l’empresa, per la qual cosa Poiret es va acomiadar i, gràcies als 50.000 francs que li va regalar la seva mare —la qual creia cegament en el talent del fill—, va obrir el seu primer saló de moda. En tres anys, de manera meteòrica, Paul Poiret es va convertir en un autèntic ídol de masses gràcies al seu innegable talent, però també a la seva habilitat a l’hora d’envoltar-se de les persones més conegudes i glamuroses del moment, com l’actriu Rájane, la qual es va convertir en la seva gran icona; el modista Paul Iribe o el pintor català Marià Fortuny.

La gran obra de Poiret va ser doble: la primera, guanyar la batalla a la cotilla, que empresonava les dones en el seu interior i els provocava no pocs problemes físics. En el seu lloc, Poiret hi va situar els sostenidors flexibles i les lligues fluixes.

Va canviar radicalment els cànons estètics de l'època
La segona, va canviar radicalment els cànons estètics d’una època marcada per dones de pits elevats i malucs força prominents. En aquest segon cas hi va tenir un protagonisme molt especial l’esposa de Poiret, Denise Boulet, amb qui va tenir cinc fills. Boulet es va convertir en una de les dones més elegants de París. Prima, amb aparença de ser una persona lliure i senzilla, duia millor que ningú les creacions del seu marit, fetes amb els colors vius i estampats que van acabar substituint els tradicionals tons pastel i les garlandes de flors.

Poiret va desterrar les mitges negres i va cobrir les cames de les senyores amb mitges de color carn. Una revolució, ja que, segons ell, les dones semblaven dur les cames despullades, cosa que agradava tant a les senyores com, principalment, als senyors.

Una línia pròpia de perfums
L’any 1911 es va permetre el luxe de ser el primer dissenyador a llançar la seva pròpia línia de perfums, molt abans que la seva gran rival Coco Chanel. I pocs mesos després, va organitzar un dels esdeveniments de moda més importants que van tenir lloc durant el segle XX: una festa de disfresses itinerant que va omplir de glamur diverses ciutats del planeta.

Però, en ple èxit, Poiret va ser víctima de la seva pròpia vanitat. Va començar a fer els escots més pronunciats i les faldilles, més estretes. Amb la seva faldilla travada, inspirada en la vestimenta de les geishes japoneses, obligava les dones a caminar amb passos molt petits i molt molestos. Tal com deia ell mateix sense modèstia, “havia alliberat els troncs de les dones, però ara els volia lligar les cames”. Precisament, la prepotència va ser un element clau en el començament del seu ocàs.

Cridat a files durant la Primera Guerra Mundial
Però va ser un declivi lent, en el qual hi va contribuir, sens dubte, que el dissenyador fos cridat a files durant la Primera Guerra Mundial. Quan va tornar a París, quatre anys més tard, es va trobar que el món que havia conegut havia canviat sensiblement. Segons ell, les dones semblaven “ruscs sense abelles".

Poiret va creure erròniament que n’hi hauria prou organitzant de nou un parell de les seves festes llegendàries perquè el públic tornés a girar els ulls cap a la seva persona. Un greu error. L’ostentació, les ostres i el xampany només li van servir per buidar dràsticament el seu compte corrent.

Fins que va arribar el 1925, un any que li va semblar propici per dur a terme la seva darrera gran pensada, la que l’havia de tornar a convertir en el rei de la moda: va habilitar tres grans vaixells al Sena. L’un era una botiga de perfums i mobles; l’altre, un restaurant de luxe, i el tercer, un saló de costura. El muntatge era espectacular, però les despeses encara més, per la qual cosa Paul Poiret, ignorat pels seus patrocinadors, es va arruïnar completament.

La seva esposa el va abandonar i va morir, sol i oblidat per tothom, el 1944
Poc temps després, la seva esposa Denise el va abandonar i ell, corsecat per l’amargura de veure com aquells qui considerava mediocres triomfaven mentre el gran públic s’oblidava de la seva obra, es va retirar a la Provença, on es va dedicar a la pintura fins que va morir, sol i oblidat per tothom, l’any 1944. Amb ell, desapareixia el primer gran dissenyador de moda de la història.