"Mil milions de milions d'hectoplasmes i de panxa-trista. Tintín és després de mi el més gran psicodèlic d'una mena de rynocentisme Castafioresque i és, després de mi, per descomptat, la passió de Gala paranoide. Bon Daliversari. S.D". Aquest és el telegrama que Salvador Dalí va enviar a Georges Remi, conegut popularment com a 'Hergé', amb motiu del 50è aniversari de la creació del seu personatge més popular: Tintín. I és que el periodista més famós de la història del còmic havia nascut el dia 10 de gener de l'any 1929 a la revista 'Le Petit Vingtième', suplement infantil del diari catòlic belga 'Le Vingtième Siècle'.

El telegrama original està exposat a la primera sala de la tercera planta del Museu Hergé a Lovaina la Nova, Bèlgica, per on s'inicia el recorregut per l'obra del creador de Tintín. El Museu Hergé, obra del prestigiós arquitecte Christian de Portzamparc, es va inaugurar el dia 2 de juny del 2009 i la seva visita enalteix les passions per un personatge que ja ha venut més de 250.000.000 de llibres, ha estat traduït a més de 80 idiomes i que en el 2011 va debutar a Hollywood de la mà de Steven Spielberg i Peter Jackson. Però aquesta és una altra història.

Del Cu-cut! Al Tintín
Però com es va aficionar Salvador Dalí a les historietes gràfiques? La resposta la trobem el dia en què el genial artista de Figueres va descobrir el domicili dels seus pares diversos números endarrerits de les revistes catalanes 'Cu-cut!' i 'En Patufet'.

La imatge del personatge principal del 'Cu-cut!', un pagès català dissenyat per Gaietà Cornet, va captivar tant Dalí que va acabar convidant Salvador Claret, un amic seu que s'assemblava molt al pagès creat per Cornet, a la seva casa de Portlligat. Claret era el propietari de l'Hostal La Selva, de Sils. Quan Dalí tornava dels seus viatges, conduïa el seu flamant Cadillac fins a l'establiment de Claret per fer gasolina, comprovar de manera maníaca l'estat dels pneumàtics i comprar una caixa de galetes de Santa Coloma de Farners, que l'entusiasmaven, i una ampolla d'aigua de Caldes de Malavella. El motiu de convidar-lo a Portlligat era per fotografiar-se amb ell envoltat de figures, cartells i revistes del 'Cu-Cut!' a canvi, el premiaria regalant-li alguns quadres.

Va ser a principi dels anys trenta quan Dalí va descobrir, a les pàgines de la revista 'Coeurs Vaillants', les aventures de Tintín. El seu entusiasme aniria en augment número a número, i arribaria el seu punt àlgid amb l'aparició l'any 1938 d''El ceptre d'Ottokar' en què Hergé incorporava la cantant d'òpera Bianca Castafiore. Gala, la musa del geni empordanès, de seguida, es va enamorar de l'únic personatge femení de la sèrie. Dalí, per la seva banda, sempre trobava l'ocasió per repetir els insults del capità Haddock en francès. Hectoplasme, que pronunciava separant les síl·labes i teatralitzant -'hec-to-plas-mmmme!- era el seu preferit.

Van haver de passar, però, unes quatre dècades perquè Dalí pogués conèixer personalment Hergé. I la trobada la va propiciar ni més ni menys que un baró amb nom de còmic, Adelin van Ypersele de Strihou. El baró era el vicepresident del l'Associació Espanya-Bèlgica, que tenia com a finalitat promocionar la cultura espanyola a Bèlgica. Havia estat condecorat pel cap de l'Estat espanyol, el 'Generalísimo' Francisco Franco, l'1 d'abril del 1959, amb l'ordre del Mèrit Civil, en l'aniversari de la victòria franquista.

Dalí, un vaquer hippy a l'Art-Alfa
A més, Van Ypersele de Strihou havia estat la persona que havia aconseguit que el príncep Albert de Bèlgica condecorés l'any 1978 Hergé com a oficial de l'ordre de la Corona. Aquest gest serviria al baró per 'compensar' l'error que havia comès el 1932 quan va demanar a Hergé una il·lustració del futur dirigint nazi a Bèlgica León Degrelle.

La trobada entre Dalí i Hergé es va produir en el transcurs d'una festa d'aniversari de l'agència de publicitat Vanypeco a Brussel·les.

A partir del moment en què el baró els va presentar, l'admiració mútua es va accentuar. Dalí i Gala van enviar un telegrama de felicitació dels cinquanta anys de Tintín a Hergé i aquest va incloure l'artista de Figueres en els esbossos de preparació de l'àlbum inacabat 'Tintín i l'Art-Alfa', publicat en l'estat en què el va deixar Hergé quan va morir el 3 de març del 1983.

Concretament, Dalí apareix a la pàgina 55 de la versió francesa de 'Tintín i l'Art-Alfa'. Hi surt tocat per un barret vaquer, ulleres de sol, vestuari 'hippy' i els seus inconfusibles bigotis. Al costat del dibuix, hi va esciure les paraules "Dalí, Anatde, Radiy, Raditch, Salvador". Una passió tan paranoica com la de Dalí-Gala per Tinín-Hergé.