Segona guerra mundial

Les nefastes conseqüències del govern de Philippe Pétain

L'estreta col·laboració del govern del mariscal amb el Tercer Reich, el sorgiment de la Resistència i l'evolució de la II Guerra Mundial van dividir els francesos ideològicament

Jordi Garcia-Petit
10 de juliol de 2019

El 3 de setembre del 1939, França va declarar la guerra a Alemanya com a resposta a la invasió de Polònia dos dies abans. Un any més tard, els dos exèrcits es van enfrontar i Alemanya va infligir una derrota humiliant a les forces franceses i al cos expedicionari britànic. Davant la victoriosa ofensiva de la Wehrmacht, el govern francès, que havia abandonat París i s’havia refugiat a Bordeus, estava indecís. D’una banda, el general Charles de Gaulle, sotssecretari de Defensa, era partidari de continuar la lluita. De l’altra, el mariscal Philippe Pétain, venerable heroi de la I Guerra Mundial, estava decidit a sortir de la guerra per reconstruir França d’una altra manera. Es va acabar imposant la idea del mariscal i el 22 de juny del 1940 es va firmar un armistici que suspenia definitivament les hostilitats entre França i el Reich alemany i que va donar peu al que es va conèixer com a règim de Vichy, presidit per Philippe Pétain.

Pétain (nascut a Cauchy-à-laTour el 1856), vencedor de Verdun el 1916, heroi nacional i mariscal de França, mític i carismàtic, va instaurar un règim que es proclamava paternalista i regenerador, però que fou autoritari, repressor i còmplice dels alemanys. Va governar, per decret, amb la fómrula clàssica del dictador: "Nós, Mariscal de França, Cap de l'Estat francès, el Consell de Ministres oït, decretem...". Amb el seu prestigi personal i la seva autoritat absoluta, va donar cobertura a les batudes dels jueus, a les deportacions, a les execucions d'ostatges, a la repressió de la Resistència, a l'enviament forçós de treballadors a Alemanya i al pillatge alimentari i econòmic perpetrat pels alemanys. I tanmateix molts francesos el van aclamar sincerament, uns pel seu passat gloriós, d'altres perquè consideraven que representava l'últim bri de sobirania nacional.

1 Pétain va reformar els valors de França de cap a peus
Fotografia de Philippe Pétain
Fotografia de Philippe Pétain Wikimedia Commons

Després que el govern i els parlamentaris francesos s'instal·lessin a la ciutat balneari de Vichy, Pétain va instituir l'Estat francès en substitució de la III República, va dissoldre les cambres parlamentàries i va proclamar-se cap d'Estat. El juliol de 1940 el flamant règim de Vichy va emprendre, a cop de decret, una radical reforma de les estructures i els valors que va anomenar 'Revolució Nacional'. A grans trets, consistia en una contareforma oposada a la República, al Front Popular, a les conquestes socials i a la laïcitat. El lema "treball, família i pàtria" substituïa la tríada "llibertat, igualtat, fraternitat". Se suprimiren els partits polítics i els sindicats; s'establí la jerarquització de patrons i treballadors; la família passà a ser considerada la cèl·lula base de la societat i el patriotisme va ser declarat obligatori. Nombrosos historiadors coincideixen a afirmar que Vichy tenia similituds amb el salazarisme, amb el franquisme i amb el feixisme, tot i que no era cap de les tres coses.

2 França va ser la font d'aprovisionament agrícola i industrial més important del Reich
Hitler a París
Hitler a París Wikimedia Commons

En els dos primers anys de Vichy molts apostaven per la necessitat de col·laborar amb els vencedors per atenuar la duresa de l'ocupació, per millorar la sort de França, si finalment Alemanya guanyava la guerra, per complicitat ideològica amb els nazis o per fer negocis amb l'ocupant. Tot i la política de col·laboració que el règim de Vichy va establir amb el Reich, no va obtenir cap concessió significativa i la població va patir tantes o més privacions i repressió que la d'altres països ocupats. França havia de pagar al Reich 400 milions de francs diaris per al manteniment de l'exèrcit d'ocupació. L'equivalència entre el franc i el marc va ser arbitràriament fixada pels ocupants: un marc igual a vint francs. Això va empobrir molt els francesos. Amb un canvi tan favorable, els ocupants alemanys buidaven les botigues, omplien els restaurants i els hotels, mentre que els francesos estaven condemnats al racionament, al mercat negre i a recórrer als pagesos, que feien pagar a preu d’or els productes.

