S'havien proposat canviar el curs de la història, posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera. Tancats a les cel·les de la Model, els autors de l'anomenat complot del Garraf segurament devien recrear mentalment una vegada i una altra què hauria passat si tot hagués sortit com havien planejat. Però tot, absolutament tot, havia sortit malament.

Jaume Compte, fundador de Bandera Negra, i Marcel·lí Perelló, membre d'aquest grup armat d'Estat Català inspirat en el moviment d'alliberament irlandès, havien coordinat l'acció. Amb els integrants de l'escamot Roell havien col·locat un artefacte als túnels del Garraf amb la intenció de fer-lo explotar al pas del tren que el 30 de maig de 1925 havia de portar el monarca i el dictador de tornada a Madrid després d'una visita de diversos dies a Barcelona.

Però la realitat va ser ben diferent de l'esperada. Les autoritats havien descobert el pla gràcies a un confident i, després d'haver retirat la bomba, una desena d'implicats van ser detinguts a l'estació del Garraf. Els esperava la presó i la tortura. Dos d'ells van passar un llarg temps a la infermeria de la Model per recuperar-se de les pallisses rebudes i altres violències, com trencar-los els dits, que els acusats van denunciar durant el judici que se celebraria al mes de juliol.

L'atemptat havia estat frustrat per la policia però la seva viabilitat tècnica també va ser qüestionada per alguns experts. Segons ells, el tub de ferro obturat per un casquet semiesfèric activable a distància que havien preparat no hauria funcionat. Era el trist colofó a un seguit d'errors i intents fallits per matar els màxims representants espanyols aquella setmana de primavera. Els membres del grup ja havien intentat col·locar la bomba dies abans, però ho havien hagut de deixar córrer perquè no disposaven de les eines necessàries per amagar-la sota els raïls.

Un altre dia van haver de desistir per la presència de la Guàrdia Civil prop de les vies, i, encara un altre, fins i tot, per la banalitat d'haver perdut el tren. En paral·lel, també van intentar atemptar contra Alfons XIII al centre de Barcelona en dues ocasions. En un cas van avortar l'acció per la vigilància policial i en l'altre van camuflar l'explosiu en un ram de flors per llançar-li quan es dirigia en cotxe al Liceu, però la idea va fracassar perquè el monarca no va ni obrir la finestra del vehicle.

Els acusats van ser condemnats a diferents penes. En el cas de Jaume Compte, a pena mort per garrot vil, tot i que, posteriorment, seria commutada per la cadena perpètua; i Jaume Perelló, a 30 anys de presó. La seva causa va generar un moviment de solidaritat popular i una campanya d'amnistia, una pressió que culminaria amb l'efusiva acollida a les portes de la Model dels empresonats per aquest cas quan el 1930 van ser indultats i posats en llibertat.