Només quinze persones s’han llançat per les cascades del Niàgara –a la frontera entre el Canadà i els Estats Units– amb la intenció de sobreviure després de la caiguda, que se sàpiga. Les cascades no són gaire altes –cinquanta-un metres–, menys que, per exemple, el monument a Colom de Barcelona, però s’estenen amb forma de ferradura i la quantitat d’aigua que hi cau sempre és molt elevada, cosa que les fa molt espectaculars. 

El 24 d’octubre de 1901, una antiga mestra d’escola, Annie Edson Taylor, va decidir llançar-se públicament dins d’una bota, aprofitant que era el seu seixanta-tresè aniversari i que, a més, se celebrava l’Exposició Panamericana a Buffalo, la ciutat gran que hi ha més a prop de les cascades, un fet, va pensar, que atrauria molt de públic. Taylor tenia una gran motivació: senzillament, estava desesperada. A la seva edat, avançada per a l’època, no havia aconseguit estalviar diners i sempre vivia de manera precària, impartint classes de música allà on la cridaven. Sense família, va decidir temptar la sort i aconseguir molta fama, que, esperava, li duria una gran fortuna. 

Famosa però pobra 
Es va fer construir una bota de fusta amb acer, que s’hauria de tancar hermèticament. Dos dies abans de la seva aventura, les autoritats van obligar-la a posar-hi un gat i llançar-lo per les cascades. L’animal en va sortir sa i estalvi. L’èxit va animar tothom i, finalment, a dos quarts de cinc de la tarda d’aquell dia, Taylor, ben tancada a la bota, que era plena d’aire comprimit, es va deixar emportar pel corrent del riu. El recipient va caure per la cascada i va ser recuperada, pocs minuts després, per una barca. Taylor va sobreviure a la caiguda només amb un petit trau al cap sense importància. Es va fer famosa, però no va aconseguir els diners que volia. La gent es va cansar ben aviat de pagar per sentir de la seva veu l’experiència i divuit anys després va morir en la misèria. 

Intents eixelebrats 
L’èxit d’Annie E. Taylor va impulsar diverses persones a llançar-se per les cascades del Niàgara. Algunes no se’n van sortir. De vegades, l’artefacte on anaven es trencava amb el xoc i no sobrevivien. Un altre va morir perquè el seu giny es va enfonsar i, quan el van trobar, l’aire s’havia consumit. 

El 2003, Kirk Jones es va llançar per les cascades i en va sortir il·lès. No ho havia fet a dins de cap artefacte i les autoritats van dir que havia estat un intent de suïcidi, però ho va negar i el 2017 ho va tornar a fer dins d’una bola de goma inflable, que es va rebentar, i Jones se’n va anar a l’altre barri. Les autoritats calculen que les possibilitats de sobreviure a aquesta caiguda són d’un 75%. Això sí, els que aconsegueixen sortir-ne vius han de pagar una multa de més de 25.000 dòlars.