La inflació creixent va fer que el preu del cafè superés els mil francs el quilo
A la penúria dels béns de consum, s’hi afegia una inflació creixent. Segons dades oficials de Vichy, del juliol del 1940 al juliol del 1942 els preus havien pujat un 70%. El cafè, que només es podia trobar al mercat negre, servia de termòmetre: va arribar a superar els mil francs el quilo, la meitat del salari mitjà de París.

A més, cal tenir en compte que França va ser la font d’aprovisionament industrial i agrícola més important del Reich. Li va proporcionar en xifres absolutes més productes alimentaris que la sobreespoliada Polònia, i també va aportar el més gran nombre de treballadors a les fàbriques i granges alemanyes. El novembre de l’any 1943 n’hi havia fins a 1.340.000.

3 França no es va escapar dels bombardeigs, que van ser freqüents a partir del 1943
Soldat alemany entre les runes de Calais
Soldat alemany entre les runes de Calais Wikimedia Commons

D’altra banda, els bombardeigs perpetrats sobre ciutats franceses, freqüents a partir del 1943, esdevingueren sistemàtics i indiscriminats (Lió, Amiens, Avinyó, Niça, Marsella…) a partir del 1944. En dos anys, més de 600.000 tones de bombes van ser llançades pels anglesos i nord-americans sobre França. El desembarcament aliat a Normandia el juny del 1944 se saldà amb la mort de més de 20.000 civils. Tots aquests episodis provocaren profundes tensions entre francesos.

4 Les accions contra la Resistència i els jueus van comportar una vertadera guerra civil
Estrella de david que els jueus havien de dur obligatòriament
Estrella de david que els jueus havien de dur obligatòriament Wikimedia Commons

Però va ser en la lluita de Vichy contra la Resistència i en la deportació dels jueus que l’enfrontament entre francesos fou més cruel. El règim de Pétain va provocar una escalada de reaccions de resistència d’una part de la població, i la repressió dels alemanys, de la policia i la gendarmeria franceses va comportar una vertadera guerra civil. No hi hagué grans operacions militars perquè no s’enfrontaven dos exèrcits regulars, però sí nombrosos episodis de violència armada, d’atemptats, d’execucions sumàries, d’empresonaments i tortures, de destrucció de propietats i d’exilis forçosos.

5 76.000 jueus van ser deportats a camps de concentració. Només 2.500 hi sobrevisqueren
Pétain i Hitler a Montoire, el 24 d'octubre de 1940
Pétain i Hitler a Montoire, el 24 d'octubre de 1940 Wikimedia Commons

El capítol més deshonrós del règim de Vichy fou la persecució dels jueus. Les primeres disposicions antisemites foren adoptades sense prèvia petició dels alemanys. La policia i la gendarmeria franceses van fer amb eficàcia la feina bruta de detenir els jueus. Era una manera de demostrar la col·laboració correcta amb els nazis. Un dels episodis més 'eficaços' va ser la gran batuda que es va fer entre els dies 16 i 17 de juliol del 1942. Tretze mil homes, dones i nens van ser detinguts. Una part van anar a parar al camp d'internament de Drancy, al nord de París, i els altres van ser concentrats al Velòdrom d'Hivern. Gairebé tots van acabar finalment al camp d'extermini d'Auschwitz, a Polònia.

El balanç del genocidi jueu imputable a l’autoria o la complicitat francesa és tràgic: 76.000 jueus van ser deportats als camps de concentració; només 2.500 hi sobrevisqueren. Però també cal deixar constància dels milers de jueus que se salvaren gràcies a l’ajuda de membres de la Resistència i de francesos anònims.

6 Les baixes franceses derivades del règim de Vichy triplicaren les de la guerra contra Alemanya
Cases derruides durant la guerra a França
Cases derruides durant la guerra a França Wikimedia Commons

Si en la curta guerra amb Alemanya França va tenir uns 90.000 morts, les baixes franceses derivades de l'existència del règim de Vichy gairebé tripliquen aquella xifra, si es compten les causades per les accions de la Resistència i la repressió sobre aquesta, els combats entre forces franceses, els bombardeigs aliats, les depuracions dels uns i dels altres, els treballadors forçats que no tornaven d'Alemanya, els jueus i els refugiats en territori francès que foren exterminats.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto