Història contemporània

Durant la Belle Époque, el terrassenc Josep Oller va ser un dels empresaris més gloriosos de París. A més de fundar el famós Moulin Rouge i la sala Olympia, va ser l’inventor de les quinieles i de les muntanyes russes. Amic íntim de Toulouse-Lautrec, el ministre d'Interior francès el va batejar amb el sobrenom del "Napoleó de les Atraccions"

Entrem a Alcatraz, el centre penitenciari pensat per als criminals més perillosos dels EUA i que es guanyà el sobrenom de 'la Roca' per la severitat del seu codi intern, les terribles condicions de vida i les dificultats de fugir-ne. Ara, documents desclassificats revel·len nous detalls sobre l’episodi d’evasió més ben planificat de la seva història

Fa un segle, a Catalunya es va produir una gesta que va tenir tots els ingredients d'una epopeia apassionant: arqueòlegs i mossens en el paper d'intrèpids aventurers; expedicions rivals; lladregots sense escrúpols i una recompensa excepcional, la Majestat de Sant Climent de Taüll

L'Institut-Escola va ser un centre d’ensenyament revolucionari que substituïa la tarima, el dictat i les memoritzacions pels tallers i el contacte amb l’entorn. El franquisme estroncà per sempre aquest projecte que hauria pogut transformar l'educació del país

El 21 d’octubre del 1805, una decisiva victòria britànica sobre la flota combinada de francesos i espanyols va posar fi per sempre al somni napoleònic d'envair Anglaterra. L'audaç tàctica de Nelson va neutralitzar la superioritat numèrica de l'enemic i la seva mort en combat el va convertir en un heroi al seu país

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte

La carrera de l'advocat Josep Bertran i Musitu va ser bastant insòlita. Va fundar amb Francesc Cambó la Lliga Regionalista i, en declarar-se la Guerra Civil Espanyola, es va encarregar d'organitzar el servei d’espionatge franquista al sud de França. Tan sols a la ciutat de Barcelona, els agents van marcar més de 220 objectius per bombardejar