Rere els passos d'abat Oliba

Comte, abat, bisbe… Oliba va ser una de les figures més rellevants en la Catalunya monàstica del tombant del mil·lenni. Més enllà de les transcendentals tasques eclesiàstiques que va fer pel Principat, el seu tarannà pacífic i diplomàtic va ser clau en un moment molt convuls entre l’islam i la cristiandat, i en uns temps d’una gran violència feudal

Estàtua en homenatge a Oliba de Cerdanya davant de la catedral de Sant Pere de Vic
Estàtua en homenatge a Oliba de Cerdanya davant de la catedral de Sant Pere de Vic Wikimedia Commons
Autor
Maria Carme Roca
La història de Catalunya no seria la mateixa sense la presència dels monestirs. A banda de la funció religiosa que se’ls pressuposa, en el tombant del mil·lenni van esdevenir uns focus culturals i econòmics de primer ordre. Els drets que tenien sobre les persones i sobre les terres —fruit del mateix govern de la Catalunya comtal, mig secular i mig eclesiàstic— va contribuir que tinguessin un pes notable en l’organització dels territoris i exercissin de veritables eixos repob