Potser la fama de l'humor anglès arrenca amb allò d'anomenar 'reina verge' Elisabet I (1533-1603). En ser coronada el 1558, va situar ben a prop seu, com a cavallerís major, qui seria el seu favorit durant 30 anys, Robert Dudley, que aviat va ser el centre dels xafardejos cortesans a propòsit de la seva intimitat amb ella. Atès el càrrec d'ell, es veia més lògic que parlessin de muntures que no pas de jugar a cartes, per exemple.

Dudley estava casat amb la filla d'un ric aristòcrata, Amy Robsart, que vivia allunyada del seu marit, a la rodalia d'Oxford, i que sembla que patia càncer de mama. Aquesta malaltia explicava per a molts, inclòs l'ambaixador espanyol a Londres com delata la seva correspondència amb Felip II, que la reina fes la ronsa a l'hora d'escollir espòs, perquè esperava que Dudley, que feia sentir la seva influència en els afers del regne, envidués per casar-s'hi.

La hipòtesi de l'assassinat
El 8 de setembre del 1560, als 28 anys, Amy Robsart va aparèixer morta al peu de les escales de casa seva amb el coll trencat. Es va dictaminar una caiguda accidental com a causa de l'òbit, però els rumors es van desfermar. Es va comentar que aquell dia Robsart havia manat al servei que la deixessin sola a la residència, segurament per suïcidar-se sense impediments, farta del dolor que li ocasionava el seu mal. I va ser inevitable que sorgís la hipòtesi de l'assassinat. Dudley i la reina eren els principals beneficiaris d'aquella mort, i els rivals polítics del cavallerís no van desaprofitar l'ambient de sospites que es va general per desacreditar-lo, malgrat que no hi hagués proves de cap crim. Tot plegat amenaçava desprestigiar tant la corona que Elisabet va resoldre distanciar-se del seu favorit, encara que no va negar-li honors, com el títol de comte de Leicester. Del matrimoni entre ambdós ja no se'n va parlar més. Dudley es tornaria a casar el 1578 i la monarca va romandre soltera, qui sap si per fidelitat al record d'aquell a qui havia estimat de debò.

I què li va passar, realment, a Amy Robsart? Tot i la literatura que durant segles va especular amb el suïcidi o conspiracions per matar-la, actualment s'admet majoritàriament la teoria de la mort per accident. Tampoc no ens enganyem: si hagués triomfat el supòsit de l'assassinat, i, d'acord amb la tradició britànica, el culpable hauria estat el majordom.

'La mort d'Amy Robsart', del pintor anglès William Frederick Yeames