Subscriu-t'hi
Personatges

Pere I el Gran i la Guàrdia Imperial Russa, en tres punts

Des de ben petit, el futur Pere el Gran va mostrar gran curiositat pels afers militars. Allò que, amb només 5 anys, va començar com un joc de nens es va convertir, amb el pas del temps, en un cos militar perfectament organitzat: la Guàrdia Imperial Russa

Anna-Priscila Magriñà (text) / Agustí Alcoberro (assessorament)
1 Als 5 anys, el futur Pere el Gran va crear la seva pròpia guàrdia amb fills de nobles i servents de la cort
Retrat de guàrdies del regiment Preobrajenski
Retrat de guàrdies del regiment Preobrajenski Wikimedia Commons

A Pere Alekséievitx Romanov (1672-1725) només li agradava jugar a la guerra. Primogènit del segon matrimoni del seu pare, el tsar Aleix de Rússia, Pere no havia nascut per governar: al davant d’ell hi havia els seus germanastres Teodor i Ivan. Sense obligacions reials, els primers anys de vida del nen van transcórrer entre soldadets de joguina, espases de mentida i cavallets de fusta. Però tot es va començar a girar quan el seu pare va morir sobtadament tres anys i mig després del seu naixement. Un Teodor amb el cos mig paralitzat per culpa d’algun mal desconegut va assumir el tron.

Pere crea la seva primera guàrdia als 5 anys
Molt afectuós amb Pere, de qui era el padrí, Teodor va animar Natàlia, la mare del nen, a buscar-li un tutor perquè l’eduqués. L’escollit va ser Nikita Zotov, treballador del departament de taxes de la Duma amb coneixements profunds de la Bíblia. Però Zotov de seguida va veure que el que li agradava a aquell nen tan sorollós i belluguet eren les batalles de la història de Rússia i els seus herois. Per això va alimentar les curiositats del petit amb tant d’afany que aquest va decidir crear la seva pròpia guàrdia amb només 5 anys. Estava formada pels fills de nobles i servents de la cort, se’ls anomenava Poteixni vojska (l’exèrcit de joguina o de diversió) i per al seu entreteniment es va construir un petit pati d’armes al Kremlin. Els dies passaven entre lliçons d’història i els jocs militars, però la mort de Teodor ho va capgirar tot. La lògica feia pensar que Ivan ocuparia el tron, però la Duma dels Boiars, formada per nobles terratinents, no veia el jove amb bons ulls: tenia molt mala salut, quasi no hi veia i es dubtava de les seves capacitats mentals. Per això van coronar Pere, que havia complert 10 anys.

El cop d'estat de la germana del tsar
La decisió no va agradar gens a Sofia Alexeievna, germana d’Ivan. Per tal de desestabilitzar la situació, va orquestrar la revolta dels streltsí, els primers soldats professionals de Rússia, que no estaven disposats que un nou tsar els rebaixés el seu tren de vida. Convençuts per Sofia que Ivan els deixaria fer i desfer, aquests van dur a terme una revolta sagnant que va acabar amb la mort de desenes de persones properes a Pere. El nen ho va viure tot amagat dins d’un armari del Kremlin, on es van respirar dies d’horror. Tot i que l’acord final va ser que tant Pere com Ivan regnessin junts, tot el poder va recaure en Sofia, que, victoriosa, es va convertir en la nova regent.

Després del cop d’estat, Pere i la seva mare passaven èpoques a la residència reial de Preobrajenski, al nord-est de Moscou, on el seu pare havia instal·lat la falconeria i el pavelló de caça. I va ser aquí, entre cavallerisses i corrals, on Pere va desenvolupar a la màxima potència aquell joc innocent de la guerra.

2 Als 14 anys, Pere havia convertit la seva residència en un campament militar, amb canons, instructors i 300 soldats
Retrat de Pere el Gran fet per Godfrey Kneller el 1698
Retrat de Pere el Gran fet per Godfrey Kneller el 1698 Wikimedia Commons

Pere va incorporar als seus jocs els antics col·laboradors de caça del seu pare, que amb els tsars malaltissos s’havien quedat sense activitat. A més, tenia carta blanca per demanar el que li calgués a l’arsenal del Govern i, segons els arxius, així ho feia: el gener de 1683 volia uniformes, estendards i dos canons de fusta; l’any següent, per celebrar el seu 11è aniversari, ja demanava canons de veritat per disparar salves. Les peticions de pólvora eren constants, a més de pistoles, carrabines, mosquets... Però no hi ha estratègia sense cap, i per això el noi va contractar oficials estrangers perquè li fessin d’instructors. 

Pere converteix la seva residència en un campament militar
Quan Pere es va instal·lar definitivament a Preobrajenski amb 14 anys, els voltants de la residència es van convertir en un campament militar en tota regla: ja no només era gent propera a Pere qui s’unia a files, sinó que llavors també hi anaven nobles empesos per les famílies o per compte propi, a més de fills de serfs o de treballadors dels estables. La xifra de soldats va augmentar fins a tres-cents i va caler construir diverses casernes per encabir-hi tanta gent. Organitzant-se amb els càrrecs que corresponien a l’Exèrcit reial, els nois vivien sota una estricta disciplina militar: vestien amb uniformes, s’entrenaven constantment, feien guàrdies, marxaven pels camps, dormien a l’aire lliure, construïen trinxeres i cobraven per la feina feta. Però la demanda no parava d’augmentar i van haver de fer noves casernes, estables i oficines a la vila veïna de Semionovski. El Poteixni vojska cada dia era menys de joguina i més real. 

3 La creació de la Guàrdia Imperial Russa
Retrat de mitjans del segle XVIII d'un timbaler del regiment Semionovski
Retrat de mitjans del segle XVIII d'un timbaler del regiment Semionovski Wikimedia Commons

Amb tanta professionalització al voltant, Pere va crear els regiments Preobrajenski i Semionovski i va decidir començar la seva carrera militar en el primer. Fins a l’ascensió al tron de Teodor, els alts càrrecs de l’Exèrcit rus s’aconseguien en funció de la procedència familiar: com més de bona família fos un, més elevat podia ocupar un càrrec. Però, cansat de la incompetència dels nobles, el tsar va aturar aquella absurditat. Pere va començar des del rang més humil en els seus jocs de guerra. Així, al regiment de Preobrajenski es va iniciar com a timbaler, el grau més baix, per després anar ascendint a artiller, sergent i general. Mai deixava de fer cap guàrdia i gaudia de les feines brutes, menjava el mateix que els seus companys i dormia a la caserna amb la resta. 

El 1687 els dos regiments es van organitzar en companyies per convertir-se, finalment, en la llavor de la Guàrdia Imperial Russa. Entretant, Pere va tenir temps d’enderrocar Sofia, a qui va tancar en un convent, i va regnar sota la regència de la seva mare fins que aquesta va morir el 1694 i ell va agafar en solitari el poder. Ja com a tsar en solitari, va continuar amb la política que s’havia aplicat a ell mateix: a l'Exèrcit només es podia ascendir quan s’havien adquirit els coneixements necessaris. Ara, el prestigi militar s’havia de guanyar per mèrits propis.

El nen que havia començat a jugar a la guerra va acabar convertint la seva passió en una realitat: la Guàrdia Imperial Russa es va mantenir dempeus fins a la caiguda de la monarquia amb la revolució de 1917. D’això se’n diu passió i perseverança.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto