Parlem amb el músic alemany Richard Wagner a la primeria d’agost del 1876 davant del teatre erigit a la rodalia del poble bavarès de Bayreuth, destinat a la representació de les seves obres. El recinte acollirà en els propers dies la posada en escena per primer cop de les quatre òperes ('L’or del Rin', 'La valquíria', 'Siegfried' i 'El capvespre dels déus') que formen la tetralogia 'L’anell dels Nibelungs', una saga amb elements de la mitologia germànica. Wagner està cofoi per haver assolit quelcom tan difícil per a un artista com és disposar d’un espai propi per materialitzar les seves produccions.

Mestre, tant us cal controlar un teatre?
Sí, si vull que les meves obres es representin com jo les he imaginat.

Què tenen de dolent els escenaris existents perquè n’hàgiu impulsat la construcció d’un d’especial?
Que no s’adapten a les exigències d’un art, el meu, que anuncia el futur. Són llocs concebuts per a les necessitats de fa un segle, i no han evolucionat gens. Les meves òperes requereixen grans orquestres, escenografies i mitjans tècnics ambiciosos, un recinte amb una acústica que no obligui els cantants a escanyar-se, i a Bayreuth he dissenyat el marc que acompleix aquestes condicions.

Heu trobat moltes dificultats per fer real el vostre somni?
Déu n’hi do. El més senzill va ser ubicar-lo aquí, a Bayreuth, on no havia contret deutes, cosa que sí que havia passat en altres regions d’Alemanya. Com vostè comprendrà, la sola idea d’instal·lar el meu teatre (a la imatge) en alguna de les ciutats on se m’ha etiquetat de morós resultava absurda.

Dedueixo que la vostra fama de malbaratador us ha perjudicat durant el projecte
Doncs mal deduït! Si us plau, no barregeu els meus deutes privats amb el que he suat per aixecar aquest teatre! Buscar com finançar-lo m’ha costat cinc anys de la meva vida. Subscripcions, una gira per recaptar fons per tot Alemanya, entrevistes amb el canceller Bismarck... Res no acabava de fer arrencar el tema. 

I com us n’heu sortit?
Gràcies al meu principal admirador, el rei Lluís II de Baviera, que m’ha concedit un préstec. En una altra època va fer-me tant de bé com a mecenes que no havia gosat anar abans a demanar-li ajut, però al final vaig haver d’apel·lar a la seva generositat perquè l’empresa no fracassés.

Són tan extraordinàries les proporcions de 'L’anell dels Nibelungs' per haver-hi invertit un esforç de tal magnitud?
Ho són. Penseu que descriu la lluita entre déus, herois i criatures fantàstiques per la possessió d’un anell màgic que atorga el domini del món. Un argument d’aquesta mena, desenvolupat durant gairebé 16 hores de música, el fruit de 26 anys de feina, no pot representar-se de manera convencional. Vaig començar a escriure’l el 1848, quan des de determinats cercles intel·lectuals es convidava els compositors a crear una òpera basada en el poema medieval 'Cant dels Nibelungs', considerada l’obra èpica per excel·lència de la literatura alemanya. El fet de viatjar i de treballar en altres òperes ha anat retardant-ne la conclusió, però sens dubte l’esforç ha pagat la pena.

És cert que heu insistit que apareguin animals vius en el muntatge en aquells moments de la funció en què se’ls esmenta?
Exacte. Narrar episodis mitològics no significa manllevar realisme a les situacions ni abusar de l’ús d’artificis. Si al déu Wotan l’acompanyen corbs, aquests s’han de mostrar; si la deessa Fricka té ramats d’ovelles...

Però em consta que a 'Siegfried' hi apareix un drac. N’heu trobat algun per a aquesta estrena del cicle complet? 
Ha, ha, ha, molt bona, aquesta! No us amoïneu, això ja ho havia previst! He rumiat ficar ben lligats dins d’una disfressa adient alguns dels crítics que més m’han atacat, i amb el foc que trauran pels queixals conformaran un drac meravellós!