Michelangelo Merisi da Caravaggio va ser un dels grans pintors del barroc italià, oblidat gairebé fins al segle XX. I això que va demostrar, al llarg de la seva vida, que tenia una personalitat inoblidable. Era amant de la gresca, la mala vida i les batusses, cosa que no li va fer fàcil prosperar en l’ambient romà, del tot lligat al mecenatge del Papa i els seus cardenals. Tot i així, se’n va sortir durant força temps.

Caravaggio es va traslladar a Roma des de Milà el 1592, amb vint anys. Encara que ja tenia una bona formació com a pintor, al principi va passar gana i privacions, fins que, de mica en mica, va aconseguir que alguns potentats romans compressin les seves creacions. L’estil naturalista del pintor, que buscava que els seus models fossin gent comuna i que pintava d’una manera molt versemblant, no acabava de convèncer tothom, que el veia massa agosarat. A més, reflectia els homes despullats amb una gran sensualitat, cosa extremament pertorbadora al seu temps.

Sembla que el 1606 va disputar una partida de pallacorda, un joc similar a la pilota valenciana. En el partit va tenir un conflicte amb un dels contrincants, Ranuccio Tomassoni, un jove aristòcrata. L’endemà, el 28 de maig, Caravaggio i Tomassoni es van enfrontar als carrers de Roma. El pintor va resultar malferit, però Tomassoni va rebre més: un cop de ganivet al penis que el va portar a la mort en pocs minuts per dessagnament.

Quatre anys d’infern
El papa Pau V, que acabava de ser pintat per Caravaggio, va condemnar a mort el pintor, que va fugir cames ajudeu-me cap a Nàpols. Els quatre anys següents van ser un infern per a l’artista. Amb problemes per trobar feina, fugint constantment, allunyat de la gran cort romana, patia una comprensible paranoia, convençut que la llarga mà del Papa el trobaria a l’exili, o bé algun assassí enviat per la família Tomassoni.

Però ni els problemes econòmics ni la por de ser capturat no van canviar el caràcter de Caravaggio, que va tornar a ser malferit en una baralla, aquest cop a la cara. Finalment, li van arribar notícies de Roma que potser obtindria el perdó, i va començar a viatjar de tornada cap a la gran ciutat, però en el trajecte va contreure malària i, esmaperdut per la febre, va caure mort en una platja solitària de la Toscana, on el seu cadàver es va estar uns quants dies a la sorra.