Maria Coll

Durant el franquisme, l’exili va continuar. Davant la possibilitat de ser detinguts, molts opositors van optar per creuar la frontera
Sàpiens 254

1946 - 1975: temps de decepció

Des del final de la Segona Guerra Mundial i fins al 1975, centenars de milers d’exiliats catalans escampats pel món van anhelar la caiguda o la mort del dictador per poder tornar a casa. I, durant aquella espera, la vida va passar
Taula presidencial dels Jocs Florals de Perpinyà el 1950, amb Pau Casals al centre
Sàpiens 254

Els casals catalans

Després de la Segona Guerra Mundial, el nombre de casals catalans es va multiplicar. En aquests espais, els exiliats podien conservar la seva cultura, parlar de política i mantenir l’esperit de comunitat
El 10 de març del 1923, en un moment en què empresaris i obrers es mataven pels carrers, Seguí era assassinat d’un tret al cap
Sàpiens 252

El Noi del Sucre, una víctima del pistolerisme

Salvador Seguí va ser el líder de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l’organització. El seu lideratge combatiu, però també conciliador, el va convertir en un blanc de la Patronal
Casa Barakat de Beirut
Sàpiens 250

Espais de tortura, què en fem?

Moltes ciutats del món tenen el seu edifici del terror particular. Alguns s'han convertit en centres de memòria, d'altres ho voldrien ser. Però, com s'han de resignificar aquests edificis i com s'han de gestionar?
En Martí (esquerra) i en Joan (dreta), des de fa cinquanta anys, treballen braç a braç al taller que van heretar del seu pare i oncles
Sàpiens 249

Fem el pessebre

Visitem el taller dels germans Castells, on, des de fa tres generacions, aquesta nissaga d’artesans de figures de pessebre procura resistir els vaivens dels temps i les modes
Quan van tornar de les Antilles, molts nous rics es van construir habitatges en vies luxoses de la ciutat, com la Rambla —a la imatge—, el carrer de Pelai o el passeig de Gràcia
Sàpiens 248

Retorn a la metròpolis

L’esclavisme explica l’origen d’algunes de les grans fortunes que al segle XIX estaven en mans de catalans. Prohoms que tornaven a Barcelona des de les Antilles enriquits de manera ràpida i amb un objectiu: reinvertir el capital que havien guanyat