Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Batalla monumental

Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval

Al segle XI, aprofitant el moment de debilitat andalusí, els comtats catalans de frontera van decidirampliar els seus dominis. Un dels que més va créixer va ser el d'Urgell gràcies a Mir de Tost, un dels personatges més oblidats de la nostra història

Jaume Fernàndez
1 Qui era Arnau Mir de Tost?
Arnau Mir de Tost encomanant-se a Ermengol II d'Urgell
Arnau Mir de Tost encomanant-se a Ermengol II d'Urgell Wikimedia Commons

Arnau Mir de Tost va néixer probablement a principis del segle XI, en ple canvi de mil·lenni. Els seus pares eren Mir de Tost i Sança, senyors dels dominis de Tost, en els límits meridionals de l'Urgellet. Segurament pertanyia a una de les famílies nobles més rellevants dins de la cort comtal d'Urgell.

Després de la mort del seu pare, Arnau Mir va participar de molt jove en la política del comtat. Es va casar el 1032 amb Arsenda, també de llinatge distingit, i va comprar al comte d'Urgell el castell de Llordà, des d'on dirigirà la tasca principal de la seva vida: conquerir la frontera del Montsec als andalusins i organitzar les conquestes, creant un estat semiindependent dins de la Catalunya comtal.

2 Les seves armes
Elm baixmedieval
Elm baixmedieval

L'espasa
El segle XI és el de l'expansió del feudalisme a casa nostra i també el tret de sortida a les croades religioses contra els infidels, fet que va permetre desenvolupar una notable tecnologia militar. Els cavallers catalans del segle XI utilitzaven les espases d'herència carolíngia. Aquestes, per la seva sòlida factura, eren molt temudes pels exèrcits califals. 

Eren espases d'uns 70 centímetres de longitud i de doble tall, molt àgils i efectives. Sens dubte el desenvolupament tecnològic de la forja del ferro en els comtats catalans contribuí decisivament en la supremacia militar dels seus exèrcits. 

L'escut
Apareixen principalment dos tipus d'escuts, els rodons molt amplis i reforçats, normalment emprats per la infanteria, i el de forma d'ametlla o 'apuntat', que empraven els cavallers perquè els protegien les cames.

La lloriga o cota de malles
Era el giny estrella de la panòplia del cavaller del segle XI. Feta d'anelles metàl·liques enllaçades una a una, esdevenia una protecció fantàstica i molt flexible. La cota de malles era l'element més valuós d'un cavaller, atès que la seva construcció implicava més d'un any de feina d'un ferrer expert. Podia valer l'equivalent a 20 bous de treball. Normalment era d'una sola peça i arribava fins als genolls amb un tall que permetia muntar a cavall. Alguns cavallers poderosos tenien també calces de malles.

L'elm
El clàssic elm català era metàl·lic, semicònic i protegia la part superior del crani. A més, emprava el protector nasal, que era un tram de metall que salvaguarda el nas de cops mortals.

El fonèvol de tracció
Era l'arma de setge més emprada en l'alta edat mitjana. En la baixa edat mitjana va evolucionar per convertir-se en els poderosos trabucs o fonèvols de contrapès. El funcionament era molt senzill: un nombre determinat d'homes o animals estiraven alhora una perxa que, per palanca, accionava una fona carregada normalment amb un roc.

3 El castell de Mur, la fortificació d'Arnau Mir de Tost
El castell de Mur
El castell de Mur

El castell de Mur, que domina el terme municipal homònim, al Pallars Jussà, és l'exemple més ben conservat d'un castell de frontera. És un imponent conjunt fortificat situat estratègicament en un cim a 800 metres d’alçària que domina la conca de Tremp i l'embassament de Terradets. Alçat sobre la roca, dibuixant una esvelta silueta triangular, el castell de Mur era una fortalesa fronterera amb les terres àrabs, però la seva funció principal no va ser tant vigilar la frontera amb Al-Andalus, sinó més aviat dominar i vigilar el territori més proper i la seva gent. Posseeix els dos elements estructurals principals, la torre i el recinte annex.

Al costat del castell hi ha la col·legiata de Mur, l'església de la qual era, originàriament, de tres naus, cobertes amb volta de canó i arcs torals i capçades de tres absis semicirculars. Les pintures de l'absis central es troben al Museum of Fines Arts de Boston (EUA) i són considerades com una de les millors mostres de pintura romànica. D'altres restes de pintura es conserven al Museu d'Art de Catalunya i una petita part "in situ". Al maig del 2008 es va inaugurar una reproducció de les pintures romàniques originals de l'absis central.

4 'Batalla monumental'
'Batalla monumental' torna a TV3, amb Roger de Gràcia, Candela Figueras i Laia Fontàn
'Batalla monumental' torna a TV3, amb Roger de Gràcia, Candela Figueras i Laia Fontàn

A Batalla monumentaldeu icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els dijous al vespre a TV3, consta de cinc enfrontaments en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: el castell de Montsoriu i el de Mur (batalla de fortaleses); els recintes emmurallats de Montblanc i Cervera (batalla de muralles); el Palau de la Música Catalana i la Colònia Güell amb la seva cripta (batalla modernista); la cartoixa d’Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll (batalla de la fe), i el Poble Vell de Corbera d’Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona (batalla de batalles). Us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu

En cada programa, les reporteres Candela Figueras i Laia Fontàn defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe. Podeu emetre els vostres vots a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram

Subscriu-t'hi

Portada del número 238 del SÀPIENS (gener 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 238 del SÀPIENS (gener 2022)

Matar el rei: el complot del Garraf

Reconstruïm el pla que Bandera Negra va ordir per assassinar Alfons XIII

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto