Ötzi, l'home del gel, va patir múltiples malalties dentals

Un anàlisi de la dentadura de la mòmia més antiga del món ha permès saber que patia problemes dentals encara avui molt estesos

Ötzi, la mòmia humana natural més antiga del món -  South Tyrol Museum of Archaeology
Ötzi, la mòmia humana natural més antiga del món - South Tyrol Museum of Archaeology
30 d'abril del 2013
Autor
Carla Galisteo
El famós "home del gel" Ötzi, la mòmia més antiga del món descoberta l'any 1991 per uns excursionistes als Alps, va desvetllant poc a poc els detalls del seu passat. Fins ara sabem que va morir fa 5.300 anys al Tirol a causa d'una fletxa clavada a l'esquena, que pesava uns 45 quilos, feia un màxim de 1,60 metres d'altura i que tenia els ulls marrons. També coneixem detalls de la seva salut: patia una malaltia del cor i tenia intolerància a la lactosa. Ara, investigadors del Centre de Medicina Evolutiva de la Universitat de Zurich han confirmat noves dades després de practicar un examen bucal en les seves restes.

L'Ötzi arrossegava una llarga llista de malalties bucals i problemes dentals, alguns dels quals encara estan estesos en l'actualitat. Tenia periodontitis en un estat avançat, una patologia molt comuna que suposa la pèrdua dels teixits que envolten i suporten les dents. La dentadura d'Ötzi presenta una pèrdua del teixit periodontal a l'àrea dels molars del darrera, que gairebé s'estén fins a la punta de l'arrel.

L'home del gel també tenia diverses càries, que s'atribueixen a l'excés de midons en què es basava la seva alimentació. A causa de l'aparició de l'agricultura, durant el període Neolític es va passar a consumir amb freqüència carbohidrats com el pa i la civada, l'excés dels quals van provocar-li greus càries. A més, els experts també han detectat un gran desgast en la dentadura, provocat per l'abrasió del aliments que consumia.

Finalment, s'ha trobat un trauma mecànic en la part davantera d'una de les dents incisives, que es podria deure a un cop rebut durant una baralla o a un accident. L'equip d'investigadors ha pogut obtenir aquestes dades a través d'una reconstrucció informàtica tridimensional de tomografia, que ha permès representar com era la dentadura d'Ötzi i que, a través de les troballes que ha tret a la llum, ofereix noves dades sobre els hàbits alimentaris en el Neolític i sobre l'evolució de les malalties orals que patien.