Subscriu-t'hi
Personatges

Ramon Llull, el doctor il·luminat

Vida i llegenda de l'eminent escriptor, teòleg i viatger del segle XIII

Antoni Janer
1 Ramon Llull, el doctor il·luminat
L'escriptor pertanyia a un llinatge de l'alta burgesia barcelonina
L'escriptor pertanyia a un llinatge de l'alta burgesia barcelonina

Ramon Llull és la millor carta de presentació internacional de la cultura catalana. El seu afany evangelitzador el convertí no solament en l'autor més prolífic de l'edat mitjana, sinó també en el primer que s'atreví a emprar una llengua vernacla per a registres cultes. I el complex mètode que inventà per a la seva causa cristiana fa que fins i tot se'l consideri un precursor de la informàtica moderna.

Ramon Llull fou home d'una personalitat portentosa amb una sola idea al cap: demostrar la veracitat de la fe cristiana. En la seva tasca proselitista, ell mateix es qualificà de phantasticus, paraula llatina que en l'edat mitjana significava ‘boig'. Aquest místic eixelebrat de les lletres catalanes, coetani de l'italià sant Tomàs d'Aquino, va néixer a Ciutat de Mallorca (actual Palma) poc després de la conquesta catalana, en una data incerta entre el 1232 i el 1235. Fill d'un llinatge acomodat de Barcelona, des de ben petit va estar vinculat a la casa reial. Fins i tot arribà a ser nomenat preceptor de l'infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca. El 1257 es casà amb Blanca de Picany, de qui tingué dos fills, Magdalena i Domènec. Les seves obligacions familiars, patrimonials i cortesanes, però, no li impediren continuar amb la seva vena de poeta trobadoresc. Tanmateix, la vida li tenia preparades altres ocupacions.

L'aparició divina
En vorejar la trentena, Llull viuria una experiència abassegadora. Així ho relata a la Vida coetània, una autobiografia —la millor de l'època medieval— que ell mateix féu dictar, pocs anys abans de morir, a un monjo de la cartoixa de Vauvert (París). Segons la narració, una nit en què es trobava capficat escrivint un poema d'amor per a una amant, se li aparegué la imatge de Crist crucificat. La visió, que es repetiria quatre vegades més, li féu entendre que havia de deixar aquella vida tan dissoluta per dedicar-se en cos i ànima a servir Déu. Aquesta dedicació es duria a terme a través de tres camins: la conversió d'infidels, la redacció d'un llibre —"el millor del món" per combatre els errors d'aquests infidels— i la fundació, amb el suport de papes i reis, de monestirs on els missioners es poguessin instruir en l'estudi de l'àrab i altres llengües orientals.

2 El retir intel·lectual
Pàgina del 'Breviculum' (1322), còdex que escenifica la vida del beat, on Llull comanda un exèrcit contra la falsedat i l'engany
Pàgina del 'Breviculum' (1322), còdex que escenifica la vida del beat, on Llull comanda un exèrcit contra la falsedat i l'engany

Tanmateix, tots aquests propòsits no prendrien forma fins al cap d'uns mesos més tard. Seria després d'escoltar un sermó del bisbe de Mallorca sobre sant Francesc d'Assís. Tot i que no se sap amb certesa si es féu del seu ordre, l'estil de vida humil i compromès d'aquest religiós li inspirà el model a seguir. Fou així com decidí vendre totes les seves propietats, deixant-ne una part a la seva dona i fills, a qui abandonà per iniciar el seu primer gran viatge. Aleshores pelegrinà fins a diferents santuaris del sud de França i al de Sant Jaume de Galícia. El 1265 retornà a Mallorca, on encetà la seva etapa autodidacta de formació intel·lectual, que es perllongaria nou anys.

Durant aquest temps, a les biblioteques palmesanes del monestir de la Real i del convent de Sant Domènec s'imbuí de la filosofia i teologia de l'època, dret i medicina. Per poder predicar als sarraïns, Llull també aprengué àrab de la mà d'un esclau docte que havia comprat a propòsit —a la Mallorca d'aquella època més d'una tercera part de la població era musulmana. La relació entre ambdós no fou la més desitjada. Després de sentir-lo blasfemar, el mallorquí el va colpejar.

