Història medieval

La constitució d'Andorra com un estat sobirà el 1993 fou el colofó a una trajectòria de segles, en què els andorrans han demostrat una ferma voluntat d'afirmació nacional, gran confiança en la seva singularitat i un sòlid sentit d'estat. És clar que també s'ha de parlar d'uns negociadors hàbils i possibilistes, i del gens menyspreable factor sort

Engendrat gairebé per casualitat, amb tres anys fou lliurat a l'enemic i amb només cinc quedà orfe de mare i pare. El petit rei fou educat pel sever Orde del Temple i, ja de ben jove, va haver d’aprendre com fer-se respectar per la noblesa. Un traumàtic inici vital que el marcaria per sempre

La política de Jaume I d'evitar guerrejar amb la corona francesa i de no participar en conflictes entre cristians va suposar l’abdicació dels drets històrics sobre els comtats occitans. El Conqueridor fixaria el seu objectiu expansionista en Mallorca

Recreem en una imatge interactiva l'atac que va precedir a l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229

Una enginyosa estratègia bèl·lica, una cavalleria feudal ben equipada, la desorganització dels musulmans i la superioritat naval catalana van permetre que el setembre de 1238 les tropes de Jaume I entressin triomfalment a la ciutat de València, sis anys després de l'inici de la campanya

Jaume I morí el 27 de juliol del 1276 mentre es dirigia al monestir de Poblet, on anhelava ingressar com a monjo. Enrere deixava un llegat de conquestes, un llibre que féu història, noves fronteres, els consolats d'ultramar i decisions polèmiques, com el repartiment dels reialmes entre els seus fills

Astut i obstinat, va saber treure partit d’una Europa dels segles XII i XIII, dirigida per monarques als qui va sotmetre com autèntics vassalls. Atorgà i refusà corones amb la mateixa facilitat amb què incità la destrucció càtara o legislà el dret canònic. Va ser, en definitiva, el gran emperador de la cristiandat