Wyatt Berry Stapp Earp va néixer el 1848 a Monmouth, una petita localitat de l’estat d’Illinois. La seva carrera com a agent de la llei i l’ordre la va encetar el 1869 a Lamar (Missouri), on va ocupar la plaça de policia que havia deixat vacant el seu germanastre. Acabat de casar amb Urilla Sutherland i amb una feina estable, semblava que el jove Wyatt tenia la vida ben encarrilada quan de sobte tot es va capgirar. La mort prematura de la seva esposa i una baralla amb familiars van fer que Wyatt es veiés obligat a abandonar el poble. 

Sense feina ni dona, Earp es llançà a una vida erràtica. Se sap que el 1871 es va veure involucrat en un robatori de cavalls i que fins al 1874 va ser caçador de búfals. Potser perquè era conscient que anava per mal camí, Wyatt va decidir retornar a la vida policial i ho va fer a l’estat de Kansas, primer al poble de Wichita i després a Dodge City, on els assassinats i robatoris a mà armada havien augmentat considerablement. 

Un simple gest d'Earp era suficient per dissuadir delinqüents i cowboys
Wichita i Dodge City eren dos dels nuclis urbans que estaven creixent del no-res al bell mig del Far West, i oferien oportunitats de negoci, fet que atreia població d’arreu. Però aquesta mateixa concentració de gent (predicadors, botiguers, delinqüents, etc.) va convertir aquesta regió en una zona convulsa on s’alteraven les normes mínimes de convivència. Amb fama d’home dur però honest, Earp va ser contractat com a ajudant del xèrif del comtat. La seva valentia li va forjar una aura de respecte. Un simple gest d’Earp era suficient per dissuadir delinqüents i cowboys habituats a desenfundar el revòlver per no res.

A Dodge City, Earp va establir una forta amistat amb el xèrif Bat Masterson, amb qui va protagonitzar espectaculars persecucions de fugitius. Temps després, Masterson deixaria una de les millors descripcions de l’aspecte d’Earp, a qui va definir com un home d’1,82 metres i 72 kg, coratjós i tímid alhora, persona de poques paraules i pocs amics. Un d’aquests pocs amics va ser John 'Doc' Holliday, una altra llegenda de l’Oest americà. 

Doc era un jugador professional de cartes i geni indomable, que sempre duia amagat un petit revòlver, i amb fama, sense que en tinguem constància oficial, d’haver matat en més d’una ocasió un contrincant. Aviat Dodge City li va quedar petita i Doc Holliday, Earp i els seus germans Warren, Morgan i Virgil van mirar de prosperar econòmicament a Tombstone, a Arizona, fundada el 1877 per l’explorador Ed Shieffelin després d’haver-hi descobert unes vetes de plata. Aquest explorador li va posar el seu curiós nom ('tombstone' vol dir ‘làpida’ en anglès), en record d’un soldat que el va voler dissuadir dient-li que l’únic que trobaria en aquell indret seria la seva pròpia làpida. 

Tombstone, la ciutat de moda del Far West
Pocs anys després, Tombstone creixia a redós de les mines de plata. La població aviat tindria 15.000 habitants, desenes de botigues, tavernes, hotels i teatres, i dos diaris, un dels quals es deia (i encara es diu) Tombstone Epitaph (‘L’epitafi de la làpida’), tot fent gala del sarcasme del fundador. La dosi de glamur la posaven una gelateria i un restaurant francès, el selecte Maison Dorée, i la dosi de gamberrisme, els prostíbuls i fumadors d’opi regentats per xinesos. A l’Oriental, el millor local de joc de Tombstone, el xampany corria tant com el whisky. Era la ciutat de moda del Far West.

Només arribar, Wyatt Earp va trobar feina d’escorta per a la diligència de la Wells Fargo i per complementar els seus ingressos participava en timbes de faro, el joc d’apostes del moment. La sort el devia acompanyar sovint, ja que aviat va posseir una quarta part dels ingressos de l’Oriental. Mentre ell s’enriquia i esdevenia també propietari de dues mines, el seu germà Virgil Earp es va convertir en cap dels agents federals del sud de Kansas. El 1881, Virgil va voler que Wyatt i també un altre germà, Morgan, es convertissin en agents federals a les seves ordres.

Amb aquest panorama, sembla que els Earp devien ser àmpliament respectats i gaudir d’una vida còmoda a Tombstone. Res més lluny de la realitat. La ciutat es trobava dividida en dos bàndols. Un, el dels republicans, es podria definir com de gent de llei i d’ordre, entre els quals es comptaven els marshals Earp. L’altre bàndol el formaven els grangers i treballadors, de tendència demòcrata, com John Behan, xèrif local i contrincant dels Earp. Els demòcrates sentien simpatia pels cowboys, una oligarquia agrària que anava per lliure i que cal no confondre amb els grangers. Als cowboys no els agradava el canvi en les estructures econòmiques que havia provocat la fi de la guerra de Secessió. Molts d’ells eren antics soldats de l’exèrcit confederat sudista, els perdedors de la guerra, i la seva recança al nou poder del govern federal es manifestava desafiant la seva llei, de la qual els màxims representants eren els agents federals, com els Earp.

Els cowboys es van habituar a robar bestiar i atracar diligències. Disparaven a matar amb facilitat, però, en canvi, gaudien de la simpatia de bona part de la població. Fins i tot dels funcionaris públics, com el xèrif Behan. Earp havia treballat com a ajudant de Behan, però la relació entre tots dos es va estroncar quan l’amant de Behan, una ballarina de taverna anomenada Josephine Marcus, va deixar el xèrif per anar-se’n a viure amb Earp. 

