Preguntes i respostes

De qui era el cos del quadre 'Lliçó d'anatomia', de Rembrandt?

L'Església prohibia les disseccions de ciutadans corrents, però no les dels delinqüents, com Aris Kindt, que va ser condemnat a mort per robar la capa d'un cavaller

Montse Armengol
16 de gener de 2018
'Lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp', de Rembrandt -  Rembrandt / Wikimedia Commons
'Lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp', de Rembrandt - Rembrandt / Wikimedia Commons

Quan Aris Kindt, una freda nit d'hivern del 1632, va robar la capa a un cavaller, no es podia imaginar les macabres conseqüències del seu acte. La policia d'Amsterdam el va enxampar i l'endemà mateix va ser conduït a la forca. Però el fet singular del cas no és la contundència de la condemna, ja que Kindt era un delinqüent reincident que feia temps que estava en situació de crida i cerca.

Just en aquells dies, el gremi de cirurgians iniciava el cicle anual de disseccions públiques, que consistia a obrir un cos humà i desvelar-ne tots els secrets davant d'un auditori format majoritàriament per metges, estudiants, però també per desenes de curiosos que pagaven l'entrada per assistir a un dels esdeveniments més esperats. Si bé l'Església prohibia les disseccions de ciutadans corrents, perquè ho considerava una mutilació tant del cos com de l'esperit, els delinqüents eren una excepció. I de resultes d'aquestes circumstàncies, el cos inert de Kindt jeu en l'obra mestra de Rembrandt, on el pintor supera un cop més les convencions d'un gènere, el dels retrats corporatius, gràcies a la disposició dinàmica dels personatges.

Amb gran eloqüència, el confrare major dels cirurgians explicava la funció de cada un dels òrgans del dissortat individu. Aquestes disseccions s'iniciaven per l'abdomen, però potser per estalviar-nos la carnisseria, Rembrandt mostra només els tendrums de la mà. No hi devia parar gaire atenció, ja que els experts han detectat algunes anomalies anatòmiques: imprecisions en les insercions dels músculs i el fet que el braç disseccionat és més llarg que l'altre.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 195

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 195

Catalunya contra la Inquisició

Quan els catalans van dir 'no' al tribunal dels Reis Catòlics

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto