El conflicte del Tibet va projectar a primera fila informativa el recorregut mundial de la torxa dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, un recorregut que sovint passa força desapercebut. Els catalans vam seguir-lo amb especial atenció durant els mesos previs a les Olimpíades de Barcelona 92, però dels anys anteriors i posteriors gairebé ningú no en guarda un record especial. El 2008, però, la torxa va ser protagonista, ja que és símbol de la unitat humana i a la Xina es trencava aquesta filosofia de manera flagrant. I així és com el recorregut de la flama de punta a punta del planeta va servir als defensors de les llibertats al Tibet per denunciar els abusos del règim comunista xinès.

La torxa olímpica, per tant, s’associa universalment a valors positius, annexos a l’olimpisme, a la solidaritat, a l’esport i a l’entesa entre individus. Pocs podrien pensar, doncs, que el recorregut de la torxa va quedar institucionalitzat a partir de les Olimpíades del 1936 a Berlín, a l’Alemanya nazi d’Adolf Hitler. La flama olímpica és un dels símbols dels Jocs i evoca la llegenda de Prometeu, segons la qual aquest va robar el foc al déu Zeus per lliurar-lo als homes mortals. Durant la celebració dels jocs olímpics de l’antiguitat, a Olímpia, es mantenia encesa una flama mentre duraven totes les competicions.

Admiració nazi per Grècia 
Aquesta tradició es va recuperar en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i no va ser fins el 1936 que, en motiu de l’Olimpíada de Berlín, Theodore Lewald i Carl Diem, principals responsables del comitè organitzador d’aquells jocs, van concebre la cerimònia de transport de la flama des de les runes del temple d’Hera, a Olímpia, fins a l’estadi on tindrien lloc les competicions més destacades. L’admiració dels nazis per l’antiga Grècia i un cert misticisme en la concepció dels seus grans actes justificaven completament la tria d’aquest recurs d’impacte que havia de projectar els seus jocs arreu del món.

Així, més de 3.000 mil atletes van protagonitzar la cursa pel trasllat de la torxa d’Olímpia a Berlín, on el corredor Fritz Schilgen va encendre la flama en la cerimònia d’obertura, sota l’atenta mirada d’Adolf Hitler. Des d’aquell moment el recorregut de la torxa passava a formar part destacada del folklore que acompanya fins a dia d’avui els Jocs, com a sinònim d’unitat i de concòrdia entre humans. Però paradoxalment ho va començar a fer de la mà d’un dels règims més sanguinaris de la història de la humanitat.