Després del fracàs l'operació soviètica, Francesc Macià va tenir clar que el futur de Catalunya era només a les mans dels seus, de la gent d'Estat Català. L'Avi, que era a França exiliat d'ençà del cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923, havia viatjat a la Unió Soviètica el 24 d'octubre de 1925 per tal de demanar ajuda econòmica i logística a la Internacional Comunista. Les negociacions havien durat un mes i, tot i que al principi el cap de la Internacional Comunista havia mostrat cert interès per la causa catalana, Macià va trencar relacions amb els comunistes la primavera del 1926. I és que poc després de la trobada, Zinoviev i els seus amics havien caigut en desgràcia i havien estat desposseïts de tot poder per Stalin.

Macià mobilitza els militants d'Estat Català
Així, fracassada l'operació soviètica, Macià va mobilitzar els militants d’Estat Català, sobretot els membres dels Escamots, a qui ordena que recullin les armes, municions i bombes i que les traslladin prop de la frontera. En paral·lel, s’intensifiquen els entrenaments paramilitars, amb marxes atlètiques i pràctiques de tir en diversos punts del territori francès. En l’ambient es mastega aire de revolta, encara que la majoria dels cadells d’Estat Català no haguessin utilitzat mai una pistola.

Macià, que té una bona preparació militar, no s’inquieta. Estructura un exèrcit amb aquesta base però els que duran el timó són gent especialitzada en tècniques de guerra de guerrilla. Feia temps que rumiava la millor fórmula, la més ràpida i, segurament, la més econòmica. Aleshores, fixa la mirada en grups d’italians antifeixistes que s’havien establert a França d’ençà de la pujada al poder de Benito Mussolini. Són soldats entrenats que havien participat en la Primera Guerra Mundial. La tardor del 1926 Francesc Macià creu en les seves possibilitats: “Mai no m’havia sentit tan tranquil com ara ni tan ple de coratge”, escriu. Ha arribat l’hora de la veritat, la de l’acció armada.

Els soldats de Macià són cridats a presentar-se a Prats de Molló entre els dies 30 d’octubre i 1 de novembre del 1926. Macià i el seu home de confiança, Ventura Gassol, ultimen els detalls de l’operació als afores de la població, a Ville Denise, una torre amagada dins el bosc. Macià està exultant i així ho fa saber als catalans d’Amèrica per carta: “Tan gran és l’agraïment que us sentim per l’adjutori que ens heu donat... Deixeu que us abraci donant-vos l’adéu-siau del que surt cap a una aventura tan gloriosa com la nostra”.

En les darreres setmanes, els telegrames entre els conspiradors són en clau: escriuen “escuradents” en comptes de baionetes, “escombres” per fusells. Macià sembla tenir-ho tot controlat. El pla consisteix en el següent: un grup d’homes vestits d’excursionistes surten de París i d’altres indrets de França com a membres d’un grup muntanyenc que es dirigeix al Canigó. Duen armes, telèfons de campanya, material sanitari, opuscles i una bandera estelada amb la idea d’hissar-la dalt del campanar del primer poble alliberat de Catalunya. El trajecte s’ha repassat una i mil vegades: diferents trams en tren (uns per Bordeus i Tolosa fins a Vilafranca de Conflent; els altres, per Lió i Perpinyà) fins a presentar-se uns a Prats de Molló i els altres a Sant Llorenç de Cerdans.

Francesc Macià també és detingut i portat a Perpinyà, on arriba el gruix del seu exèrcit. En total, una vuitantena de persones, 18 de les quals de nacionalitat italiana, que són concentrades en una caserna d’un regiment de senegalesos. Al cap d’uns dies, la majoria dels detinguts són expulsats de França, mentre que una vintena dels considerats cervells de l’operació, entre ells Macià, hauran de retre comptes a la justícia.

El més sorprenent és que la detenció de Macià provoca un efecte positiu per als interessos catalanistes, ja que la notícia del complot s’estén com un regueró de pólvora encès per tot Europa i fins i tot a Amèrica. 

Si bé l’acció armada havia fracassat, el cop propagandístic fou d’allò més favorable. Francesc Macià, amb 67 anys, es converteix en un home popular a França i genera un corrent de simpatia en ambients d’esquerres. Després d’uns dies retingut a Perpinyà, Macià és conduït a la presó de la Santé, a París. El procés contra els arquitectes del complot, “le complot des catalans”, és seguit per la premsa francesa amb gran ressò mediàtic. Comparen Macià amb un Quixot idealista que va acompanyat per un poeta, Gassol, que anhela la llibertat del seu poble. Potser aquesta bona premsa ajudarà que la sentència sigui benèvola amb els processats, sense oblidar la bona defensa de l’advocat Henri Torrès.

El judici començaria el 21 de gener de 1927.