Caterina Foresta

  • Comarca

    Andorra
  • Període històric

    1615-1630
  • Edat

    50

  • Estat civil

    Vídua

  • On vivia

    Canillo

  • Tribunal

    Tribunal de Corts

  • Any(s) del judici

    1604 i 1621

  • Desenllaç del judici

    Desterrament

Era la neboda de Peyrona Gastona i de Maria RossellaBranqueta de Canillo, que van ser jutjades el mateix any que Caterina, el 1604. Totes tres havien estat assenyalades com a bruixes en la confessió de Maria Veciada. Caterina va ser sotmesa a diverses sessions de turments, després que en el primer interrogatori hagués negat tots els càrrecs. Després de tres sessions de turment de polze i dues d'estrepada, Caterina va confessar i va reconèixer que havia consentit que el seu germà matés amb metzines la seva pròpia germana, perquè aquesta havia deshonrat la família en amistançar-se amb un capellà i quedar-se embarassada. Caterina també va parlar d'altres dones amb fama de bruixes: Maria Bragaira, Naudina la vella i la seva tieta, Maria Rossella.

Tot i que va ser sotmesa a més tortures, Caterina es va negar a confessar res més. Va ser condemnada i finalment perdonada pel tribunal. Tot i això, la fama de bruixa de Caterina va continuar i va ser considerada reincident entre els seus veïns i veïnes. Així, el 1621 va tornar a ser detinguda, quan ja tenia uns 65 anys. Com que de nou es va negar a confessar, va tornar a ser sotmesa a turments: després d'una sessió del torn, amb l’aplicació de quatre garrots (sobre les cames, sobre els genolls, sobre les cuixes i sobre les espatlles), va assenyalar la fama de bruixa de dues de les dones detingudes: la Garrona i la Garraneta. Tot i que va ser sotmesa a tres noves sessions del torn i quatre del polze, i li afegiren en les tres últimes un pes d'una arrova, no va confessar res més. Finalment, el tribunal la va condemnar a 10 anys de desterrament, sota pena de ser penjada si tornava a Andorra.

Manifest

La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció. Des de SÀPIENS, impulsem un acte de justícia històrica per recuperar la memòria d'aquelles dones, dignificar-les i reivindicar totes aquelles que han estat reprimides al llarg de la història.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000