Thomas Cook era un ebenista anglès de conviccions fermes. Estava convençut que els mals de la societat venien del consum d’alcohol i dels excessos de tota mena que molta gent, però especialment la més modesta, practicava. Per aquesta mena de conviccions, Cook era un fervent seguidor de la doctrina de la temprança, que arrelaria més endavant als Estats Units i seria la base de l’anomenada 'llei seca'. Els diumenges caminava des del seu poble, situat a pocs quilòmetres de Leicester, a Anglaterra, fins a la ciutat per pregar. 

Un matí, caminant per la carretera al costat d’altres correligionaris, va pensar que seria més pràctic que tota aquella gent anés en un transport col·lectiu, com per exemple un tren. Només feia 16 anys que hi havia línies de trens de vapor i Cook va tenir la idea brillant de contractar un tren sencer per fer un recorregut a mida. El 5 de juliol se celebrava una reunió de seguidors de la temprança a Loughborough, a uns 20 quilòmetres de Leicester. Cook va fer un gran esforç econòmic i va llogar un tren sencer. Va calcular quanta gent podria dur i els va cobrar un xíling pel trajecte d’anada i tornada, una quantitat molt baixa. L’expedició va ser un èxit i l’esperit mercantil del llepaciris que era Cook va emergir de cop.

Fins al 1845 va continuar organitzant viatges a les reunions dels seguidors de la temprança, però aleshores va veure que el seu invent de les excursions organitzades podia anar molt més enllà.

Cook inaugura una agència de viatges
Amb l’ajuda del seu fill va començar a llogar trens, reservar hotels i preparar atraccions als diversos llocs on els seus entusiastes turistes el volien acompanyar. El 1850 ja havia organitzat viatges per tota la Gran Bretanya i va començar a ser més ambiciós: va saltar a França, Alemanya, Itàlia, Grècia, Terra Santa, els Estats Units... Només un any després Cook havia venut ja 150.000 viatges i aviat va establir rutes estables de viatges turístics per Alemanya i França. La temprança de Cook va donar pas a la primera agència de viatges de la història. Fins i tot amb el temps, el seu fill, John Mason Cook, es va discutir amb el pare i pràcticament li va prendre la companyia per convertir l’empresa en una màquina de fer diners sense limitacions molestes que recordessin a algun dels turistes que transportaven què volia dir allò tan avorrit de la temprança.