L'enterrament de la sardina té lloc el dia que en el calendari litúrgic es coneix com a dimecres de Cendra, una data que representa al mateix temps l'acabament del Carnestoltes i l'inici de la Quaresma. Amb aquest ritu popular es posa fi –obligat– als excessos de tot ordre comesos durant el Carnaval, per a iniciar un període de quaranta dies d'austeritat previs a les celebracions de Setmana Santa.
L'antropòleg Joan Soler Amigó descriu aquest costum a l'Enciclopèdia de la fantasia popular catalana com una "processó carnestolesca", que en la seva forma arquetípica consistia en una berenada al camp durant la qual se celebrava una cerimònia grotesca en què era enterrada una sardina o una arengada, generalment vestida de forma ridícula. El seu origen es trobaria en una festa carnavalesca madrilenya estesa a d'altres indrets de la península Ibèrica, introduïda a Catalunya a mitjan segle XIX. Però... per què enterrem una sardina?
En opinió de Soler Amigó, el principi s'enterrava una espinada (o canal de porc), anomenada sardina en castellà. El significat original del costum seria, doncs, enterrar la carn i tot el que és gras perquè comença la Quaresma, època caracteritzada per les abstinències alimentàries.
Rituals contradictoris
Alguns antropòlegs, però, no estan d'acord amb aquesta interpretació i afirmen que arreu del món el símbol del canvi és contradictori. Els rituals funeraris, per exemple, han estat històricament farcits de connotacions vitalistes, com ara l'oferiment d'aliments o bé l'enterrament del difunt juntament amb objectes del seu aixovar. L'historiador rus Batjin, per la seva banda, explica que fins abans del Renaixement els carnestoltes eren vertebrats sempre per imatges i rituals absolutament contradictoris, fet que en dificulta l'explicació.
Al principi s'enterrava una canal de porc, sardina en castellà. El significat seria, doncs, enterrar la carn perquè ve la Quaresma
La prohibició de les celebracions carnestoltesques al nostre país durant gairebé quaranta anys –el temps de la dictadura franquista– va provocar que la celebració del Carnaval tingués modificacions importants depenent de la localitat, però el fet principal (l'enterrament del peix) continua mantenint-se com a part integrant d'aquestes festes.
Aquest article es va publicar en el número 22 del Sàpiens (agost 2004)

