Història moderna

El clima d'insurrecció social que Catalunya arrossegava des de feia mesos, va esclatar definitivament a Barcelona el 7 de juny de 1640. La revolta va representar la ruptura entre el Principat i la monarquia hispànica, i l'inici d'una guerra

Una de les fronteres més velles i estables d’Europa, la que separa l’Estat francès de l’espanyol, va néixer el 7 de novembre del 1659. Fou una sortida diplomàtica a la guerra dels Trenta Anys

Entre els aristòcrates que orbitaven al voltant del Rei Sol es va estendre el costum d’emprar metzines per resoldre els problemes de la vida. Així va ser com a Versalles va florir el pitjor escàndol de la França del segle XVII

Fill d’un sastre de Perpinyà, Jacint Rigau va convertir-se en pintor de cambra de Lluís XIV, i va haver d’immortalitzar amb el seu pinzell els personatges i els fets que més van contribuir en la derrota de Catalunya durant la guerra de Successió

El 1735, les tropes de Felip V van ocupar Sicília i Nàpols. Per a molts catalans que havien perdut la guerra de Successió començava llavors un segon exili a Viena. Percebuts per l'opinió pública com una despesa econòmica per a les arques de l'imperi, Carles VI va convertir-los en colons d'una regió delimitada pel Danubi que s'anomenà la Nova Barcelona

Menorca podria ser avui colònia britànica, com ho és Gibraltar. En acabar la guerra de Successió, totes dues van passar a mans angleses. Fou un període de batalles i reformes profundes per l'illa, que al cap de gairebé un segle va tornar definitivament a formar part de la corona espanyola. L'herència britànica, però, encara perdura