Qui va ser afusellat al crit de "Visca l'Escola Moderna!"?
Detingut arran de la Setmana Tràgica, Francesc Ferrer i Guàrdia va ser condemnat a mort en un judici ple d'irregularitats

Els voltants de la Model estan fortament vigilats per destacaments de la Guàrdia Civil des d'hores abans que el jutge i la resta de membres del tribunal militar arribin a la sala d'actes de la presó. És el 9 d'octubre de 1909 i el rellotge marca exactament les vuit del matí quan el Consell de Guerra queda constituït. Minuts més tard, l'expectació es converteix en silenci solemne. Francesc Ferrer i Guàrdia fa acte de presència i, després d'excusar-se per una indumentària potser poc adequada per a la naturalesa de l'esdeveniment, s'asseu al costat de la defensa evitant donar l'esquena als assistents. Entre ells, un destacat grup de periodistes de mitjans locals però també de la premsa internacional.
Ferrer i Guàrdia fa més d'un mes que està pres. Se l'acusa de ser el cervell i el cap a l'ombra de la revolta popular que, entre el 26 de juliol i l'1 d'agost, ha incendiat Barcelona després que la crida a files dels reservistes per a la guerra amb el Marroc encengués la guspira d'una societat obrera inflamable per la deplorable situació econòmica i laboral a què es veu abocada des de fa temps i amb un cada vegada més fort sentiment anticlerical.

L'Església catòlica i els sectors conservadors saben que Ferrer i Guàrdia representa una important amenaça per a la seva històrica hegemonia sobre el pensament. Fa vuit anys que el pedagog ha posat en marxa el seu projecte educatiu llibertari i comença a ser evident la seva acceptació en escoles, ateneus i universitats populars. L'Escola Moderna aposta per un model mixt i laic, en què els continguts religiosos són eliminats i substituïts pels continguts científics i humanístics. L'objectiu és aconseguir el desenvolupament integral de l'infant a partir de l'exercici intel·lectual lliure i individual.
Francesc Ferrer i Guàrdia va ser una de les 1.725 persones que van ser detingudes arran de la Setmana Tràgica en la dura repressió que va succeir la revolta. El seu judici va estar ple d'irregularitats: es van presentar declaracions falses que l'incriminaven en la crema d'espais religiosos, no es va recollir ni poder citar a declarar cap testimoni a favor seu i l'acusació va incloure en el procés accions molt anteriors de les que estaven sent jutjades.
El tribunal el va declarar culpable i el va condemnar a mort aplicant-li el delicte de rebel·lió militar. De res van servir les seves paraules al judici reivindicant que tots els seus actes havien "estat guiats per l'únic ideal d'elevar l'esperit espanyol, difonent la cultura i enaltint l'ensenyament".
Una fermesa que va mantenir fins a l'últim instant de la seva vida, quatre dies després, el 13 d'octubre de 1909, al castell de Montjuïc, on, sense permetre que li embenessin els ulls i mirant els qui l'encanonaven, va ser afusellat al crit de: "Visca l'Escola Moderna!".
Comentaris