Els voltants de la Model estan fortament vigilats per destacaments de la Guàrdia Civil des d'hores abans que el jutge i la resta de membres del tribunal militar arribin a la sala d'actes de la presó. És el 9 d'octubre de 1909 i el rellotge marca exactament les vuit del matí quan el Consell de Guerra queda constituït. Minuts més tard, l'expectació es converteix en silenci solemne. Francesc Ferrer i Guàrdia fa acte de presència i, després d'excusar-se per una indumentària potser poc adequada per a la naturalesa de l'esdeveniment, s'asseu al costat de la defensa evitant donar l'esquena als assistents. Entre ells, un destacat grup de periodistes de mitjans locals però també de la premsa internacional.

Ferrer i Guàrdia fa més d'un mes que està pres. Se l'acusa de ser el cervell i el cap a l'ombra de la revolta popular que, entre el 26 de juliol i l'1 d'agost, ha incendiat Barcelona després que la crida a files dels reservistes per a la guerra amb el Marroc encengués la guspira d'una societat obrera inflamable per la deplorable situació econòmica i laboral a què es veu abocada des de fa temps i amb un cada vegada més fort sentiment anticlerical.

L'Església catòlica i els sectors conservadors saben que Ferrer i Guàrdia representa una important amenaça per a la seva històrica hegemonia sobre el pensament. Fa vuit anys que el pedagog ha posat en marxa el seu projecte educatiu llibertari i comença a ser evident la seva acceptació en escoles, ateneus i universitats populars. L'Escola Moderna aposta per un model mixt i laic, en què els continguts religiosos són eliminats i substituïts pels continguts científics i humanístics. L'objectiu és aconseguir el desenvolupament integral de l'infant a partir de l'exercici intel·lectual lliure i individual.