El pare de la informàtica
L'incident acabà amb la detenció de l'esclau, el qual fou portat a la presó i allà se suïcidà. Llavors Llull es retirà al puig de Randa (Algaida), on es va lliurar a la meditació. Seria en aquest indret de pau espiritual, no gaire lluny de Palma, on al cap de poc temps rebria la il·luminació, una revelació, segons ell d'origen diví, sobre el mètode que per fi, de manera irrefutable, li havia de permetre demostrar als infidels la veracitat de la fe cristiana. Després d'aquesta experiència mística, que li valgué el sobrenom del Doctor Il·luminat, davallà del puig i s'instal·là al monestir de la Real, on començà a perfilar per escrit la doctrina teològica i filosòfica que des d'aleshores vertebraria tota la seva obra. Aquesta doctrina, coneguda com a Art, hagué de ser reescrita diverses vegades en un intent de fer-la més assequible. No debades, es tractava d'un sistema força complex basat en la combinació d'una sèrie de figures, taules i textos, molt semblants als tractats d'àlgebra medieval. Al segle XVII el pensador alemany Leibniz interpretà aquest sistema com un tipus de pensament automàtic que, amb el temps, acabaria essent considerat com el precedent del llenguatge computacional —és per això que avui dia Llull s'erigeix per alguns com el pare de la informàtica.

3 Viatge evangelitzador pel Mediterrani
Llull va viatjar per tot el món conegut al segle XIII amb l'objectiu de fer proselitisme del seu sistema filosoficoreligiós
Llull va viatjar per tot el món conegut al segle XIII amb l'objectiu de fer proselitisme del seu sistema filosoficoreligiós

Un cop trobat el mètode per a la seva croada particular, havia arribat el moment que els missioners el difonguessin amb la llengua dels infidels. En aquesta empresa Llull tan sols aconseguí el suport del rei de Mallorca, Jaume II, per a la fundació del col·legi de Miramar, a la costa nord de la seva illa natal. De res serviren les seves intenses gestions a Portugal, Montpeller, Avinyó, París, Gènova, Roma, Pisa o Nàpols per convèncer papes i altres monarques de la necessitat de disposar de més centres de formació d'aquest tipus. Amb tot, en els seus viatges, Llull, que sempre es presentava com a "català de Mallorca", sí que veié valorades les seves doctrines. A la universitat de la Sorbona li seria concedit el títol de magisteri en arts.

Decebut amb els resultats dels seus contactes diplomàtics, però convençut de la infal·libilitat del seu sistema evangelitzador, Llull decidí assumir ell mateix el repte de viatjar als països de religió musulmana. La seva presència està documentada a Bugia (Algèria), Tunis, Xipre, Jerusalem. Tants viatges no són tan sorprenents com es podria pensar, tenint en compte l'elevat trànsit marítim de l'època i el favor que li dispensaren tants prínceps de la cristiandat.

L'autor medieval amb més producció literària
El coneixement que tingué Llull de l'àrab, i de la religió la filosofia islàmiques, el converteix en una cas únic entre els apologistes cristians. Amb tot, no s'ha conservat cap escrit seu original en aquesta llengua. Llull també té l'honor de ser l'autor medieval amb la producció literària més extensa, amb prop de vint-i-set mil pàgines. En llatí ens ha arribat gran part de les dues-centes cinquanta obres conservades que constitueixen l'opus lul·lià. Una petita part, però gens menyspreable (cinquanta-set), són escrites en català. D'aquestes, vint tenen una versió només en català i les trenta-set restants, una doble versió catalana i llatina. Fou el mateix Llull qui es preocupà que els seus escrits tinguessin més d'una versió, cosa insòlita en l'edat mitjana. Pretenia així arribar millor a un nombre més gran de gent: llatí per als lectors europeus instruïts, català per a la població laica de la corona catalanoaragonesa i la seva àrea d'influència, i àrab per als musulmans. En vida de l'autor la seva obra fins i tot també fou traduïda a llengües com el castellà, el francès, l'italià o l'occità.

