Allan Pinkerton era un dels nombrosos immigrants que havien arribat a l’Amèrica del Nord cercant oportunitats i fortuna. Nascut a Glasgow, Pinkerton es va establir primer a Nova Escòcia i després a Chicago, on va treballar com a fabricant de barrils per a una destil·leria. En una ocasió, mentre recollia fusta al bosc, va descobrir les restes d’un campament en un indret que hauria d’haver estat deshabitat. Va recordar els rumors que corrien pel poble, on es deia que hi havia un grup de falsificadors de monedes que operaven des de lloc desconegut. Va lligar caps i, amb la sospita d’haver trobat el seu amagatall, va notificar-ho de seguida al xèrif. Aquella mateixa nit feien una batuda per l’entorn del campament i van arrestar tots els falsificadors excepte el líder de la banda, que cauria poc temps després en mans del mateix Pinkerton. L’escocès li va seguir la pista fins que va aconseguir portar-lo en poder de la justícia.

La història de l’arrest de la banda va córrer com la pólvora, sobretot entre els comerciants, que consideraven Pinkerton un heroi. Els falsificadors eren un veritable maldecap per al sector, que veia amb impotència com el crim organitzat s’enriquia actuant amb impunitat. Aquesta col·laboració fortuïta amb la justícia va propiciar que l’any 1848 Pinkerton fos nomenat ajudant del xèrif. En només un any, l’escocès va acumular el nombre més gran de detencions per robatoris i assassinats, més que qualsevol dels altres membres del cos amb més experiència de Chicago.

Dos anys més tard, el 1850, Pinkerton va renunciar a la seva feina per iniciar la seva singladura professional de manera autònoma. La seva idea era guanyar-se millor la vida convertint-se en un agent privat, una professió nova i poc regulada que anys més tard es coneixeria com la del detectiu privat. Primer es va associar amb Edward Rucker, un advocat de Chicago, amb qui va fundar la North-Western Police Agency, però la societat no va prosperar, i Allan va buscar unir forces amb el seu germà.

Robert Pinkerton tenia des del 1843 el seu propi negoci, anomenat Pinkerton & Co, on feia de contractista ferroviari. Gràcies a la seva xarxa de contactes, va guanyar moltes concessions amb la companyia Wells Fargo per proveir de guardes de seguretat els seus trens. De la unió amb els dos germans sorgiria la Pinkerton National Detective Agency, la primera agència de detectius privats del món. El logo de la companyia era un ull, fet pel qual també se’ls anomenava 'Private Eye', un terme que anys més tard s’usaria com a sinònim de la seva professió.

Allan destacava per ser un home íntegre i valent, i es rumorejava que tenia l’habilitat de llegir les intencions de la gent i d’enredar els culpables per fer-los confessar sense que se n’adonessin. Fins i tot, es deia que tenia la capacitat de distingir un grup potencialment sospitós en un carrer molt transitat. Era un home senzill però àgil mentalment. Com a resultat dels seus valors i d’un alt nivell d’exigència, va establir un codi d’obligat compliment per a tots els membres de l’agència.

Aquestes normes es van convertir en la pedra angular de la companyia, un tret diferencial que els faria guanyar prestigi. Entre les normes del codi Pinkerton, hi havia el fet de no acceptar suborns, no transigir mai amb els delinqüents, associar-se amb organismes responsables del compliment de la llei, refusar casos que poguessin generar escàndols, mantenir els clients ben informats o no incrementar mai els honoraris sense avís previ. Per tot plegat, els investigadors rebien un salari considerable. Altres principis no escrits que demanava als seus treballadors eren no tenir cap addicció a la beguda, al tabac, al joc o les apostes, no apropar-se als baixos fons o, senzillament, no parlar ni escriure de manera vulgar.

L’agència de detectius tenia una àmplia varietat de serveis d’investigació. Planificaven estratègies i operatius de seguretat, ja fos per a particulars o negocis. Feien investigacions, tasques de protecció, s’infiltraven en organitzacions com a agents dobles i estaven especialitzats en la captura de falsificadors i assaltants de trens.

Va avisar Abraham Lincoln d'un possible atemptat
L’any 1861, enmig de la investigació d’un cas ferroviari, l’agència va frustrar una conspiració per assassinar Abraham Lincoln. El polític es dirigia amb la seva família a Washington després de guanyar les eleccions per prendre possessió del càrrec de president. De camí, tenia prevista una parada a Baltimore, però les investigacions d’Allan Pinkerton van revelar un complot d’un grup afí a l’esclavisme per atemptar contra ell a la ciutat.

Quan el van alertar, Lincoln no va voler modificar la seva agenda, però la insistència de la seva dona el va fer canviar d’opinió. Dies després, Abraham Lincoln era investit setzè president dels Estats Units, pronunciava un discurs que passaria a la història i començava una guerra civil de proporcions inimaginables..
Aquest fet va provocar que el setzè president dels Estats Units contractés els serveis de l’agència Pinkerton durant la guerra civil.

Les funcions que tenien encomanades eren, d’una banda, fer les tasques de servei secret per obtenir informació militar sobre els confederats, i de l’altra, treballar com a guardaespatlles personals. La bona tasca de Pinkerton li va comportar el nomenament de cap del Servei d’Intel·ligència de la Unió, un organisme que l’any 1865 s’acabaria transformant en els Serveis Secrets dels Estats Units, el primer cos d’intel·ligència del país. Els detectius treballaven amb pseudònims, i el mateix Allan Pinkerton viatjava sempre sota el nom fals de major E. J. Allen. 

Lincoln va ser assassinat, tot i la protecció de Pinkerton
La història dels Estats Units hauria estat ben diferent si el president Abraham Lincoln no hagués anat al teatre Ford de Washington, l’abril del 1865, on va morir a mans de l’actor John Wilkes Booth. Faltava un mes perquè s’acabés la guerra civil, que enfrontava la unió d’estats del nord contra la confederació d’estats del sud partidaris de l’esclavitud. Tot i les mesures de seguretat, els agents no van poder avançar-se a l’assassinat del president al teatre Ford, en tractar-se d’una acció espontània.

La investigació de robatoris als trens i la infiltració d’agents en moviments sindicals va anar engrandint la reputació de l’agència Pinkerton. Però el punt àlgid de notorietat pública va esdevenir en la persecució implacable dels proscrits Jesse James, els germans Younger, la banda dels Dalton i Butch Cassidy i el seu Grup Salvatge. La feina diligent que feien també va servir per contractar-los després del gran incendi de Chicago, l’any 1871, per prevenir els saquejos a la ciutat.

A la primeria de la dècada del 1890, l’Agència Nacional de Detectius Pinkerton ingressava anualment més de dos milions de dòlars, i es considerava que tenia 2.000 agents en actiu i 30.000 informants de reserva a qui pagaven a temps parcial. La magnitud de l’agència va alertar el mateix govern, que començava a veure els seus aliats com una amenaça. L’agència era eficient, implacable i nombrosa. L’alta probabilitat que es contractés Pinkerton com a exèrcit privat va empènyer l’Estat d’Ohio a declarar-la il·legal.

Però ni això va aturar la fama de l’agència i la reputació dels seus fundadors. Els Pinkerton van crear escola gràcies als seus principis i, avui en dia, perduren tècniques que Allan Pinkerton va estudiar i desenvolupar amb perícia, com el seguiment de persones o la creació de perfils per a missions d’espionatge.