Alaska va passar a formar part dels Estats Units el 1959, tot i que ja feia molts anys, des del 1867, que els EUA l'havien comprat. En aquest cas quan parlem de "comprar" no ho fem metafòricament, ja que la conquesta definitiva d'Alaska no va ser militar, sinó econòmica. I el més curiós és que la compra la va fer possible Rússia.

Els russos havien estat els primers a interessar-se per aquell territori. Ells van colonitzar-lo i van explotar-ne els animals per a la venda de pells. Rússia a banda, espanyols i britànics també s'havien interessat en la zona, però finalment el potencial econòmic dels nord-americans es va imposar i van fer-se-la seva l'any 1867. En aquell moment, Rússia, condicionada pel seu fracàs en la guerra de Crimea, estava mancada d'efectiu i en el rànquing dels seus adversaris el Regne Unit s'imposava a l'Amèrica del Nord.

Aquesta situació va facilitar l'intercanvi: la firma del tractat de cessió d'Alaska es va fer el 30 de març de 1867 i la cerimònia d'entrega es va fer efectiva el 18 d'octubre, que actualment es commemora com el Dia d'Alaska. L'artífex de la transacció va ser el secretari d'estat nord-americà William H. Seward. L'alt representant era un entusiasta de l 'operació, fins al punt que havia avançat negociacions sense el coneixement del president Andrew Johnson. I si bé és cert que en un primer moment l'operació va rebre fortes crítiques -durant anys el territori va titllar-se com "el frigorífic de Seward" o "el jardí per a óssos polars d'Andrew Johnson"- amb perspectiva històrica es pot considerar com a rodona per als americans. Totes les mofes acabarien en la dècada del 1890, quan a Alaska es va desfermar la "febre de l'or", amb la troballa de generosos jaciments, i això abans que a la zona també s'hi detectés petroli.