Octavi August, primer emperador de Roma, deia tenir dues filles capritxoses a qui adorava: la República i Júlia. A una la va substituir per una monarquia i a l’altra va exiliar-la a perpetuïtat. Redéu, quina adoració!

Júlia, nascuda el 39 aC i única descendent biològica d’August, va rebre una educació refinada que no li estalviava patir restriccions, com la de no parlar amb ningú sense el vistiplau del seu pare, el qual, mancat de fills mascles, aviat va usar-la amb mòbils polítics. La noia es va casar fins a tres cops —dos marits se li van morir— tot seguint instruccions paternes de cara a escollir un possible successor i alhora assegurar la continuïtat del tron. Però farta d’aquest paper d’instrument de l’imperi, va lliurar-se a una vida de festes i amants de la qual, sembla, August no en sabia res. I si en sabia res, es feia l’orni.

Addicta al sexe?
Les cròniques, potser amb un punt d’exageració, relaten que pel llit de Júlia hi van passar des de senadors fins a esclaus i que participava en orgies a llocs públics. Es comentava que tot plegat va influir perquè el seu últim espòs, Tiberi, futur emperador, marxés a Rodes, tip d’humiliacions. Al final, l'any 2 aC, August va assabentar-se de l’abast de l’escàndol i va sufocar-lo de manera dràstica: va desterrar Júlia a Pandatària, una illa de la mar Tirrena d’una superfície menor als dos quilòmetres i sense homes que la temptessin. Al cap de cinc anys fou traslladada a l’actual Reggio de Calàbria, on l’exili va ser menys rigorós, però mai no va tornar a Roma ni a veure son pare. August, impulsor d’una moralitat severa i de lleis que castigaven l’adulteri i premiaven la fertilitat i la fidelitat conjugal, s’havia sentit ridiculitzat per la seva pròpia filla, cosa que va motivar la seva duresa i que s’apartés un temps de l’activitat pública per pair el dolor d’haver fracassat com a progenitor. A banda, cal dir que se sospitava de la implicació de Júlia en un complot per derrocar-lo, i s’ha especulat que ell, per salvar-la del botxí, s’havia estimat més condemnar-la per adulteri que per traïció.

Perseguida per la mala fama
L’emperador va morir l’agost de l'any 14 dC i la seva filla va fer-ho mesos després, de fam. Tiberi, ja al poder i divorciat d’ella, no va moure un dit per alleujar la seva situació. El nom de Júlia va esdevenir sinònim de depravació... fins que Messalina va arrabassar-li la fama dècades més tard.

^{Gravat eròtic d'Agostino Carracci representant Júlia amb un atleta / Wikimedia Commons}