Pompeu Fabra: l'home del tramvia

L’enginyer filòleg no va nodrir la seva obra magna tancat en una torre d’ivori, sinó que va unificar l’ortografia, depurar el lèxic i fixar la gramàtica gràcies, sobretot, al contacte amb la gent del carrer

“Sóc un home gris, sense biografia”, deia Fabra. Però la seva feina va permetre fixar per primera vegada la gramàtica catalana
“Sóc un home gris, sense biografia”, deia Fabra. Però la seva feina va permetre fixar per primera vegada la gramàtica catalana Arxiu Català - Pic
Autor
Genís Sinca
Assessor
Lluís Duran
Era usual que la gent, en veure’l pel carrer, l’aturés per preguntar-li si s’havia d’escriure Vicens, Vicents o Vicenç; si el mot correcte era fatxada, façana o frontal; si calia escriure Eixample en lloc d’Eixampla; si en català es podia dir taquilla o si buzón entrava dins la norma. D’altres l’aturaven per informar-lo que en un poble de les comarques tarragonines de les mongetes en deien fesols, o que a Valènci