A més de Behan, els Clanton, els Mc Laury i els Clairbone, cowboys de gallet fàcil, també la tenien jurada als Earp. Els consideraven uns tirans a favor de la burgesia de la ciutat que era un dels pocs segments de la població favorable als Earp. Aquests, per la seva banda, consideraven que les tres famílies eren uns lladregots, que només feien que robar cavalls i bestiar. Sovint, els cowboys de Tombstone penetraven en territori mexicà per robar aquest bestiar. També emboscaven a trets els contrabandistes mexicans i se sap que al Cañón del Esqueleto en van matar entre 10 i 20. Aquests, amb el suport de l’exèrcit mexicà, es van revenjar i, el 13 d’agost del 1881, al Cañón de Guadalupe van matar entre sis i vuit cowboys, tot i que els cowboys feien córrer que els autors havien estat els Earp i Doc Holliday.

Quin dels dos bàndols va disparar primer el 26 d’octubre del 1881 encara és un enigma. Però sens dubte, rere els fets que van tenir lloc al solar proper a un corral pròxim a Freemont Street, hi havia factors intrínsecs a la postguerra civil, i que tant el tiroteig com les seves conseqüències condensen tota la decadència en la qual es trobava immers l’Oest americà. 

L’espurna que va provocar el tiroteig més cèlebre de la història va ser el rumor que els cowboys Billy Clanton i Frank McLaury anaven a comprar munició en una de les armeries del poble per venjar una suposada ofensa perpetrada per Doc Holliday i els Earp. Els dos cowboys van quedar de reunir-se amb un tercer, Billy Clairbone, en un solar proper a un corral. Els propietaris del corral li havien posat per nom OK en homenatge al president Martin Van Buren, a qui popularment se’l coneixia com a Old Kinderhook. 

Els cowboys desafien Wyatt Earp: "Lluita o marxa”
Tot va ser molt ràpid. Uns i altres es van trobar de cop davant els ulls esbatanats dels vilatans, que no podien ni imaginar-se que estaven a punt de presenciar un dels tiroteigs més letals de tot l’Oest. Abans, però, Ike Clanton va desafiar verbalment Wyatt Earp amb un sec "Lluita o marxa”. De sobte, un reguitzell de trets va trencar el silenci i en menys de trenta segons, Frank McLaury i Billy Clanton van quedar ferits de mort. Un altre, McLaury, cavalcava tot disparant a tort i a dret. Una d’aquelles bales va anar a parar a la panxa d’un germà d’Earp, Virgil, mentre que una altra espetegava contra l’espatlla d’un altre dels seus germans, Morgan. Amb els canons encara fumejant, el xèrif va intentar detenir Wyatt per homicidi, sense èxit.

El funeral dels cowboys morts va ser una llarga processó de dol, amb pancartes clamant justícia per l’assassinat. Amb el poble més dividit que mai, els Earp es van mudar a l’hotel Cosmopolitan per raons de seguretat. Mentrestant, els únics que no havien quedat ferits, Wyatt i Doc Holliday, van ser detinguts i traslladats a presó, on els seus seguidors muntaven guàrdia per evitar que els cowboys tornessin a fer justícia pel seu compte. 

La revenja cowboy
La justícia formal, per la seva banda, feia el seu curs. En la vista preliminar, el jutge va decretar la llibertat provisional amb fiança de 10.000 dòlars. Al cap d’un mes, el jutge va desestimar les acusacions i va deixar lliure Earp i Holliday, que també seia al banc dels acusats. L’absolució va remoure l’odi i esperonà la revenja cowboy. Virgil va ser el primer a rebre una bala que li va malmetre completament el braç i tres mesos després, el març del 1882, li va tocar rebre a Morgan i a Wyatt Earp. Els dos germans estaven en un bar quan, per la finestra, van entrar dos trets d’escopeta. Una de les bales es va perdre a l’interior de la taverna, però l’altra va seccionar l’espinada de Morgan i li va sortir per l’abdomen. Els metges no van poder fer-hi res. 

La revenja de Wyatt Earp
L’hostilitat es va fer tan irrespirable que els Earp van decidir marxar definitivament de Tombstone, menys Wyatt Earp, que tenia una feina pendent. La mateixa tarda del 20 de març, mentre acomiadava la seva família i el fèretre de Morgan a l’estació de tren de Tucson, Wyatt es va trobar casualment Frank Stilwell, un dels cowboys. L’endemà el van trobar cosit a trets. Però aquella mort encara no era suficient i el 22 de març, Wyatt Earp va organitzar el que es va conèixer com ‘la cavalcada de la revenja’. Estava formada per sis genets i tenien per objectiu aniquilar la resta de culpables de la mort de Morgan. Un a un, tots ells van anar caient. Tant era si estaven protegits pel xèrif Behan o si algun d’ells era un dels cowboys més temibles de la zona.

La vida d’Earp va continuar aleshores lluny de Tombstone. Wyatt i la seva esposa Josephine es van convertir en propietaris de locals de joc i d’explotacions mineres a Idaho, Alaska, Texas, Nevada i Califòrnia. El 1896 es va fer àrbitre de boxa a San Francisco, però les seves decisions polèmiques el van allunyar del ring. Als seixanta anys, Earp es va dedicar a caçar recompenses per a la policia de Los Angeles i encara abans de morir, el gener del 1929, Wyatt es va relacionar amb la flor i nata dels primers westerns muts que es feien a Hollywood, un preludi del que seria la seva segona i llarga vida a la gran pantalla.

Wyatt i Josephine Earp a Vidal California el 1906