Història contemporània

El 21 d’octubre del 1805, una decisiva victòria britànica sobre la flota combinada de francesos i espanyols va posar fi per sempre al somni napoleònic d'envair Anglaterra. L'audaç tàctica de Nelson va neutralitzar la superioritat numèrica de l'enemic i la seva mort en combat el va convertir en un heroi al seu país

L'Institut-Escola va ser un centre d’ensenyament revolucionari que substituïa la tarima, el dictat i les memoritzacions pels tallers i el contacte amb l’entorn. El franquisme estroncà per sempre aquest projecte que hauria pogut transformar l'educació del país

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte

La carrera de l'advocat Josep Bertran i Musitu va ser bastant insòlita. Va fundar amb Francesc Cambó la Lliga Regionalista i, en declarar-se la Guerra Civil Espanyola, es va encarregar d'organitzar el servei d’espionatge franquista al sud de França. Tan sols a la ciutat de Barcelona, els agents van marcar més de 220 objectius per bombardejar

Durant la Guerra Civil, Franco va tenir orelles i ulls per tota la costa mediterrània francesa i per la frontera pirinenca. Alguns d'aquests espies eren influents catalans que van ajudar el general colpista a guanyar la contesa. Us expliquem qui eren

Mentre tres mil sis-cents espectadors contemplaven l’obra Guillem Tell de Gioacchino Rossini a les seves butaques del Liceu barceloní, l’anarquista Santiago Salvador intentava passar desapercebut entre la multitud. Sota la faixa, hi portava dues bombes

Entre el 1809 i el 1814, la idíl·lica illa de Cabrera va acollir el precedent dels primers camps de concentració. Després de la derrota napoleònica a Bailèn, nou mil francesos hi van ser empresonats durant cinc tenebrosos anys