Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Quin és l'origen del Carnestoltes?

Us expliquem la història de la festa més descarada de l'any

Roger Costa
18 de febrer de 2020
Comparses Carnaval Vilanova i la Geltrú
Comparses Carnaval Vilanova i la Geltrú Wikimedia Commons

El rastre (pre)històric del carnestoltes és una d'aquelles coses que es perd en la nit dels temps. Per al mitòleg Claude Gaignebet, de fet, es tracta d'una autèntica religió, antiquíssima, que s'inscriu en el calendari popular més remot, que divideix l'any en períodes de quaranta dies (una llunació i mitja). El 2 de febrer començaria un d'aquests cicles (transformat a posteriori en l'Imbolc celta, les saturnals romanes o la Candelera cristiana). La data és significativa perquè, segons si queia en lluna nova o plena, es considerava que l'hivern s'acabava o no. La confirmació d'aquest final es basava en l'observació del son hivernal dels óssos, i era vista així: l'animal es desperta el 2 de febrer, i si no hi ha lluna, surt de la cova, fent un gran pet i alliberant les ànimes dels morts. És per això que moltes de les disfresses d'ós encara avui són part integrant d'alguns carnestoltes pirinencs. I també el fet d'ennegrir-se el rostre, tot evitant que l'animal confongués alguna cara amb la lluna plena. Cal que l'ós ho trobi tot fosc en sortir de la cova perquè, si no, l'hivern durarà quaranta dies més.

El món al revés
Grecs i romans gaudien així mateix d'un gran nombre de celebracions amb elements carnestoltescs: les festes dionisíaques, les Lupercals, les Matronals... Hom ha apuntat que el martiri de Jesús s'emmarca en aquest ambient burlesc quasi constant: els soldats romans el despullen i el disfressen amb un mantó porpra, li entaforen una corona d'espines i li fan reverències. Posteriorment, a l'edat mitjana, es manté aquest llarg calendari festiu i persisteixen uns elements semblants: s'exalten els bojos, tarats... en definitiva, els dèbils, i es fa apologia de tot allò oposat a l'espiritualitat: excrements, sexe, digestions i combustions corporals diverses.

Pels antropòlegs Adrià Pujol i Andrés Antebi, autors d'un dels estudis més actualitzats en la matèria, es tracta en general del món al revés, però no simplement com un contrapès a la cultura oficial, sinó com la utilització col·lectiva d'un registre —la ironia o la comicitat— omnipresent en la condició humana, que el poder sempre intenta controlar i manipular amb l'objectiu poc dissimulat de mantenir l'status quo.

Subscriu-t'hi

Portada del número 217 del SÀPIENS (abril 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 217 del SÀPIENS (abril 2020)

Traficants de llibres

Descobrim la xarxa clandestina que entrava a Catalunya llibres contra la dictadura

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto