Personatges

Similituds i diferències entre el Cyrano literari i el veritable

Tot i que Edmond Rostand va plasmar nombroses semblances entre els dos Cyranos, el dramaturg francès es va permetre algunes llicències

Clàudia Pujol

L'obra teatral que Edmond Rostand va escriure el 1897 és un drama romàntic de capa i espasa, i un excel·lent retrat de la vida del París de Lluís XIII i els violents espadatxins. El protagonista principal és un duelista amb una nàpia grotesca i grans dots per a l'espasa i per a la poesia que va viure durant la primera meitat del segle XVII. Són nombroses les similituds entre el Cyrano veritable i l'heroi de paper, però Rostand es va permetre llicències notables.

1 Similituds

L'actor suec Ivan Hedqvist interpretant el Cyrano de Bergerac Wikimedia Commons

Savinien Cyrano, igual que el protagonista de Rostand, tenia un gran apèndix nasal, part de la seva vida es va desenvolupar a l'exèrcit i va ser ferit en el setge d'Arràs mentre lluitava contra els terços espanyols.
El dramaturg també parla de l'enemistat verídica entre Cyrano i Montfleury i de l'amistat sincera entre Cyrano i Raguenau, per recrear les primeres escenes de l'obra.
Tant el real com el fictici són arquetips d'homes independents. El Cyrano veritable va estar, només durant una curta temporada, sota la protecció dels poderosos: primer del cardenal Mazzarino i després el duc d'Arpajon. No va témer mai el cos a cos amb els estaments polítics i religiosos.
Els dos Cyranos moren el 28 de juliol del 1655 en un estrany accident, possiblement perpetrat per algun dels seus enemics.

2 Diferències

Retrat de Savinien Cyrano de l'any 1654 Wikimedia Commons

L'autèntic Cyrano no era del Perigord, sinó un parisenc de cap a peus, nascut el 6 de març del 1619 al barri de Marais. L'única relació amb Bergerac era que el seu avi havia comprat unes terres en aquella regió de la Dordonya.
Molts indicis apunten a l'homosexualitat del veritable Cyrano, per la qual cosa es dedueix que l'amor apassionat i impossible de l'espadatxí per la seva cosina, que és el fil conductor de tota l'obra teatral, és un pur invent de Rostand. I, conseqüentment, si Rosanna no va existir, tampoc no succeïren totes les peripècies al voltant dels seus pretendents, el jove Christian de Neuvillette i el comte de Guiche.
En l'obra de Rostand, la importància de Cyrano com a escriptor i intel·lectual és secundària, i només hi ha un parell de referències implícites.