Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

De qui era el cos del quadre 'Lliçó d'anatomia', de Rembrandt?

L'Església prohibia les disseccions de ciutadans corrents, però no les dels delinqüents, com Aris Kindt, que va ser condemnat a mort per robar la capa d'un cavaller

Montse Armengol
'Lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp', de Rembrandt
'Lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp', de Rembrandt

Quan Aris Kindt, una freda nit d'hivern del 1632, va robar la capa a un cavaller, no es podia imaginar les macabres conseqüències del seu acte. La policia d'Amsterdam el va enxampar i l'endemà mateix va ser conduït a la forca. Però el fet singular del cas no és la contundència de la condemna, ja que Kindt era un delinqüent reincident que feia temps que estava en situació de crida i cerca.

Just en aquells dies, el gremi de cirurgians iniciava el cicle anual de disseccions públiques, que consistia a obrir un cos humà i desvelar-ne tots els secrets davant d'un auditori format majoritàriament per metges, estudiants, però també per desenes de curiosos que pagaven l'entrada per assistir a un dels esdeveniments més esperats. Si bé l'Església prohibia les disseccions de ciutadans corrents, perquè ho considerava una mutilació tant del cos com de l'esperit, els delinqüents eren una excepció. I de resultes d'aquestes circumstàncies, el cos inert de Kindt jeu en l'obra mestra de Rembrandt, on el pintor supera un cop més les convencions d'un gènere, el dels retrats corporatius, gràcies a la disposició dinàmica dels personatges.

Amb gran eloqüència, el confrare major dels cirurgians explicava la funció de cada un dels òrgans del dissortat individu. Aquestes disseccions s'iniciaven per l'abdomen, però potser per estalviar-nos la carnisseria, Rembrandt mostra només els tendrums de la mà. No hi devia parar gaire atenció, ja que els experts han detectat algunes anomalies anatòmiques: imprecisions en les insercions dels músculs i el fet que el braç disseccionat és més llarg que l'altre.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto