Aquest gravat inclòs a l'obra 'Tableau de l'Inconstance des Mauvais Anges et Démons', un tractat sobre les bruixes i la bruixeria publicat a París el 1612, és una de les millors representacions iconogràfiques sobre com es creia que eren els aplecs de bruixes.

El vol de la bruixa
1. Les fetilleres acostumaven a arribar volant i en petits grups als seus aplecs, celebrats prop de rius o altres fonts d’aigua.
2. Els actes eren presidits pel dimoni, que podia prendre la forma de cavaller o de gran cabró.

Juraments i ball
3. Les bruixes presentaven els seus respectes a Satanàs i acataven la seva autoritat.
4. El diable tocava (o feia tocar) diversos instruments, entre ells el flabiol i un tamborí, i les bruixes iniciaven una dansa col·lectiva (5). 

Amb la panxa plena
Durant el ball, es podia servir un àpat no gaire suculent, tot sigui dit. Segons alguns autors, com Pierre de Lancre, se servia estofat d’ossos humans i carn de nen (6). El pa, la sal i l’oli estaven prohibits expressament pel dimoni. 

La missa negra
S’iniciava, llavors, l’acte d’adoració del dimoni. Es tractava d’una missa negra o contramissa; és a dir, una reversió total dels valors cristians tradicionals que les bruixes detestaven i dels quals havien abjurat. 

Pel darrere!
Per culminar aquesta festa de valors invertits, el dimoni copulava amb tots els assistents a l’aplec. I ho feia pel darrere, per tal de repetir una vegada més allò que els valors cristians sempre han considerat un pecat contra natura. 

Ungüents imprescindibles
Abans de marxar volant, les bruixes havien d’untar-se les aixelles, el sexe i l’anus amb diversos ungüents plens de substàncies al·lucinògenes. Eren uns ungüents fets pel dimoni o per les mateixes fetilleres (7). 

A solcar els cels
El darrer pas era el vol de les bruixes (8), preparades per fer tot tipus de malvestats, com causar pedregades, provocar malalties i, fins i tot, matar infants, fet que provocava una gran desesperació de les seves famílies.