Subscriu-t'hi
Especial 'Un judici per a la història'
Una revista amb tota la informació del judici més transcendental de la nostra història
Dels antecedents a la sentència
Preguntes i respostes

Per què s'enterra la sardina a la fi del Carnaval?

Al principi s'enterrava una canal de porc, 'sardina' en castellà. El significat seria, doncs, soterrar la carn perquè ve la Quaresma.

Roger Costa
6 de març de 2019
'Enterrament de la sardina', de Goya
'Enterrament de la sardina', de Goya Wikimedia Commons

L'enterrament de la sardina té lloc el dia que en el calendari litúrgic es coneix com a 'dimecres de cendra', una data que representa al mateix temps l'acabament del Carnestoltes i l'inci de la Quaresma. Amb aquest ritu popular es posa fi -obligat- als excessos de tot ordre comesos durant el Carnaval, per a iniciar un període de quaranta dies d'austeritat previs a les celebracions de Setmana Santa.

L'antropòleg Joan Soler Amigó descriu aquest costum a l''Enciclopèdia de la fantasia popular catalana' com una "processó carnestolesca", que en la seva forma arquetípica consistia en una berenada al camp durant la qual se celebrava una cerimònia grotesca en què era enterrada una sardina o una arengada, generalment vestida de forma ridícula. El seu origen es trobaria en una festa carnavalesca madrilenya estesa a d'altres indrets de la península Ibèrica, introduïda a Catalunya a mitjan segle XIX. Però... per què enterrem una sardina?

En opinió de Soler Amigó, el principi s'enterrava una espinada (o canal de porc), anomenada 'sardina' en castellà. El significat original del costum seria, doncs, enterrar la carn i tot el que és gras perquè comença la Quaresma, època caracteritzada per les abstiències alimentàries.

Rituals contradictoris
Alguns antropòlegs, però, no estan d'acord amb aquesta interpretació i afirmen que arreu del món el símbol del canvi és contradictori. Els rituals funeraris, per exemple, han estat històricament farcits de connotacions vitalistes, com ara l'oferiment d'aliments o bé l'enterrament del difunt juntament amb objectes del seu aixovar. L'historiador rus Batjin, per la seva banda, explica que fins abans del Renaixement els carnestoltes eren vertebrats sempre per imatges i rituals absolutament contradictoris, fet que en dificulta l'explicació.

La prohibició de les celebracions carnestoltesques al nostre país durant gairebé quaranta anys -el temps de la dictadura franquista-, va provocar que la celebració del Carnaval sofrís modificacions importants depenent de la localitat, però el fet principal (l'enterrament del peix) continua mantenint-se com a part integrant d'aquestes festes.

Subscriu-t'hi

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada de l'especial commemoratiu 'Un Judici per a la Història'

Un Judici per a la Història

Un número especial commemoratiu per guardar i recordar un moment excepcional de la nostra història

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto