Personatges

Richard Wagner: "Vull que les meves obres es representin com jo les he imaginat"

Jordi Mata imagina com hauria estat una entrevista amb el músic alemany abans de la inauguració del teatre de Bayreuth

Jordi Mata
21 de maig de 2019
Retrat de Richard Wagner (1862), obra de Cäsar Willich
Retrat de Richard Wagner (1862), obra de Cäsar Willich Wikimedia Commons

Parlem amb el músic alemany Richard Wagner a la primeria d’agost del 1876 davant del teatre erigit a la rodalia del poble bavarès de Bayreuth, destinat a la representació de les seves obres. El recinte acollirà en els propers dies la posada en escena per primer cop de les quatre òperes ('L’or del Rin', 'La valquíria', 'Siegfried' i 'El capvespre dels déus') que formen la tetralogia 'L’anell dels Nibelungs', una saga amb elements de la mitologia germànica. Wagner està cofoi per haver assolit quelcom tan difícil per a un artista com és disposar d’un espai propi per materialitzar les seves produccions.

Mestre, tant us cal controlar un teatre?
Sí, si vull que les meves obres es representin com jo les he imaginat.

Què tenen de dolent els escenaris existents perquè n’hàgiu impulsat la construcció d’un d’especial?
Que no s’adapten a les exigències d’un art, el meu, que anuncia el futur. Són llocs concebuts per a les necessitats de fa un segle, i no han evolucionat gens. Les meves òperes requereixen grans orquestres, escenografies i mitjans tècnics ambiciosos, un recinte amb una acústica que no obligui els cantants a escanyar-se, i a Bayreuth he dissenyat el marc que acompleix aquestes condicions.

Heu trobat moltes dificultats per fer real el vostre somni?
Déu n’hi do. El més senzill va ser ubicar-lo aquí, a Bayreuth, on no havia contret deutes, cosa que sí que havia passat en altres regions d’Alemanya. Com vostè comprendrà, la sola idea d’instal·lar el meu teatre (a la imatge) en alguna de les ciutats on se m’ha etiquetat de morós resultava absurda.

El Festspielhaus de Bayreuth, el teatre dedicat a la representació de les obres de Wagner

Dedueixo que la vostra fama de malbaratador us ha perjudicat durant el projecte
Doncs mal deduït! Si us plau, no barregeu els meus deutes privats amb el que he suat per aixecar aquest teatre! Buscar com finançar-lo m’ha costat cinc anys de la meva vida. Subscripcions, una gira per recaptar fons per tot Alemanya, entrevistes amb el canceller Bismarck... Res no acabava de fer arrencar el tema. 

I com us n’heu sortit?
Gràcies al meu principal admirador, el rei Lluís II de Baviera, que m’ha concedit un préstec. En una altra època va fer-me tant de bé com a mecenes que no havia gosat anar abans a demanar-li ajut, però al final vaig haver d’apel·lar a la seva generositat perquè l’empresa no fracassés.

Són tan extraordinàries les proporcions de 'L’anell dels Nibelungs' per haver-hi invertit un esforç de tal magnitud?
Ho són. Penseu que descriu la lluita entre déus, herois i criatures fantàstiques per la possessió d’un anell màgic que atorga el domini del món. Un argument d’aquesta mena, desenvolupat durant gairebé 16 hores de música, el fruit de 26 anys de feina, no pot representar-se de manera convencional. Vaig començar a escriure’l el 1848, quan des de determinats cercles intel·lectuals es convidava els compositors a crear una òpera basada en el poema medieval 'Cant dels Nibelungs', considerada l’obra èpica per excel·lència de la literatura alemanya. El fet de viatjar i de treballar en altres òperes ha anat retardant-ne la conclusió, però sens dubte l’esforç ha pagat la pena.

És cert que heu insistit que apareguin animals vius en el muntatge en aquells moments de la funció en què se’ls esmenta?
Exacte. Narrar episodis mitològics no significa manllevar realisme a les situacions ni abusar de l’ús d’artificis. Si al déu Wotan l’acompanyen corbs, aquests s’han de mostrar; si la deessa Fricka té ramats d’ovelles...

Però em consta que a 'Siegfried' hi apareix un drac. N’heu trobat algun per a aquesta estrena del cicle complet? 
Ha, ha, ha, molt bona, aquesta! No us amoïneu, això ja ho havia previst! He rumiat ficar ben lligats dins d’una disfressa adient alguns dels crítics que més m’han atacat, i amb el foc que trauran pels queixals conformaran un drac meravellós!

 

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto