Història medieval

Molt abans que Violant d’Hongria es convertís en esposa de Jaume I, una altra dona va recórrer el mateix camí en sentit contrari. Filla d’Alfons el Cast, l’avui desconeguda Constança d’Aragó, la catalana més influent i poderosa d’Europa

Durant cent anys, els inques van ser els amos de l'Amèrica andina i van deixar un llegat arquitectònic i filosòfic imperdible

La transformació del procés de lectura al llarg del temps

Recordem la vida, la mort i els misteris de l'heroïna d'Orleans, de la dona que va salvar França

L’hermetisme d’aquestes estances reservades a les dones del sultà de l’imperi Otomà sempre ha fascinat Occident. Tot i semblar una presó de concubines, els harems amagaven un univers pensat en clau femenina

Repassem els xefs que van encapçalar la transició de la cuina medieval a la modernitat, des dels països àrabs fins a França, passant per Anglaterra i Itàlia

El gran mite de les estepes va viure una infantesa en la més absoluta misèria, va crear el primer sistema de missatgeria internacional i mai no va voler ser retratat per un artista

Noves investigacions demostren l’audaç estratègia del Conqueridor per perpetuar les relacions dels casals occitans amb la corona catalanoaragonesa

Els xinesos van arribar molt més enllà del que qualsevol expedició europea del seu temps hagués pogut somniar. La seva superioritat tècnica era innegable. I el més extraordinari: per conquerir, en lloc de guerrejar, empraven la diplomàcia i l'intercanvi

Comte, abat, bisbe… Oliba va ser una de les figures més rellevants en la Catalunya monàstica del tombant del mil·lenni. Més enllà de les transcendentals tasques eclesiàstiques que va fer pel Principat, el seu tarannà pacífic i diplomàtic va ser clau en un moment molt convuls entre l’islam i la cristiandat, i en uns temps d’una gran violència feudal

A mitjan segle XVI, alguns municipis catalans van viure una duríssima repressió contra desenes de dones acusades de bruixeria. El seu instigador va ser el "coneixedor de les bruixes", que acabà cremat a la foguera per la Inquisició barcelonina

Els asteques utilitzaven els efectes psicoactius de diverses plantes per comunicar-se amb els déus

La majoria de les partitures medievals que ens han arribat són de caràcter religiós, i pinten un panorama fastuós del cant a les esglésies. Però hi ha un munt de pistes que ens indiquen que va ser una època riquíssima també per a la música popular i profana, als palaus dels reis i a les places dels pobles, de la mà de joglars i trobadors

La decisió de Ramon Berenguer IV de fundar Montblanc, un nucli exempt d'impostos en una zona fèrtil i territorialment estratègica va ser un reclam infal·lible per a pobladors de contrades properes i llunyanes que decidiren establir-s'hi

Pere el Cerimoniós va saber recompondre els territoris conquerits pels seus predecessors, va assegurar l'estabilitat interior amb la creació de la Generalitat i va donar un impuls al país en uns anys de recessió econòmica

En la vida quotidiana també tenen lloc grans batalles i una d’elles ha estat l’intent de controlar la natalitat. Us oferim un recorregut cronològic per la història dels anticonceptius

Travessem les muralles de la Còrdova medieval, en els temps en què la ciutat més important d'Al-Andalus estava dominada per Abd al-Rahman III. Som al segle X. És l'època daurada del califat omeia, de comerç per la mar Mediterrània i d'auge en tots els camps del saber

Experts navegants i guerrers implacables, entre els segles IX i XI, les tribus escandinaves van envair bona part d'Europa, van creuar l'Atlàntic fins a Amèrica i van fer via fins a l'Orient. Però de totes les seves conquestes, n'hi ha una de singular: el seu pas devastador per les costes de la Mediterrània

Quan la corona d'Aragó dominava bona part de la Mediterrània, l'art medieval català va arribar també al seu esplendor. Pintar voltes, daurar galeres, ornamentar escuts, decorar retaules… als tallers dels pintors sempre hi faltaven mans. De tots, l'obrador més atrafegat era el de Jaume Huguet, màxim exponent de la pintura gòtica catalana

El seu nom evoca l'essència del viatge, el descobriment de realitats desconegudes i meravelloses. Tot i això, la figura d'aquest viatger contiuna despertant discussions interminables entre els historiadors. Fins on va arribar? Realment va visitar la Xina? Què hi va fer? I, en tornar, com va confeccionar el seu llibre?

El 13 d'octubre del 1307, i per ordres Felip IV el Bell, els oficials reials van irrompre als convents templers i van detenir els frares sota l'acusació de pràctiques herètiques i homosexuals. Amb aquesta acció començaria el procés contra els templers, que culminaria amb la supressió de la influent institució

A Catalunya hi ha diverses fortificacions d'origen islàmic, però recents investigacions assenyalen que molts altres castells que fins ara s'han considerat feudals haurien estat construïts també pels andalusins. Una hipòtesi que, si es confirma, obligaria a revisar tota la historiografia altmedieval

Hi va haver un temps en què les Balears van tenir una monarquia pròpia. El 1276, en morir el rei Jaume I, la corona catalanoaragonesa es repartí entre els seus fills: Pere el Gran i Jaume II, a qui el seu pare llegà el regne de Mallorca

El geni toscà podia pintar obres d'art, desenvolupar plans i dissenyar enginys que es reinventarien segles més tard. Quan l'artista va morir, el col·leccionista Pompeo Leoni va recopilar les patents leonardines en un lligall: el 'Còdex Atlàntic'

La recerca desesperada d'un hereu podria haver dut a Ferran a abusar dels afrodisíacs? El seu ús podria haver accelerat la seva mort? El doctor Ferran L. Tognetta fa un diagnòstic sobre les possibles causes de la seva misteriosa defunció

La Xina, un imperi de tradició mil·lenària, només ha estat en una sola ocasió governada per una dona. Va ser durant el segle VII, quan una de les concubines de l’emperador va aconseguir ostentar el poder a base d’astúcia i manca d’escrúpols. Les seves prometedores iniciatives socials van quedar eclipsades pel seu règim, autoritari i violent

El 2 d'octubre del 1187, Saladí, soldà de Síria i Egipte, conquerí Jerusalem, la capital del regne cristià d'orient. El cabdill musulmà, considerat l'unificador polític de l'Islam, aconseguia així venjar la derrota de la primera croada del 1099. Els cristians mai més no tornarien a dominar la ciutat santa

La carrera del gran inquisidor, Fra Tomàs de Torquemada, va arribar al seu punt àlgid amb l'expulsió dels jueus dels regnes peninsulars el 1492. Aquest dubtós mèrit i el trist bagatge que el precedia van convertir-lo en la icona del fanatisme catòlic espanyol

La constitució d'Andorra com un estat sobirà el 1993 fou el colofó a una trajectòria de segles, en què els andorrans han demostrat una ferma voluntat d'afirmació nacional, gran confiança en la seva singularitat i un sòlid sentit d'estat. És clar que també s'ha de parlar d'uns negociadors hàbils i possibilistes, i del gens menyspreable factor sort

Engendrat gairebé per casualitat, amb tres anys fou lliurat a l'enemic i amb només cinc quedà orfe de mare i pare. El petit rei fou educat pel sever Orde del Temple i, ja de ben jove, va haver d’aprendre com fer-se respectar per la noblesa. Un traumàtic inici vital que el marcaria per sempre

La política de Jaume I d'evitar guerrejar amb la corona francesa i de no participar en conflictes entre cristians va suposar l’abdicació dels drets històrics sobre els comtats occitans. El Conqueridor fixaria el seu objectiu expansionista en Mallorca

Recreem en una imatge interactiva l'atac que va precedir a l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229

Una enginyosa estratègia bèl·lica, una cavalleria feudal ben equipada, la desorganització dels musulmans i la superioritat naval catalana van permetre que el setembre de 1238 les tropes de Jaume I entressin triomfalment a la ciutat de València, sis anys després de l'inici de la campanya

Jaume I morí el 27 de juliol del 1276 mentre es dirigia al monestir de Poblet, on anhelava ingressar com a monjo. Enrere deixava un llegat de conquestes, un llibre que féu història, noves fronteres, els consolats d'ultramar i decisions polèmiques, com el repartiment dels reialmes entre els seus fills

Astut i obstinat, va saber treure partit d’una Europa dels segles XII i XIII, dirigida per monarques als qui va sotmetre com autèntics vassalls. Atorgà i refusà corones amb la mateixa facilitat amb què incità la destrucció càtara o legislà el dret canònic. Va ser, en definitiva, el gran emperador de la cristiandat

Al llarg del segle XIII, Barcelona protagonitza una eclosió urbanística i comercial que aviat la convertirà en el cap i casal d'una potència mediterrània. Dins les seves muralles conviuen prop de trenta mil persones i tres comunitats diferents: la cristiana, la jueva i la musulmana

Als inicis del barroc, enmig d’una Catalunya immersa en la pobresa i el bandolerisme, els monjos del monestir de Poblet vetllaven per la justícia dins els límits de la seva senyoria. Prenent com a exemple el cas de Joan Marcelli, un pagès d’origen gascó que va ser jutjat per bandidatge, 'Sàpiens' mostra com s’exercia la justícia eclesiàstica

L’antisemitisme va ser una constant de la nostra societat medieval. A la Mallorca del segle XV, la introducció de la Inquisició va empitjorar les dures condicions de vida dels jueus de l’illa i va convertir l’endogàmia en un acte de supervivència

En plena època de guerres contra els heretges, el 1212, milers de nens del centre d'Europa es van contagiar de l'intens esperit religiós que regia la societat feudal. Diverses columnes van sortir de França i Alemanya cap a Jerusalem. Però el somni va tenir un final tràgic, ja que molts moriren o caigueren en les xarxes de traficants d'esclaus

Fa més de sis segles va aparèixer al cor del Sud-est asiàtic, en l’actual estat de Laos, un regne de gran esplendor que va arribar a dominar gràcies al seu poder polític i militar aquesta regió del món

El 1010 ha passat a la història del món àrab com l'any dels francs. La causa, l'expedició de milers de mercenaris dels diferents comtats catalans disposats a participar en la guerra que dividia el califat de Còrdova a canvi d'or i riqueses

L'any 1347, va arribar procedent d'Orient la pesta negra, una malaltia que va fer estralls: en poc més de quatre anys, a Europa van morir uns vint milions de persones, un terç de la seva població. Després del pas de l'epidèmia, el continent ja no seria el mateix

A finals del segle XIV Girona va donar per enllestit el seu nou recinte fortificat. La muralla emmarcava una ciutat d'uns cinc mil habitants, organitzada per gremis i amb un enorme grup de població marginal no censada. Una ciutat d'obradors i tallers que van deixar una empremta tan profunda que en l'actualitat encara es pot resseguir

Fundador del primer imperi, Qin Shi Huangdi és considerat un dels personatges més importants de la història de la Xina. La fama d'aquest sobirà perdura en la memòria col·lectiva del poble xinès, però a Occident és conegut sobretot per la seva tomba impressionant, que inclou milers de soldats de terracota: els guerrers de Xi'an

Els canvistes italians del segle XII que compraven or i argent aviat van oferir les seves instal·lacions segures als homes rics per a guardar-los els diners. I, immediatament després, s'adonaren que podien prestar una part d'aquests dipòsits i cobrar interessos. Benvinguts a l'origen de la banca

Si Pere el Catòlic hagués guanyat, avui Catalunya potser arribaria fins a Marsella i Tolosa de Llenguadoc. Precisament, aquella desfeta estroncà les aliances per a bastir uns dominis a banda i banda dels Pirineus travades durant segles, i portà la corona catalanoaragonesa a conquerir Mallorca i València

Tothom sap que Dràcula és un personatge de ficció. Però la figura històrica de Vlad III Draculea, fill de Vlad II Dracul (en romanès, 'el drac' o també 'el dimoni') ja no és tan coneguda. Amo de Valàquia, a l'actual Transsilvània, 'Sàpiens' descobreix el caràcter sanguinari del príncep medieval que va inspirar l'escriptor Bram Stoker

Al Japó, durant l'edat mitjana, darrere la imatge d'un monjo, d'un pagès o d'un petit comerciant s'hi podia amagar un ninja. Després d'un entrenament duríssim, aquests guerrers solitaris duien a terme les accions més astutes i arriscades

Les lents originalment només estaven a l'abast de les elits i els òptics van tardar gairebé cinc segles a saber subjectar-les a les orelles

Les intrigues dels Tudor per annexionar el regne d'Escòcia a la corona d'Anglaterra triomfaren, però el desenllaç va ser inesperat: el dia 29 de juliol del 1603, era Jaume VI d'Escòcia qui es convertia en el primer rei de les dues nacions. A pesar de gairebé tothom, les va governar durant vint-i-dos anys

A començaments del segle XIV, l'Alguer era una de les ciutats de Sardenya que oferia més resistència a l'autoritat de la corona catalanoaragonesa sobre l'illa. Unes dècades més tard, els antics habitants sards i genovesos en foren expulsats i un estol de colons catalans va capgirar la història

Els Assassins van ser un veritable poder sense estat entre els segles XI i XIII. Eren un instrument de la resistència xiïta contra el poder sunnita i les seves accions letals van atemorir les elits dels regnes musulmans i cristians de l'Orient Mitjà

Mont-Aîmé, Montsegur, Sirmione. En la dramàtica peripècia dels càtars del segle XIII, aquests tres pobles concentraren centenars de seguidors de la 'Chiesa di Dio', l'Església dissident dels anomenats 'bons homes', que van ser condemnats a mort per la Inquisició i cremats de viu en viu en immenses fogueres col·lectives

Durant el primer terç del segle XV, una vintena de terratrèmols sacsejaren el nostre país. La traca final va arribar el dia de la Candelera del 1428, quan un tremolor excepcional va causar vuit-cents morts i va aixafar desenes de pobles de la Garrotxa i del Ripollès

Jaume II, rei d'Aragó, València i Sicília, i comte de Barcelona, té al pensament construir un estat català. Però alguns comtats es resisteixen a perdre la seva sobirania. Ponç, comte d'Empúries, lluitarà fins al final per la seva independència, però la duresa del rei i una terrible acusació de sodomia posaran fi a l'esplendor del comtat mariner el 1325

Nascut a Gandia l'any 1397, Ausiàs March va ser el poeta més destacat del segle d'or valencià. Membre d'una important nissaga de la petita noblesa, va participar en les expedicions militars d'Alfons el Magnànim a la Mediterrània

En plena baixa edat mitjana, Alfons el Magnànim regna sobre les ciutats més importants de la Mediterrània occidental. Amb la conquesta del sud d'Itàlia, la corona d'Aragó assoleix el moment de màxima expansió de la seva història, encara que la crisi econòmica i social converteix Catalunya i Mallorca en un polvorí

Zhu-Di, fill del primer emperador ming de la Xina, era un mandatari amb idees pròpies. Va promoure la construcció de la Ciutat Prohibida, Pequín, com a primer pas per a bastir un gran imperi. I, coincidint amb la seva inauguració, va enviar una expedició marítima de mil sis-centes naus que, entre altres coses, va tocar Amèrica

La figura de sant Vicent Ferrer és de tot menys convencional. Capellà influent, assessor de la corona, orador brillant, ídol popular... la vida d'aquest valencià universal depassà l'àmbit de l'Església, per bé que va dedicar totes les seves energies a predicar contra el Maligne. Sis-cents anys després de mort, el seu record encara desperta passions

Al segle XIV, Besalú era una de les poblacions més actives del nord de Catalunya. Retratem la seva vida quotidiana i els oficis tradicionals a través de la figura de Joan de Roure, un emprenedor comerciant de draps del qual hem descobert el llibre particular a l'Arxiu Comarcal d'Olot

Al segle XI, aprofitant el moment de debilitat andalusí, els comtats catalans de frontera van decidir ampliar els seus dominis. Un dels que més va créixer va ser el d'Urgell gràcies a Mir de Tost, el més gran senyor de la guerra que va tenir Catalunya a l'alta edat mitjana i, alhora, un dels personatges més injustament oblidats de la nostra història

Al segle XIV, la corona catalana era una de les potències polítiques més importants d'Europa. La taula mesurava el poder d'un rei, i Pere III va publicar unes Ordinacions que reglamentaven els oficis i cerimonials relacionats amb el menjar, la cocció i el servei

Els cavallers del Temple, més coneguts com 'templers', defensaren durant dos segles (XII i XIII) el regne llatí d'Orient i les fronteres cristianes de la península Ibèrica. Malgrat tenir una funció eminentment militar, eren un orde monàstic reconegut, cosa que no va impedir la seva fi a sang i foc

A l'edat mitjana les dones havien de servir sempre els homes, ja fossin esposes o prostitutes. Malgrat aquesta discriminació, la societat reservava a les anomenades 'males dones' una funció important: eren propietat de tothom. 'Sàpiens' viatja a la Barcelona de l'època per veure com era la vida d'una prostituta

Al segle XIV, la puixança econòmica del barri de Mar de Barcelona va ser espectacular, i aviat va esdevenir el quarter més densament poblat de la ciutat. Quan els seus gremis necessitaren fer visible el seu poder, Santa Maria del Mar fou una realitat edificada només en 54 anys

El segle XVII és conegut com el de la cacera de bruixes. No en va, en moltes poblacions catalanes, els veïns, desesperats per l'assot de la fam i la guerra, contractaren el servei d'endevinaires a fi d'identificar les presumptes culpables de les calamitats. Però la intervenció d'alguns eclesiàstics va impedir la condemna de moltes innocents

Fa 500 anys va morir presoner en una cel·la del castell de Xàtiva Hug Roger III de Pallars, darrer representant de la nissaga comtal més duradora de Catalunya. A finals del segle XV, poc abans de la seva derrota definitiva a mans del rei Ferran el Catòlic, l'anomenat 'senyor en les muntanyes' va concebre el projecte d'un estat pirinenc

Als segles VI i VII, entre la caiguda de Roma i l'arribada dels àrabs, l'antiga Hispània va ser per als visigots. Però tan discretament com es va instaurar, la monarquia d'aquest poble bàrbar va desaparèixer. Què ha quedat del seu pas per la nostra història?

Ens aproximem a la vida i a la polèmica obra d'una de les reines castellanes més importants de tots els temps

Ermessenda de Carcassona ha estat una de les dones més importants de la nostra història. Va participar amb Ramon Borrell I en totes les activitats del govern. Posteriorment, va fer de regent tot esperant la majoria d'edat del primogènit. I, mort aquest, va disputar-se el poder amb el net