En el terreny lingüístic Llull tornà a trencar esquemes. A Europa, fou el primer a escriure textos científics en una llengua vernacle. Així doncs, mentre que la majoria de llengües europees es començaren a desenvolupar en obres populars, la catalana s'obria pas amb tres llibres d'alt contingut filosòfic i teològic: el 'Llibre de contemplació en Déu', el 'Llibre del gentil' i l''Art abreujada d'atrobar veritat', gairebé contemporanis a les quatre grans cròniques. El mallorquí s'avançava així quasi un segle a les primeres publicacions científiques que es farien en català, sobretot en el camp de la medicina. El seu pensament, però, també es difongué a través de registres menys formals. N'és un exemple el 'Llibre d'Evast e Blanquerna' (1283), la primera novel·la europea en llengua vulgar de temàtica contemporània —la novel·la inclou l'obra mística 'Llibre d'Amic e Amat'. O el 'Llibre de les bèsties', una àcida sàtira, en forma de faula, dels polítics que utilitzen el poder en benefici propi.

4 El pare del català literari
Llull desenvolupà un conjunt de figures que posaven a prova el seu sistema filosòfic
Llull desenvolupà un conjunt de figures que posaven a prova el seu sistema filosòfic

El català de Llull és elegant, ben articulat, amb un ampli ventall d'oracions subordinades i amb un lèxic riquíssim, farcit de neologismes. Es tractava de tota una novetat atesa la nul·la tradició literària que tenia aleshores la nostra llengua. Per tot plegat se'l considera el pare del català literari. En aquesta tasca, però, Llull no es pot comparar amb Dante Alighieri, fundador també al segle XIII de les lletres italianes amb la seva 'Divina Comèdia'. La literatura en català del místic mallorquí no està lligada a cap compromís nacional sinó que és un instrument més de divulgació del seu missatge cristià. Amb tot, alguns estudiosos opinen que si Llull s'atreví a escriure alta literatura en català fou pel ferm convenciment de sentir-se membre d'una cultura poderosa.

Tot i la seva prodigiosa productivitat literària, al final de la seva vida Llull tingué la sensació de no haver assolit el seu objectiu evangelitzador. Així ho manifesta a 'Cant de Ramon i Desconhort'. La seva persistència féu que molts dels seus viatges a terres paganes acabessin amb la seva expulsió o fins i tot empresonament. No se sap si la mort el va sorprendre en un dels seus viatges missionals o a Mallorca. La tradició, amb tot, va generar una llegenda segons la qual el 1315 moriria lapidat a Tunis a mans d'uns infidels. Llull es convertia així en màrtir del cristianisme amb prop de 84 anys, una edat insòlita per la seva època.

Lul·listes i adversaris
Un cop mort, els seus partidaris fundaren un corrent filosòfic i religiós anomenat lul·lisme. Llull, però, també tingué adversaris. Un dels més acèrrims fou el dominic Nicolau Eimeric (Girona, 1316-1399), inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Convençut que alguns posicionaments del pensador mallorquí eren herètics, no dubtà a emprendre una causa per eliminar la seva pèrfida influència. Circumstàncies històriques alienes a aquesta croada personalista feren que Eimeric fos finalment apartat del càrrec. Els intents, però, per desacreditar Llull no s'acabarien aquí.

Al marge dels cercles oficials, també se li atribuïren textos sobre alquímia o càbala. Tot plegat ha fet que la seva figura ens hagi arribat deformada. Aquesta fama de teòleg poc ortodox és principalment el motiu que explica que el seu procés de santificació estigui encara encallat. Actualment Llull només és venerat com a beat a Mallorca. Les seves restes descansen a l'església del convent de Sant Francesc de Palma on ja des de ben aviat li van ser atribuïts tota mena de miracles.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto